Viquipèdia

Climent XI: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 20:
|lloc_defuncio = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
|bateig=
|sepultura = [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]
|religió = [[Catolicisme]]
|educació=
|alma mater = [[Collegio Romano]]
|conegut per=
|etiqueta ocupació=
Línia 32:
|títol=
|obres notables=
| càrrec = [[Papa]] de l'[[Església Catòlica]]
|escut càrrec=Emblem of the Papacy SE.svg
|inici= [[23 de novembre]] de [[1700]]
Línia 66:
|altres càrrecs=
}}
'''Climent XI''' ([[1649]] - [[1721]]) va ser el 243è [[Papa]] de Roma des de l'any [[1700]]. Nascut com a '''Giovanni Francesco Albani''' en una família d'origen [[Albània|albanès]] lligada a la jerarquia eclesiàstica, va ser escollit Papa sense haver estat ordenat [[bisbe]] abans.
 
Va lluitar contra el [[jansenisme]] i contra els cultes considerats [[paganisme|pagans]] que a vegades practicaven els missioners per apropar-se a la població local (com a la Xina). Va intervenir en la [[Guerra de Successió Espanyola]] i va fundar diverses escoles d'[[teologia|estudis teològics]].
 
==Biografia==
Nascut el 23 de juliol de [[1649]] a Urbino (segons altres fonts a Pesaro), fill de Carlo Albani i Elena Mosca (ambdós nobles), va ser el primogènit de la família. Els Albani eren una família noble d'origen [[Albània|albanès]] , mentre que la seva mare Elena pertanyia a la família dels marquesos de [[Mosca (marquesos)|Mosca]] de [[Pesaro]], d'origen antic [[LombardiaLlombardia|llombard]] (més precisament, de [[Bèrgam]]).Durant el pontificat d'[[Urbà VIII]] (1623-1644), l'avi del futur [[Papa]] va ocupar el càrrec de [[senador de Roma]] (a l'època de càrrec monocràtic)<ref name=”CatholicEncyclopedia”> {{citar web|url= http://www.newadvent.org/cathen/04029a.htm | títol= Pope Clement XI | consulta=5 de setembre de 2016 }}</ref>. El seu pare estava relacionat amb el cardenal [[Gian Girolamo Albani]]. A l'edat d'11 Giovanni Francesco va ser portat a [[Roma]] i va ser inscrit al [[Collegio Romano|Col·legi dels Jesuïtes]], on va realitzar tota la seva formació.
Durant el pontificat d'[[Urbà VIII]] (1623-1644), l'avi del futur [[Papa]] va ocupar el càrrec de [[senador de Roma]] (a l'època de càrrec monocràtic)<ref name=”CatholicEncyclopedia”> {{citar web|url= http://www.newadvent.org/cathen/04029a.htm | títol= Pope Clement XI | consulta=5 de setembre de 2016|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor= }}</ref>. El seu pare estava relacionat amb el cardenal [[Gian Girolamo Albani]]. A l'edat d'11 Giovanni Francesco va ser portat a [[Roma]] i va ser inscrit al [[Collegio Romano|Col·legi dels Jesuïtes]], on va realitzar tota la seva formació.
 
Va completar els seus estudis secundaris el [[1660]]. Dotat amb un notable talent per als idiomes, va aprendre a traduir del [[llatí]] i del [[grec antic]]. En la seva joventut realitzà la traducció d'una part del ''Monòleg dels grecs'', que consisteix en les comissions de l'[[emperador bizantí]], i unes [[homilia|homilies]] de [[Sofroni de Jerusalem]] sobre sant de Pere i Pau<ref>Giuseppe de Novaes, ''Elementi della storia de' sommi pontefici'', 1805, vol. XI, p. 3.</ref>. Es va inscriure a la Universitat de Roma i es va graduar ''[[in utroque iure]]''. Va obtenir el seu doctorat aUrbinoa Urbino (1668). En pocs anys la seva fama va fer que [[Cristina de Suècia]] el volgués pera la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal [[Decio Azzolino]]. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'època<ref>En 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'[[Acadèmia de l'Arcàdia]], a la que també es va unir el cardenal Albani.</ref>
En pocs anys la seva fama va fer que [[Cristina de Suècia]] el volgués pera la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal [[Decio Azzolino el jove|Decio Azzolino]]. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'època<ref>En 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'[[Acadèmia de l'Arcàdia]], a la que també es va unir el cardenal Albani.</ref>
 
