Climent XI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Relacions amb els monarques europeus: amplio contingut #QQ16 |
|||
Línia 145:
Els tractats d'[[tractat d'Utrecht|Utrecht]] del 2 d'abril de [[1713]] i [[tractat de Rastatt|Rastatt]] de 6 de març de [[1714]] assignaren el [[ducat de Màntua]] a l'Imperi, prenent-lo als Gonzaga, aliats tradicionals del Papa. Les illes de [[Sicília]] i [[Sardenya]] canviaren de mà malgrat les seves protestes.
Atès que el Papa, de tots els sobirans italians, era el subjecte que tenia el major nombre de rendes, es va convertir en el major perdedor de la Guerra de Successió Espanyola. Així va ser que els feus papals de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i Sardenya van ser donats a [[Carles VI d'Habsburg|Carles VI]], que el 1711 havia succeït a Josep I com el nou emperador. Climent XI també va perdre la seva possessió directa: [[Comacchio]], la seu de la diòcesi i el port de la [[Legació de Ferrara (1598-1796)|Legació de Ferrara]] <ref>Comacchio va ser reintegrada als [[Estats pontificis]] només després de la mort de Climent XI.</ref>.
L'únic èxit del pontífex va ser, el [[1717]] la signatura d'un [[concordat]]. En ell, a canvi d'un reconeixement incondicional dels drets de l'Església espanyola, Climent XI li va concedir permís per gravar al clergat de 150.000 [[ducat (moneda)|ducats]] en cinc anys per finançar la participació d'Espanya en la guerra contra els turcs <ref>{{citar web|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/papa-clemente-xi_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/| títol= CLEMENTE XI, papa | consulta=5 de setembre de 2016|cognom= |nom= = Stefano Andretta |coautors= |data= 1982|obra=[[Diccionari biogràfic dels italians]] |editor= }}</ref>.<br/>
; França
Durant el pontificat de Climent XI va morir [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] ( 1715 ). El [[duc d'Orleans]] [[Felip d'Orleans, Regent de França|Felip II de Borbó-Orleans]] s'autonomenà regent. El seu secretari era un clergue, [[Guillaume Dubois]], que va assumir un paper cada vegada més important en la gestió de la [[Régence|regència]]. En [[1720]] Climent XI el va recompensar pels seus mèrits nomenant-lo bisbe<ref>L'any següent Innocenci XIII el creà cardenal.</ref>.
; Ducat de Brunswick-Lüneburg
El Duc [[Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg|Antoni Ulric]] es va convertir al catolicisme des del [[luteranisme|credo luterà]] el [[1709]].
; Regne de Prússia
Fins 1701 Prússia era part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Aquell any [[Frederic III de Brandenburg]], un dels [[príncep elector|prínceps electors]] de l'emperador, es proclamà primer [[regne de Prússia|rei de Prússia]]. Climent XI no va reconèixer el fet perquè implicava la creació d'un estat protestant, i perquè Prússia pertanyia, en virtut d'un antic privilegi, a l'[[Orde Teutònic]]. El rei, però, va confiscar els béns de l'Orde Teutònic present el seu territori.
; Anglaterra
El [[1719]] [[James Francis Edward Stuart]], pretendent [[jacobitisme|jacobita]] al tron d'Anglaterra, va triar [[Roma]] com a seu del seu exili. Climent XI li va donar la benvinguda i va reconèixer a ell ia la seva esposa els títols de rei i reina d'Anglaterra i Escòcia.
; Regne de Rússia
[[Pere I de Rússia]] era un perseguidor de la religió catòlica: a [[Polotsk]] el [[1705]] va matar amb les seves pròpies mans el [[monjo basilià]] Teófano Kolbieczynski.També va ser un manipulador expert. El seu interès era posar en el tron de Polònia i Lituània (estat fronterer amb Rússia) [[August II de Polònia|August II de Saxònia]], el seu aliat. El Papa, però, estava disposat a reconèixer com a legítim rei [[Estanislao Leszczynski]]. Pere I el va enviar a Roma el Príncep Boris Kurakin nomenant-lo ambaixador davant la Santa Seu. Kurakin va aconseguir canviar d'opinió al pontífex. Això va obrir el camí per a la derrota de Leszczyński, que es va veure obligat a exiliar-se<ref>Sebastiano Ciampi, ''Bibliografia critica delle antiche reciproche corrispondenze'', Firenze 1839, p . 212.</ref>.<br/>
En [[1719]] Pere I decreta l'expulsió de Rússia dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]].
