Sant Joan Baptista de Perpinyà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75:
Des del [[1230]], va ser unida a la seu episcopal d'[[Elna]]. El 1324, quan la ciutat va ser capital del [[Regne de Mallorca]], el rei [[Sanç I de Mallorca|Sanç]] començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu de la diòcesi.
El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen al cap de vint anys d'haver començat, sense haver enllestit més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la [[pesta negra]] n'aturaren la construcció. Fins ala bisbatl'episcopat de [[Jerónimo de Ocón]], al començament del segle XV, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí [[Guillem Sagrera]], el [[1416]], que hi continuà fins que tornà a Mallorca el [[1422]].
 
[[Fitxer:Photo panoramique de la cathédrale de perpignan.jpg|center|Interior de la catedral de Sant Joan, amb les pintures murals de Jacques Pauthe (1866-1874)]]