Jurista, el [[1673]] va elaborar els estatuts sinodals de [[abadia de Farfa|Farfa]] i [[abadia territorial de Subiaco|Subiaco]]. Va escriure el text que va ser aprovat i promulgat pel Papa [[Innocenci XII]] amb la [[butlla]] ''Romanum decet Pontificem'' (que conté la famosa condemna del [[nepotisme]]). Gràcies a la seva experiència i el seu coneixement dels mecanismes de govern de l'Església, va ser també assessor d'[[Alexandre VIII]] Ottoboni (1689-1691) i d'[[Innocenci XII]] Pignatelli (1691-1700). Es va donar a conèixer, dins de la cúria romana, a més, com un home íntegre i lliure de corrupcions i nepotisme.
Linha 85 ⟶ 83:
== El pontificat ==
Els primers actes del nou Pontífex van confirmar les expectatives del Sacre Col·legi. Va rebutjar tots els intents de la família per aprofitar-se del càrrec per tal d'ocupar posicions polítiques o religioses, o títols nobles i oficis públics.
 
=== Les relacions amb les institucions de l'Església ===
* El [[1703]] va aprovar la congregació religiosa de l'[[Institut de la Benaventurada Verge Maria]], fundat per l'anglesa [[Mary Ward]]. El primer convent de la congregació havia estat fundada per la Mare Francesca Bedingfield el [[1686]], quan ésser catòlic a la Gran Bretanya era encara un crim.<ref>{{citar web|url=http://www.independent.co.uk/travel/news-and-advice/taken-in-by-the-spirited-sisters-5365795.html|títol=Taken in by the spirited sisters. Bed and breakfast in a working convent in York|consulta=5 de setembre de 2016}}</ref>
Linha 90 ⟶ 89:
* El [[1710]] es va reconèixer l'[[orde dels Germans de Betlem]] erigint-se en [[orde religiós catòlic|ordre regular]].
* El [[1719]] es va confirmar amb dos [[breu apostòlic|breus]] els drets de [[Primat (eclesiàstic)|primacia]] de l'[[arxidiòcesi d'Armagh]].
* Durant el seu pontificat, van tenir lloc les conversions a la fe catòlica dels següents prelats: el Patriarca Samuel de l'[[Església ortodoxa d'Alexandria]] (triat en 1712), el patriarca Ciril VI de l'[[església ortodoxa grega d'Antioquia]] (triat en 1694), el bisbe armeni de Xipre , l'arquebisbe Arutin, i arquebisbe grec de Tir i Sidó, Eutimi<ref>{{citar web|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/lorenzo-cozza_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/| títol= Lorenzo Cozza | consulta=5 de setembre de 2016|cognom= |nom= = Luisa Bertoni |coautors= |data= 1984|obra=[[ Diccionari biogràfic dels italians]] |editor= }}</ref>.<br/>
A [[Escòcia]], John Gordon, [[bisbat de Galloway|bisbe de Galloway]], es va convertir al catolicisme i va afegir, "Climent" al seu nom de pila. Des de llavors se'l va anomenar John Clement Gordon.
 
===Les relacions amb altres Esglésies cristianes ===
Continuant amb els esforços del seu predecessor Innocenci XII, el Papa va tractar de portar de tornada a la cleda de la catolicitat l'[[Església coptaOrtodoxa Copta]]. Va enviar a [[Etiòpia]] un missioner franciscà davant del rei i de l'arquebisbe (aquest últim va ser designat pel [[Patriarca d'Alexandria]]). Més tard van arribar els missioners franciscans, caputxins i carmelites al país, però van ser mal rebuts per la població<ref>{{ citar web |url=http://www.comboni.org/scritto/733| títol=Relazione storica e stato del vicariato dell'Africa centrale| consulta=5 de setembre de 2016}} {{it}}</ref>.
 
