Gabriel Celaya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Cap resum de modificació
Línia 2:
| tipus_infotaula = escriptor
}}
'''Gabriel Celaya''' ([[Hernani]], [[18 de març]] de [[1911]] – [[Madrid]], [[18 d'abril]] de [[1991]]) va ser un [[poeta]] [[País Basc|basc]] en [[castellà|llengua castellana]], pertanyent a la generació literària de postguerra. Va ser un dels representants més destacats representants de la denominada «poesia compromesa». L'any 1957 va rebre el [[Premi de la Crítica de poesía castellana|Premi de la Crítica de Poesía castellana]] per ''De claro en claro''. Va ser [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] el [[1986]].
 
== Biografia ==
Enginyer industrial de professió, el seu nom complet era Rafael Gabriel Juan Múgica Celaya Leceta, la qual cosa va aprofitar per a signar les seves obres com a Rafael Múgica, Juan Leceta o Gabriel Celaya. Entre els anys 1927 i 1935 va viure a la Residencia de Estudiantes, on va conèixer a [[Federico García Lorca]] i a [[José Moreno Villa]].
 
El [[1946]] va fundar la col·lecció de poesia «Norte», que pretenia fer de pont cap a la poesia de la [[generació del 27]], la de l'exili i l'europea. Aparegueren així, sota aquest segell editorial, traduccions de [[Rainer María Rilke]], [[Arthur Rimbaud]], [[Paul Éluard]] o [[William Blake]].
 
El 1946 publica ''Tentativas'', llibre en prosa en el quequè per primer cop signa com a Gabriel Celaya. Aquesta primera etapa és de caràcter [[existencialista]].
 
En els anys cinquanta s'integra en l'estètica del compromís ([[1952]] ''Lo demás se silencio'' i [[1955]] ''Cantos Íberos'', veritable bíblia de la poesia social). JuntJuntament aamb [[Eugenio de Nora]] i [[Blas de Otero]], defèndefensa la idea d'una poesia no elitista, al servei de les majories, per a transformar el món:
 
{{cita|"Cantemos como quien respira. Hablemos de lo que cada día nos ocupa. Nada de lo humano debe quedar fuera de nuestra obra. En el poema debe haber barro, con perdón de los poetas poetísimos. La Poesía no es un fin en sí. La Poesía es un instrumento, entre otros, para transformar el mundo."|Gabriel Celaya, citat per Rodríguez Puértolas a ''Historia social de la literatura española'')}}
 
Quan aquest model de poesia social va entrar en crisi, Celaya va tornar als seus orígens poètics. Va publicar ''La linterna sorda'' i va reeditar poemes anteriors aal 1936. També va assajar la poesia experimental i la poesia concreta a ''Campos semánticos'' ([[1971]]).
 
Entre 1977 i 1980 es van publicar les seves ''Obras Completascompletas'' en cinc volúmensvolums.
 
El 1986 és guardonat amb el Premio Nacional de las Letras Españolas pel Ministerio de Cultura. Publica "El mundo abierto".
Línia 35:
* ''Cantos Íberos'' (1955)
* ''Campos semánticos'' (1971)
* ''Itinerario poéticapoético'' (1973)
 
== Enllaços externs ==