=== Relacions amb els monarques no europeus ===
: Imperi Turc
El [[1714]] Turquia va declarar la guerra a la [[República de Venècia]] ([[Segona Guerra Morea]]). Climent XI va tractar immediatament de formar una coalició d'estats cristians. Demanà ajut a l'emperador, però va ser en va. La guerra s'inclinà immediatament del costat dels turcs, degut al desequilibri de forces. El [[1716]] l'imperi va decidir intervenir, mitigant així la derrota veneciana. L'exèrcit imperial va ser dirigit pel príncep [[Eugeni de Savoia]]. La República va perdre per sempre el [[Peloponès]], però va mantenir les seves possessions a [[Dalmàcia]] (regió propera a Àustria). Va ser l'última guerra lliurada entre Venècia i els otomans.
El pontífex va tenir relacions amb dos monarques no europeus: el [[Shah]] persa i el [[Negus]] d'Etiòpia. Amb ambdós va tenir un intercanvi epistolar.
=== Govern de l'Estat Pontifici ===
==== Gestió econòmica ====
Amb l'objectiu de trobar els mitjans financers per a l'establiment/formació d'un exèrcit, el Papa va crear la Congregació econòmica (decret de l'11 de juliol de [[1708]] )<ref>El document porta la firma del cardenal [[Giuseppe Renato Imperiali]], prefecte de la [[Congregació del bon govern]].</ref>. L'objectiu de la nova congregació era desenvolupar un mecanisme que permetes els impostos extraordinaris per sufragar les despeses de manteniment de les tropes<ref>{{citar web|url=http://ricerca.archiviodistatoroma.beniculturali.it/OpacASRoma/guida/IT-ASROMA-AS0001-0000617| títol=Congregazione economica 1708-1722 | consulta=5 de setembre de 2016}} </ref>.
El [[1711]] Climent XI va xocar amb el [[Regne de Sicília]] causant la [[controvèrsia liparitana]] que durant molt de temps dificultà les relacions entre el regne i el papat.
El [[1713]] el [[Duc de Savoia]] [[Víctor Amadeu II de Savoia|Víctor Amadeu II]] es va convertir en [[rei de Sicília]]. Posteriorment, va esclatar una disputa amb la Santa Seu pel que feia a la immunitat i els drets d'herència eclesiàstics als titulars de la immunitat i privilegis vacant. El nou rei va decidir recuperar una institució jurídica de l'Edat Mitjana (''Monarchia Sicula''), segons la qual s'impedí al Papa d'exercir qualsevol autoritat sobre l'Església de Sicília. <br>
Climent XI va condemnar la mesura i va posar en marxa l{{'}}''[[interdetto]] ''a l'illa, que s'ajustava 3000 prelats locals. Víctor Amadeu II va respondre expulsant-los tots de l'illa. Van haver de refugiar-se a Roma, on van ser assistits pel Papa fins que no es resolgué la crisi, en 1718<ref name=”Catholic Encyclopedia”/>.
==== Altres decisions ====
[[File:ClemensXI.png|thumb| L'efígie del papa Climent XI en una medalla feta per Fernando Sevo.]]
Climent XI va restaurar els [[loteria|jocs de loteria]] a Roma<ref>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 718</ref>.
A Roma, va fer ampliar l'[[Complex Monumental de Sant Miquel a Ripa Grande|Hospici de Sant Miquel]] afegint una presó per a menors d'edat (" correccional "), dues llars d'avis (un per a homes i un altre per a dones), i una gran església<ref>Avui l'Hospici ha esdevingut la seu del [[Ministeri dels Bens Culturals]].</ref>.
=== Climent XI i la cultura ===
Per part del seu pare, Carlo Albani ([[1623]]-[[1684]]), era descendent d'una família noble d'origen [[Albània|albanesa]] (fundador dels [[Albani]], a Itàlia, es va dir Filippo de' Laçi detto "l'albanese", que era capità de les tropes de [[Giorgio Castriota Scanderbeg]] i es va traslladar a Urbino després de la mort de l'heroi, el 1468).
Giovanni Francesco Albani s'interessà molt per Albània, llavors ocupada pels turcs, especialment per a la protecció de la llengua albanesa i la religió catòlica, la promoció i el suport a moltes iniciatives de la premsa de molts llibres en l'idioma [[albanès]]. Sota els seus auspicis es va celebrar, el [[1700]], a Merçine Alessio ([[Lezhe]]) a [[Albània]], la conferència històrica d'Arber, en què es van prendre diverses resolucions a favor de la llengua albanesa i la religió catòlica, no permetre la seva extinció sota la dominació otomana.