=== Decisions en matèria de doctrina ===
Linha 109 ⟶ 108:
 
=== Decisions en matèria litúrgica ===
====ControversiaControvèrsia des ritus malabars i xinesos====
: ''vegeu també: [[controvèrsia dels ritus malabars]] i [[controvèrsia dels ritus xinesos]]''
Durant el pontificat de Climent XI es va intensificar la disputa entre els [[orde de Predicadors|dominics]] i els [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] en els ritus xinesos i malabars. Mitjançant resolució del 20 de novembre de [[1704]] el Papa va condemnar l'ús de tots dos ritus, donant raó als dominics. En particular, va ordenar als missioners que observessin íntegrament el decret de la [[Santa Inquisició]] de l'[[Església catòlica a l'Índia|Índia]] i de la [[Església catòlica a Xina|Xina]]<ref>El decret (''Cum Deus Optimus'', 23 de juny de 1704) prohibia als missioners observar el "Ritu malabar" i a més prohibia celebrar matrimonis entre nens, pràctica molt seguida a l'Índia però contrària a la moral cristiana.</ref>. Per executar el decret enviat especialment a l'Índia i la Xina un [[llegat apostòlic|llegat]], el cardenal torinès [[Carlo Tommaso Maillard de Tournon|Carlo Tommaso de Tournon]].
 
Linha 124 ⟶ 122:
* Per inaugurar el pontificat (Nadal de 1701)
* Per Pregar per la pau entre els prínceps cristians (2 de desembre de 1706);
* Per invocar l'ajuda de Déu als exèrcits [[Segona guerraGuerra de Morea|venecians contra els turcs]] (31 de maig de 1715).
 
Amb la butlla ''Comissi nobis'' (6 de desembre de 1708) Climent XI va fer universauniversal la festa de la [[Immaculada Concepció]] de Maria, que ja se celebrava a nivell local a Roma i en altres parts de la cristiandat. Per decret del 4 de febrer de [[1714]] es va dictaminar que se celebrés [[Sant Josep]] amb [[missa]] i [[ritu romà#ofici litúrgic|oficis]] propis. <brref>{{ citar web|url=
Per decret del 4 de febrer de [[1714]] es va dictaminar que se celebrés [[Sant Josep]] amb [[missa]] i [[ritu romà#ofici litúrgic|oficis]] propis. <ref>{{ citar web|url=
http://www.intratext.com/IXT/ITAGA0000/_P3XL.HTM| títol=San Giuseppe protettore della Commissione| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref>
El 3 de febrer de [[1720]] va declarar a Sant [[Anselm d'Aosta]] [[Doctor de l'Església]].
 
===Relacions amb els monarques europeus ===
; Sacre Imperi :Sobre la base de la seva experiència en dret civil i canònic, el 1700 Albani va haver d'avisar al llavors Papa [[Innocenci XII]] la disposició testamentària per la qual el rei d'Espanya Carles II assignava la successió a [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[reiborbònic deRei França]]Sol francès [[Lluís XIV de França|Lluís XIV de Borbó]]. El Rei d'Espanya va seguir el consell de la Santa Seu i, a la seva mort, FelipeFelip d'Anjou es va convertir en rei amb el nom de Felip V.▼
; Sacre Imperi Romà
▲Sobre la base de la seva experiència en dret civil i canònic, el 1700 Albani va haver d'avisar al llavors Papa [[Innocenci XII]] la disposició testamentària per la qual el rei d'Espanya Carles II assignava la successió a [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei de França]] [[Lluís XIV de França|Lluís XIV de Borbó]]. El Rei d'Espanya va seguir el consell de la Santa Seu i, a la seva mort, Felipe d'Anjou es va convertir en rei amb el nom de Felip V.
 
Els [[Dinastia dels Habsburg |Habsburg]] impugnaren la decisió del difunt rei (que pertanyia a la seva família) deslligant una [[guerra de successió espanyola|guerra de successió]] d'abast europeu. Climent XI es va mantenir fidel a la part francoespanyola, una continuació de la política del seu predecessor<ref>La Santa Seu havia enviat a Felip V d'Espanya considerables sostentssostens econòmics.</ref>. [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]] va ordenar al seu exèrcit per envair els territoris pontificis, ocupant la bolonyesa i la [[Romanya]] (1708). Climent XI invocà la intervenció de França, però els transalpins no volien obrir un nou front de guerra<ref name=rend716>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 716</ref>. El pontífex es va veure obligat a fer la pau i va haver d'acceptar, en un memoràndum secret, reconèixer el germà de l'emperador, l'arxiduc [[Carles VI d'Habsburg|Carles]], rei d'Espanya (15 de gener, 1709).<br> Va ser l'últim enfrontament armat entre l'emperador i la Santa Seu.
Va ser l'últim enfrontament armat entre l'emperador i la Santa Seu.
 
