Treball de part: diferència entre les revisions

Es considera '''prepart''' o '''latència del part''' quan la dona presenta dinàmica uterina, sense complir les condicions necessàries de part; és per tant una etapa de l'embaràs. Se sol produir entre les setmanes 37 i 42 del període de gestació. És la preparació de la dona envers la fase següent: el part.<ref name="Guia informativa del prepart">Gencat.cat [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/protpart.pdf Prepart] (format PDF)</ref>

El moment del part ha de ser sempre un acte íntim que requereix un entorn que afavoreixi la [[confiança]] i la [[comoditat]] i [[relaxació]] de la futura [[mare]].<ref name="rec352">''Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto...'', pàg. 352. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361 {{es}}</ref> L'ambient paritori cal que sigui en tot moment, tant pel [[nounat]] com per a la [[dona]], silenciós, amb poca [[llum]] i amb portes tancades; per a preservar la comoditat, relaxació i [[intimitat]].<ref name="rec352"/> El temps d'una dilatació uterina normal a la fisiologia humana és d'entre 12 i 16 hores, tot i que hi ha casos excepcionals una mica més ràpids.<ref>[http://www.centrocultural.coop/blogs/salud/2010/02/noticias-violencia-obstetrica/ Dolores de parto] Revista ''Acción'', 15-28 de febrer de [[2010]] {{es}}</ref> El nombre de professionals cal que sigui el mínim possible.<ref name="rec352"/> Si la mare ho vol, té dret a un acompanyant no-professional escollit per ella.<ref name="rec352"/> La mare pot beure tota l'[[aigua]] i [[líquid]]s, excepte [[llet]] i làctics, que necessiti en tot moment des del seu ingrés, durant el treball de part i fins a la sortida de l'hospital; no s'ha d'esperar que acabi de parir perquè es pugui hidratar.<ref name="rec353"/>

És fonamental posar el nounat en contacte amb la mare (''[[mètode pell a pell]]''), sobre el seu [[tòrax|pit]] i [[abdomen]], tan bon punt neix, abans de rentar-lo i vestir-lo<ref name="rec352"/> i durant almenys una o dues hores sense interrupció.<ref name="rec353"/> El nen és rentat (ho pot fer la mare mateixa, si vol) amb una tovalloleta humida mentre és nu sobre la [[pell]] de la mare,<ref name="rec353"/> que el pot acaronar i ocupar-se d'ell. Uns dos a cinc minuts més tard, encara sobre ella, es pot fer el pinçament del [[cordó umbilical]].<ref name="rec353"/> Es pot posar una polsera identificativa al nounat mentre és encara amb la mare, però la resta d'operacions (com pesar-lo, vestir-lo, maniobres preventives, exploració completa, etc.) han de posposar-se<ref name="rec353"/> a les dues hores d'intimitat que el nadó té amb la seva mare, temps en el qual han de gaudir d'un entorn agradable, amb llum suau, silenci, portes tancades i com a màxim una [[llevadora]], si la mare ho desitja, com a persones alienes a l'entorn íntim de la mare, i només als primers minuts.<ref name="rec353">''Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto...'', pàg. 353. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361 {{es}}</ref>

En alguns països del primer món, des del [[segle XX]] i a causa de la medicalització del cicle [[dona|femení]] [[embaràs]]-part-[[postpart]], era habitual que les dones ingressessin a l'[[hospital]] i se'ls aconsellés a jeure en un llit. La posició en [[decúbit]] durant la dilatació és pràctica per al personal sanitari, ja que als professionals els resulta, per a ells, una posició més ergonòmica per a fer exàmens [[vagina]]ls o auscultar el [[fetus]]. Tanmateix, nombrosos estudis han revelat que aquesta posició és negativa pel part i pel fetus, ja que la postura horitzontal afavoreix que el [[pes]] de l'[[úter]] comprimeixi els [[vasos sanguinis]] [[abdominal]]s i per tant restringeix el flux [[sang]]uini de l'úter i de la [[placenta]]. Estudis observacionals indiquen que la posició supina, encara més si és durant períodes llargs, sense poder canviar de posició, pot tenir efectes fisiològics adversos per a la [[mare]] i el [[nounat]].<ref name="santpau">[http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoImpacto/20/revisiones3.html Mantener posiciones verticales durante el período dilatante del trabajo de parto reduce su duración] ''Excelencia clínica'': Boletín clínico, sanitario y social al servicio del Sistema Nacional de Salud. Volum 2, nº 10, novembre de [[2009]]. Butlletí elaborat i publicat per l'[[Hospital de Sant Pau]] de [[Barcelona]]. {{es}} {{en}}</ref>

A més, quan la dona pot escollir la posició en què sent millor, sol anar canviant de postura a mesura que el treball de part de dilatació avança, i és molt rar que lliurement escollin estar ajagudes. Solen preferir estar drets, caminant o en repòs, o bé assegudes o agenollades.<ref name="santpau"/> Avui dia existeixen llits que permeten el part en posició vertical i aquesta és una opció més en tot hospital preparat pels parts mínimament equipat.

Als hospitals el part vertical els resulta menys [[cost]]ós, ja que hi ha vint-i-un estudis que demostren que les posicions verticals i el fet de poder [[caminar]] redueixen el període de dilatació, i per tant els costos lligats al [[temps]] d'estada de la mare a l'hospital. A més, en principi segons l'estudi tenen menys possibilitat de necessitar [[anestèsia epidural]], però alguns pensen que podria ser un resultat dels estudis de tipus no [[causa]]l (és a dir, que va sortir així per [[casualitat]]). En qualsevol cas, cal animar les mares a que escollin la posició que prefereixin però que, si aquesta és la supina (estirada al llit), no s'hi estigui durant llarg temps, que s'hi aixequi, s'assegui o camini una mica de tant en tant.<ref name="santpau"/>

El tipus de part i com es desenvolupi depèn de la decisió de la mare, amb el suport i ajuda del seu entorn familiar i del seu equip professional sanitari. A la [[dona]] se li ha de demanar amb suficient antelació, al llarg de l'[[embaràs]], el seu parer respecte a com vol que sigui el seu part: que vol fer des de l'ingrés fins que se li dóni d'alta, quin tipus de part vol si no hi ha complicacions, el tipus d'[[anestèsia]] que vol, si en vol, i poder canviar d'opinió en qualsevol moment (per exemple, poder decidir quan està parint, en funció de com valora la seva resistència al dolor ''in situ'', si finalment sí que vol anestèsia peridural en un moment en què consideri que ja no aguanta més), les accions amb les quals està d'acord i les que no vol si hi ha complicacions, els cuidats del [[nadó]] fins que surtin de l'hospital, etc. És recomanable que la constatació del parer es faci per escrit, per la qual cosa els hospitals de [[Catalunya]] tenen a la disposició de la futura mare un document que informa clarament de les pautes obligatòries i de les opcionals, en el qual l'equip assistencial ha de basar la seva actuació respecte de la dona i del nadó, des de l'ingrés a l'hospital fins al moment de l'alta.<ref name="protocol"/>