En [[1701]] es va aprovar la fundació de l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics (avui la [[Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica]]). Inicialment dedicada a la formació del clergat diplomàtic dels plançons de les famílies nobles, avui té cura de la preparació dels sacerdots destinats pel [[diplomàcia|servei diplomàtic]] de la [[Santa Seu]].
En [[1715]] va nomenar a [[Giuseppe Simone Assemani]] (nascut Yūsuf Simʿān al-Simʿānī, cristià maronita d'origen libanès) intèrpret de les llengües [[àrab]] i [[siríac]] de la [[Biblioteca Vaticana]] i el va enviar a Orient Mitjà per recollir manuscrits orientals.
=== Mecenatge i obres realitzades a Roma ===
Climent XI va protegir les troballes arqueològiques que, cada vegada més, eren descobertes en el territori dell'Urbe prohibint l'exportació i van començar les primeres excavacions sistemàtiques a les [[catacumbes de Roma|catacumbes]].
Va afavorir el redescobriment de les obres de l'erudit [[Bartolomeo Eustachio]] (+1574).
El Papa va aprovar el projecte de modernització del [[Port de Ripetta]] , port fluvial de barcasses procedents d'[[Umbria]] i [[Sabina]]. Es trobava enfront de l'[[església de Sant Jeroni dels croats]] i de l'edifici de la Duana. El projecte va ser confiat a [[Alessandro Specchi]], que va ser assistit per [[Carlo Fontana]]. L'obra, per a la construcció de la qual es destinaren [[Reimpiego (architettura)|materials de comptatge]] del [[Coliseu]], va ser inaugurat el 16 d'agost de [[1704]].
Es va construir un [[viaducte]] a [[Civita Castellana]] i un [[aqüeducte]] a [[Civitavecchia]].
La ciutat d'[[Urbino]] tenia, en particular, l'atenció del Papa, en ésser el seu lloc de naixement. En primer lloc es cancel•laren tots els deutes acumulats per la ciutat; es van dur a terme les obres d'embelliment a la [[catedral d'Urbino|catedral]] i una impressionant restauració dels Palaus Ducal i Arquebisbal; es va iniciar la fundació d'una biblioteca pública. Es va construïr una institució educativa per a la joventut, a la que se li concediren tots els privilegis substancials de l'[[Universitat]]. Certament no va ser un Papa [[nepotisme|nepòtic]] en el sentit tradicional, però els excessius privilegis concedits a la seva ciutat natal i els territoris veïns del ja Ducat d'Urbino, segueixen sent considerats com una forma de nepotisme, tot i que col•lectiu<ref>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 719</ref>.
En [[1705]] va fer realitzar un disseny de [[Carlo Fontana]], un graner, ara conegut com el ''Granaio Clementino''<ref>{{citar web|url=http://www.romasegreta.it/castro-pretorio/granaio-clementino.html| títol=Granaio Clementino| consulta=5 de setembre de 2016}}</ref>.
Ell va fer els següents treballs sobre monuments:
* projecte del pòrtic interior del [[Palau dels Conservadors]] (Alessandro Specchi);<ref name=info.roma.it/>
* reconstrucció de la façana de l'[[església de Sant Silvestro in Capite]] (església de la qual era titular, confiat a Domenico de Rossi);
* el 1702, va afegir un [[pòrtic]] a la façana de la [[basílica de Santa Maria in Trastevere]], dissenyat per Carlo Fontana;
* el pontífex va fer reconstruir de la font de l'[[església de Sant Teodoro al Palatino]] (avui lloc de culte [[Església ortodoxa de Constantinoble|ortodox]]). L'església apareix a una moneda papal, famosa per aparèixer a la portada de la revista [[numismàtica]] mai publicada, el ''Thesaurus Numismatum hujus saeculi'', impresa a [[Nuremberg]] <ref>{{ citar web|url=http://www.ilgiornaledellanumismatica.it/?p=3834&page=3| títol=Picola storia di una grande moneta papale: la piastra| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref>.
* Va fer realitzar la font davant de l'[[església de San Pietro in Montorio]] (obra de Carlo Fontana).