; Espanya: Després que el desafortunat final del conflicte amb l'emperador, el Papa va patir la venjança de Felip d'Anjou: el nou rei d'Espanya va castigar la decisió del Papa per canviar el camp mitjançant el bloqueig del pagament de les pensions de la Santa Seu en territori francès. ▼
; Espanya
▲Després que el desafortunat final del conflicte amb l'emperador, el Papa va patir la venjança de Felip d'Anjou: el nou rei d'Espanya va castigar la decisió del Papa per canviar el camp mitjançant el bloqueig del pagament de les pensions de la Santa Seu en territori francès.
 
Al final de la guerra de successió, la Santa Seu havia de ser un espectador davant les decisions preses per uns altres. L'esdeveniment va ser tan estrany que, en la història d'Europa només tenia un precedent, la Pau de Westfàlia de 1648<ref>Nicola Mario Frieri, ''Il dolente poltificato di Clemente XI (1700 -21)'',Casa editrice Sapere Aude, Urbino 1993.</ref>.
 
Els tractats d'[[tractat d'Utrecht|Utrecht]] del 2 d'abril de [[1713]] i [[tractat de Rastatt|Rastatt]] de 6 de març de [[1714]] assignaren el [[ducat de Màntua]] a l'Imperi, prenent-lo als [[Gonzaga]], aliats tradicionals del Papa. Les illes de [[Sicília]] i [[Sardenya]] canviaren de mà malgrat les seves protestes. Atès que el Papa, de tots els sobirans italians, era el subjecte que tenia el major nombre de rendes, es va convertir en el major perdedor de la Guerra de Successió Espanyola. Així va ser que els feus papals de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i Sardenya van ser donats a [[Carles VI d'Habsburg|Carles VI]], que el 1711 havia succeït a Josep I com el nou emperador. Climent XI també va perdre la seva possessió directa: [[Comacchio]], la seu de la diòcesi i el port de la [[Legació de Ferrara]]. <ref>Comacchio va ser reintegrada als [[Estats pontificis]] només després de la mort de Climent XI.</ref>
Atès que el Papa, de tots els sobirans italians, era el subjecte que tenia el major nombre de rendes, es va convertir en el major perdedor de la Guerra de Successió Espanyola. Així va ser que els feus papals de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i Sardenya van ser donats a [[Carles VI d'Habsburg|Carles VI]], que el 1711 havia succeït a Josep I com el nou emperador. Climent XI també va perdre la seva possessió directa: [[Comacchio]], la seu de la diòcesi i el port de la [[Legació de Ferrara (1598-1796)|Legació de Ferrara]] <ref>Comacchio va ser reintegrada als [[Estats pontificis]] només després de la mort de Climent XI.</ref>.
 
L'únic èxit del pontífex va ser, el [[1717]] la signatura d'un [[concordat]]. En ell, a canvi d'un reconeixement incondicional dels drets de l'Església espanyola, Climent XI li va concedir permís per gravar al clergat de 150.000 [[ducat (moneda)|ducats]] en cinc anys per finançar la participació d'Espanya en la guerra contra els turcs <ref>{{citar web|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/papa-clemente-xi_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/| títol= CLEMENTE XI, papa | consulta=5 de setembre de 2016|cognom= |nom= = Stefano Andretta |coautors= |data= 1982|obra=[[Diccionari biogràfic dels italians]] |editor= }}</ref>.<br/>
 
; França:Durant el pontificat de Climent XI va morir [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] ( 1715 ). El [[duc d'Orleans]] [[Felip d'Orleans, Regent de França|Felip II de Borbó-Orleans]] s'autonomenà regent. El seu secretari era un clergue, [[Guillaume Dubois]], que va assumir un paper cada vegada més important en la gestió de la [[Régence|regència]]. En [[1720]] Climent XI el va recompensar pels seus mèrits nomenant-lo bisbe<ref>L'any següent Innocenci XIII el creà cardenal.</ref>.▼
; França
▲Durant el pontificat de Climent XI va morir [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] ( 1715 ). El [[duc d'Orleans]] [[Felip d'Orleans, Regent de França|Felip II de Borbó-Orleans]] s'autonomenà regent. El seu secretari era un clergue, [[Guillaume Dubois]], que va assumir un paper cada vegada més important en la gestió de la [[Régence|regència]]. En [[1720]] Climent XI el va recompensar pels seus mèrits nomenant-lo bisbe<ref>L'any següent Innocenci XIII el creà cardenal.</ref>.
 
; Ducat de Brunswick-Lüneburg: El Duc [[Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg|Antoni Ulric]] es va convertir al catolicisme des del [[luteranisme|credo luterà]] el [[1709]].▼
; Ducat de Brunswick-Lüneburg
▲El Duc [[Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg|Antoni Ulric]] es va convertir al catolicisme des del [[luteranisme|credo luterà]] el [[1709]].
 
; Regne de Prússia: Fins 1701 Prússia era part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Aquell any [[Frederic III de Brandenburg]], un dels [[príncep elector|prínceps electors]] de l'emperador, es proclamà primer [[regne de Prússia|rei de Prússia]]. Climent XI no va reconèixer el fet perquè implicava la creació d'un estat protestant, i perquè Prússia pertanyia, en virtut d'un antic privilegi, a l'[[Orde Teutònic]]. El rei, però, va confiscar els béns de l'Orde Teutònic present el seu territori.▼
; Regne de Prússia
▲Fins 1701 Prússia era part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Aquell any [[Frederic III de Brandenburg]], un dels [[príncep elector|prínceps electors]] de l'emperador, es proclamà primer [[regne de Prússia|rei de Prússia]]. Climent XI no va reconèixer el fet perquè implicava la creació d'un estat protestant, i perquè Prússia pertanyia, en virtut d'un antic privilegi, a l'[[Orde Teutònic]]. El rei, però, va confiscar els béns de l'Orde Teutònic present el seu territori.
 
; Anglaterra: El [[1719]] [[James Francis Edward Stuart]], pretendent [[jacobitisme|jacobita]] al tron d'Anglaterra, va triar [[Roma]] com a seu del seu exili. Climent XI li va donar la benvinguda i va reconèixer a ell iai a la seva esposa els títols de rei i reina d'Anglaterra i Escòcia.▼
; Anglaterra
▲El [[1719]] [[James Francis Edward Stuart]], pretendent [[jacobitisme|jacobita]] al tron d'Anglaterra, va triar [[Roma]] com a seu del seu exili. Climent XI li va donar la benvinguda i va reconèixer a ell ia la seva esposa els títols de rei i reina d'Anglaterra i Escòcia.
 
; Regne de Rússia: [[Pere I de Rússia]] era un perseguidor de la religió catòlica: a [[Polotsk]] el [[1705]] va matar amb les seves pròpies mans el [[Basilians|monjo basilià]] Teófano Kolbieczynski. També va ser un manipulador expert. El seu interès era posar en el tron de Polònia i Lituània (estat fronterer amb Rússia) [[August II de Polònia|August II de Saxònia]], el seu aliat. El Papa, però, estava disposat a reconèixer com a legítim rei [[Estanislau I de Polònia|Estanislau Leszczynski]]. Pere I el va enviar a Roma el Príncep Boris Kurakin nomenant-lo ambaixador davant la Santa Seu. Kurakin va aconseguir canviar d'opinió al pontífex. Això va obrir el camí per a la derrota de Leszczyński, que es va veure obligat a exiliar-se<ref>Sebastiano Ciampi, ''Bibliografia critica delle antiche reciproche corrispondenze'', Firenze 1839, p . 212.</ref>.<br/>▼
; Regne de Rússia
▲[[Pere I de Rússia]] era un perseguidor de la religió catòlica: a [[Polotsk]] el [[1705]] va matar amb les seves pròpies mans el [[Basilians|monjo basilià]] Teófano Kolbieczynski.També va ser un manipulador expert. El seu interès era posar en el tron de Polònia i Lituània (estat fronterer amb Rússia) [[August II de Polònia|August II de Saxònia]], el seu aliat. El Papa, però, estava disposat a reconèixer com a legítim rei [[Estanislau I de Polònia|Estanislau Leszczynski]]. Pere I el va enviar a Roma el Príncep Boris Kurakin nomenant-lo ambaixador davant la Santa Seu. Kurakin va aconseguir canviar d'opinió al pontífex. Això va obrir el camí per a la derrota de Leszczyński, que es va veure obligat a exiliar-se<ref>Sebastiano Ciampi, ''Bibliografia critica delle antiche reciproche corrispondenze'', Firenze 1839, p . 212.</ref>.<br/>
En [[1719]] Pere I decreta l'expulsió de Rússia dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]].
 