* Va fer realitzar el [[Basílica di Santa Maria degli Angeli e dei Martiri|rellotge de sol de Santa Maria dels Àngels]], encarregat a [[Francesco Bianchini]]. Avui en dia es coneix com la "Línia Clementina"<ref>{{ citar web|url=http://www.santamariadegliangeliroma.it/paginamastersing.html?codice_url=La_Meridana&| títol=S. Maria degli Angeli e dei Martiri. La Meridiana| consulta=5 de setembre de 2016}}</ref>;
* Va encarregar la revisió completa de la [[basílica dels Sants XII Apòstols]]. Els treballs, iniciats per Francesco Fontana, van concloure sota el pontificat de [[Benet XIII]];
* A la [[basílica de San Sebastiano fuori le mura]] va fer construir la "Capella Albani" (la primera capella a la dreta) dissenyada per Carlo Fontana;
* Va encarregar la renovació total de la [[basílica de Sant Climent del Laterà]] també a Fontana;
* Va fer reconstruir completament l'[[església de Santa Maria a Monticelli]], encarregant-se el treball a Matteo Sassi ;
* Va fer construir la famosa font, signat pels escultors Filippo Bai i Francesco Moratti, que es troba en el pòrtic de l'Església de [[Santa Maria in Cosmedin]], més coneguda com la "[[Boca de la veritat]]".
* Va fer erigir l'[[Obelisc del Panteó]] (1711).
El [[retrat]] de Climent XI va ser executat pel pintor [[Carlo Maratta]] i es conserva a la [[Pinacoteca Vaticana]].<br> La seva [[tomba]] va ser construïda per [[Carlo Fontana]].
== Mort i l'enterrament ==
Climent XI va morir el 19 de març de [[1721]]. Les circumstàncies de la seva mort es reconstrueixen en un informe<ref>{{ citar web|autor = |url = http://books.google.it/books?id=YNQAAAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=clemente+XI&hl=it&sa=X&ei=6ucvVLqmFIGgyAP0tIDQAw&ved=0CCgQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|títol = Relazione della morte del Sommo Pontefice Clemente Undecimo seguita nell'Alma Città di Roma lì 19. del mese di de març de 1721 - Venetia MDCCXXI|accesso = |editore = |data = }}</ref>, imprès a Venècia en el mateix any, que es descriu en les últimes etapes de la vida terrenal del Summe Pontífex. El seu estat de salut es va agreujar sobtadament el dia anterior, quan després de celebrar la missa del matí va ser sorprès per un atac de "''fred molt sensible, i extraordinari, que va ser seguit per un atac fort de febre''", el que va obligar al llit. La febre alta i sobtada i va ser acompanyada a la tarda per atacs violents de tos amb secreció de sang. Després d'una nit agitada, de vegades amb la ment no del tot lúcida, l'endemà la salut del papa Climent XI va continuar deteriorant-se: la tos cada vegada era més intensa, la febre i la producció d'abundant sang en l'esput induïren als presents a realitzar-li l'[[extremunció]]. Tot i la gravetat, va passar el matí repetint els versos dels [[salms]]. Al voltant del migdia un altre atac violent de febre alta conduir a la seva mort. El text assenyala que "''va morir tranquil·lament cinc minuts després del migdia, a l'edat de 71 anys, 7 mesos i 27 dies''". Havia governat el destí de l'Església de Roma per una mica més de dues dècades. Immediatament el so de les campanes de la Capitol va anunciar la mort del Papa als romans, que van romandre incrèduls i sorpresos en conèixer la notícia de la seva sobtada mort, havent confirmat pel sol fet que «''veient després obrir les portes de les presons, i deixant lliures els presos, (...) no sense llàgrimes i dolor li van donar credibilitat''».
L'estudi dut a terme en el cos mostrava que el Papa estava en bon estat de salut, excepte pel "''dany greu és pulmons, i en particular des del costat esquerre on l'estancament de la sang havia començat la gangrena''".
El pontífex sempre havia volgut ser enterrat de manera senzilla i humil. I així va ser que les seves restes mortals van ser col·locades sota el paviment de la Capella del Cor dels canonges de la [[basílica de Sant Pere]], on encara descansen, cobertes per una senzilla llosa de [[marbre]] de [[pòrfir]]. El Reverend Capítol de Sant Pere encara oficia la memòria amb especial solemnitat el 19 de març de cada any.
Santa [[Verònica Giuliani]] va informar que el pontífex se li havia aparegut després de la seva mort, dient que era al [[Purgatori]], i quevolia ser alliberat. La santa va pregar molt temps per a ell, fins que uns anys més tard se li va aparèixer de nou dient que estava a punt per al [[Paradís]]. La sants va morir sis anys més tard Climent XI.
== Canonitzacions i beatificacions ==
== Referències ==
| |||