=== Relacions amb els monarques no europeus ===
: Imperi Turc: El [[1714]] Turquia va declarar la guerra a la [[República de Venècia]] ([[Segona Guerra Morea]]). Climent XI va tractar immediatament de formar una coalició d'estats cristians. Demanà ajut a l'emperador, però va ser en va. La guerra s'inclinà immediatament del costat dels turcs, degut al desequilibri de forces. El [[1716]] l'imperi va decidir intervenir, mitigant així la derrota veneciana. L'exèrcit imperial va ser dirigit pel príncep [[Eugeni de Savoia]]. La República va perdre per sempre el [[Peloponès]], però va mantenir les seves possessions a [[Dalmàcia]] (regió propera a Àustria). Va ser l'última guerra lliurada entre Venècia i els otomans.▼
: Imperi Turc
▲El [[1714]] Turquia va declarar la guerra a la [[República de Venècia]] ([[Segona Guerra Morea]]). Climent XI va tractar immediatament de formar una coalició d'estats cristians. Demanà ajut a l'emperador, però va ser en va. La guerra s'inclinà immediatament del costat dels turcs, degut al desequilibri de forces. El [[1716]] l'imperi va decidir intervenir, mitigant així la derrota veneciana. L'exèrcit imperial va ser dirigit pel príncep [[Eugeni de Savoia]]. La República va perdre per sempre el [[Peloponès]], però va mantenir les seves possessions a [[Dalmàcia]] (regió propera a Àustria). Va ser l'última guerra lliurada entre Venècia i els otomans.
 
El pontífex va tenir relacions amb dos monarques no europeus: el [[Shah]] persa i el [[Bahr negus|Negus]] d'Etiòpia. Amb ambdós va tenir un intercanvi epistolar.
Linha 176 ⟶ 163:
El [[1711]] Climent XI va xocar amb el [[Regne de Sicília]] causant la [[controvèrsia liparitana]] que durant molt de temps dificultà les relacions entre el regne i el papat.
 
El [[1713]] el [[Duc de Savoia]] [[Víctor Amadeu II de Savoia|Víctor Amadeu II]] es va convertir en [[rei de Sicília]]. Posteriorment, va esclatar una disputa amb la Santa Seu pel que feia a la immunitat i els drets d'herència eclesiàstics als titulars de la immunitat i privilegis vacant. El nou rei va decidir recuperar una institució jurídica de l'Edat Mitjana (''Monarchia Sicula''), segons la qual s'impedí al Papa d'exercir qualsevol autoritat sobre l'Església de Sicília. <br>Climent XI va condemnar la mesura i va posar en marxa l{{'}}''[[interdetto]] ''a l'illa, que s'ajustava 3000 prelats locals. Víctor Amadeu II va respondre expulsant-los tots de l'illa. Van haver de refugiar-se a Roma, on van ser assistits pel Papa fins que no es resolgué la crisi, en 1718.
Climent XI va condemnar la mesura i va posar en marxa l{{'}}''[[interdetto]] ''a l'illa, que s'ajustava 3000 prelats locals. Víctor Amadeu II va respondre expulsant-los tots de l'illa. Van haver de refugiar-se a Roma, on van ser assistits pel Papa fins que no es resolgué la crisi, en 1718.
 
==== Altres decisions ====
Linha 197 ⟶ 183:
Climent XI va protegir les troballes arqueològiques que, cada vegada més, eren descobertes en el territori dell'Urbe prohibint l'exportació i van començar les primeres excavacions sistemàtiques a les [[Catacumbes romanes|catacumbes]].
Va afavorir el redescobrimentla redescoberta de les obres de l'erudit [[Bartolomeo Eustachi]] (+1574).
 
El Papa va aprovar el projecte de modernització del [[Port de Ripetta]] , port fluvial de barcasses procedents d'[[Umbria]] i [[Sabina]]. Es trobava enfront de l'[[església de Sant Jeroni dels croatsCroats]] i de l'edifici de la Duana. El projecte va ser confiat a [[Alessandro Specchi]], que va ser assistit per [[Carlo Fontana]]. L'obra, per a la construcció de la qual es destinaren [[Spolia|materials de comptatge]] del [[Coliseu]], va ser inaugurat el 16 d'agost de [[1704]].
 
Es va construir un [[viaducte]] a [[Civita Castellana]] i un [[aqüeducte]] a [[Civitavecchia]].
Linha 208 ⟶ 194:
Ell va fer els següents treballs sobre monuments:
* projecte del pòrtic interior del [[Palau dels Conservadors]] (Alessandro Specchi);<ref name=info.roma.it/>
* reconstrucció de la façana de l'[[església de Sant[[San Silvestro in Capite]] (església de la qual era titular, confiat a Domenico de Rossi);
* el 1702, va afegir un [[pòrtic]] a la façana de la basílica de [[Santa Maria in Trastevere]], dissenyat per Carlo Fontana;
* el pontífex va fer reconstruir de la font de l'[[església de Sant[[San Teodoro al Palatino]] (avui lloc de culte [[Església de Constantinoble|ortodox]]). L'església apareix a una moneda papal, famosa per aparèixer a la portada de la revista [[numismàtica]] mai publicada, el ''Thesaurus Numismatum hujus saeculi'', impresa a [[Nuremberg]] <ref>{{ citar web|url=http://www.ilgiornaledellanumismatica.it/?p=3834&page=3| títol=Picola storia di una grande moneta papale: la piastra| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref>.
* Va fer realitzar la font davant de l'[[església de [[San Pietro in Montorio]] (obra de Carlo Fontana).
* Va fer realitzar el [[Santa Maria degli Angeli e dei Martiri#Rellotge de sol|rellotge de sol de Santa Maria dels Àngels]], encarregat a [[Francesco Bianchini]]. Avui en dia es coneix com la "Línia Clementina"<ref>{{ citar web|url=http://www.santamariadegliangeliroma.it/paginamastersing.html?codice_url=La_Meridana&| títol=S. Maria degli Angeli e dei Martiri. La Meridiana| consulta=5 de setembre de 2016}}</ref>;
* Va encarregar la revisió completa de la [[basílica dels Sants XII Apòstols]]. Els treballs, iniciats per Francesco Fontana, van concloure sota el pontificat de [[Benet XIII]];
* A la [[basílica de San Sebastiano fuori le mura]] va fer construir la "Capella Albani" (la primera capella a la dreta) dissenyada per Carlo Fontana;
* Va encarregar la renovació total de la [[basílica de Sant Climent del Laterà]] també a Fontana;
* Va fer reconstruir completament l'[[església de [[Santa Maria a Monticelli]], encarregant-se el treball a Matteo Sassi ;
* Va fer construir la famosa font, signat pels escultors Filippo Bai i Francesco Moratti, que es troba en el pòrtic de l'Església de [[Santa Maria in Cosmedin]], més coneguda com la "[[Bocca della Verità|Boca de la veritat]]".
* Va fer erigir l'[[Obelisc del Panteó]] (1711).
Linha 222 ⟶ 208:
El [[retrat]] de Climent XI va ser executat pel pintor [[Carlo Maratta]] i es conserva a la [[Pinacoteca Vaticana]].<br> La seva [[tomba]] va ser construïda per [[Carlo Fontana]].
 
== Mort i l'enterrament ==
Climent XI va morir el 19 de març de [[1721]]. Les circumstàncies de la seva mort es reconstrueixen en un informe<ref>{{ citar web|autor = |url = http://books.google.it/books?id=YNQAAAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=clemente+XI&hl=it&sa=X&ei=6ucvVLqmFIGgyAP0tIDQAw&ved=0CCgQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|títol = Relazione della morte del Sommo Pontefice Clemente Undecimo seguita nell'Alma Città di Roma lì 19. del mese di de març de 1721 - Venetia MDCCXXI|accesso = |editore = |data = }}</ref>, imprès a Venècia en el mateix any, que es descriu en les últimes etapes de la vida terrenal del Summe Pontífex. El seu estat de salut es va agreujar sobtadament el dia anterior, quan després de celebrar la missa del matí va ser sorprès per un atac de "''fred molt sensible, i extraordinari, que va ser seguit per un atac fort de febre''", el que va obligar al llit. La febre alta i sobtada i va ser acompanyada a la tarda per atacs violents de tos amb secreció de sang. Després d'una nit agitada, de vegades amb la ment no del tot lúcida, l'endemà la salut del papa Climent XI va continuar deteriorant-se: la tos cada vegada era més intensa, la febre i la producció d'abundant sang en l'esput induïren als presents a realitzar-li l'[[extremunció]]. Tot i la gravetat, va passar el matí repetint els versos dels [[salms]]. Al voltant del migdia un altre atac violent de febre alta conduir a la seva mort. El text assenyala que "''va morir tranquil·lament cinc minuts després del migdia, a l'edat de 71 anys, 7 mesos i 27 dies''". Havia governat el destí de l'Església de Roma per una mica més de dues dècades. Immediatament el so de les campanes de la Capitol va anunciar la mort del Papa als romans, que van romandre incrèduls i sorpresos en conèixer la notícia de la seva sobtada mort, havent confirmat pel sol fet que «''veient després obrir les portes de les presons, i deixant lliures els presos, (...) no sense llàgrimes i dolor li van donar credibilitat''».
 
Linha 273 ⟶ 259:
== Diocesis creades per Climent XI ==
=== Prefectures apostòliques ===
1712: [[Prefectura Apostòlica]] de les Illes de l'Oceà Índic; el territori va ser pres de la diòcesi de Malacca (avui l'[[arquebisbat de Singapur)]])<ref>Des del 1850 és denominat [[bisbat de Saint-Denis-de-La Réunion]].</ref>.
=== Noves diòcesi i vicariats apostòlics ===
; Europa
Linha 291 ⟶ 277:
 
== Consistoris per a la creació de nous cardenals ==
: {{principal|Consistoris de Climent XI}}
Climent XI va designar setanta cardenals en el transcurs de quinze [[consistori]]s diferents. Entre ells, els futurs papes [[Innocenci XIII]] i [[Climent XII]] <ref>[http://www2.fiu.edu/~mirandas/bios1690.htm#Albani ''The Cardinals of the Holy Roman Church-Albani'']</ref>.
Abans d'ell, cap papa havia consagrat un nombre tan elevat de cardenals.
Linha 304 ⟶ 289:
 
== Referències ==
{{commonscatReferències|2}}
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
Linha 312 ⟶ 296:
* Claudio Rendina, ''I papi'', Roma, Ed. Newton Compton, 1990
* John N.D. Kelly, ''Gran Dizionario Illustrato dei Papi'', Casale Monferrato (AL), Edizioni Piemme S.p.A., 1989, ISBN 88-384-1326-6
 
== Vegeu també ==
* [[Conclave del 1700]]
* [[Conclave del 1721]]
* [[Consistoris de Climent XI]]
* [[Guerra de Successió Espanyola]] 1701-1714
* [[Carlo Fontana]]
* [[Andrea Pozzo]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{citar web|url=http://www.araldicavaticana.com/creati%20da%20clemente_xi%201700.htm|títol=Cardenals nomenats pel Papa Climent XI}} {{it}}
* {{citar web|url=http://www.archivioalbani.it| títol=L'arxiu privat del Papa Climent XI i de la família Albani}}{{it}}
Linha 329 ⟶ 306:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[fitxer: C o a Clemente XI.svg|40px]] <br>[[Papa]] |anys=23 de novembre de [[1700]] - 19 de març de [[1721]] | abans= [[Innocenci XII]] | després = [[Innocenci XIII]]}}
{{Filera de successions|títol= [[fitxer: Emblem Holy See.svg|40px]] <br>[[Breu apostòlic|Secretari deis Breus Apostòlics]] | anys=5 d'octubre de [[1687]] - 23 de novembre de [[1700]] | abans = [[Johannes Walter Sluse]] | després = [[Fabio degli Abati Olivieri]]}}
{{Filera de successions|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg|40px]] <br>[[Santa Maria in Aquiro (diaconia)|Cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro]] | anys=10 d'abril de - 22 de maig de [[1690]] | abans = [[Gasparo Cavalieri]] | després = [[Lorenzo Altieri]]}}
{{Filera de successions|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg|40px]] <br>[[Sant'Adriano al Foro (diaconia)| Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro]] | anys=22 de maig de [[1690]] - 30 de març de [[1700]] | abans = [[Carlo Cerri]] | després = [[Pietro Priuli]]}}
{{Filera de successions|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg|40px]] <br>[[San Silvestro in Capite (títol cardenalici)|Cardenal prevere de San Silvestro in Capite]] | anys=30 de març de - 23 de novembre de [[1700]] | abans = [[Girolamo Casanate]] | després = [[Johannes Philipp von Lamberg]]}}
{{Finalitza taula}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_XI»