Sàuron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Errada corretjida. Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
→Segona Edat: Contingut afegit Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 26:
En aquest temps, Sàuron va començar a ser conegut com El Senyor Fosc de Mórdor. Va aixecar [[Bàrad-dûr]], la ''Torre Fosca'', no gaire lluny del [[Mont del Fat]], i va construir la [[Porta Negra de Mórdor]]. Va repartir els Set i els Nou Anells entre els'' Senyors dels Nans'' i els ''Reis dels Homes'' respectivament. Els Nans van resultar ser massa obstinats per poder ser corromputs, però els homes van caure esclavitzats i van passar a ser els [[Nazgûl]], els espectres de l'anell, els seus servents més temuts. També va aconseguir controlar criatures que havien servit Mórgoth durant la ''Primera Edat'' i que encara estaven vives a la segona edat, com ara els orcs, els ogres i altres criatures. Alhora, Sàuron va recuperar el control sobre la majoria dels homes que vivien a l'est i al sud, presentant-se davant seu com una figura divina, per això, durant la ''Segona Edat'', també va atorgar-se els títols de ''"Senyor de la Terra"'' i ''"Rei dels Homes"''.
Aquest fet va ofendre els Númenóreans, els poderosos homes descendents de les tres cases dels [[Edain]] que vivien a l'illa de Númenor, al mar entre la Terra Mitjana i Vàlinor. Els orgullosos Númenóreans es van alçar en armes i es van presentar a la Terra Mitjana amb un gran exèrcit davant del qual les forces de Sàuron van fugir. Veient que no podia vèncer per la força, Sàuron va deixar que el rei [[Ar-Pharazôn]] se l'endugués com a ostatge a Númenor. Allà, en poc temps, va passar de ser un presoner a ser un conseller: va convertir la majoria dels Númenóreans al culte de Mórgoth i va fer alçar un gran temple on es realitzaven sacrificis humans. Al final va convèncer el rei per rebel·lar-se contra els Vàlar i atacar la mateixa Vàlinor. Aleshores, [[Eru]] (el Déu del llegendari de Tolkien) va intervenir directament. Númenor va ser enfonsada sota el mar i la gran armada Númenóreana destruïda. A causa de l'inundació una part de la terra mitjana es va enfonsar. El cos de Sàuron també va perdre's amb l'illa i el seu esperit va fugir altre cop a Mórdor per assumir una nova forma i tornar a aplegar les forces, si bé mai més no va poder prendre les belles formes amb què havia seduït els Elfs i els Númenóreans. D'aleshores ençà, només va poder governar mitjançant el terror i l'ús de la força.
Els pocs Númenóreans fidels que havien pogut escapar de l'enfonsament van fundar els regnes de [[Góndor]] i [[Àrnor]] a la Terra Mitjana. Aquests homes fidels, liderats per [[Eléndil]] i els seus fills, van formar l'Última Aliança dels Elfs i els Homes amb el Rei Elf Guil-Galad per lluitar contra Sàuron. L'Aliança va obtenir una gran victòria a la plana de Dàgorlad i va envair Mórdor, posant setge a Bàrad-dûr durant set anys. El fill petit d'Elèndil, Anàrion, va ser occit per una pedra llançada des Bàrad-Dûr abans que Sàuron fos forçat a sortir de la seva torre i enfrontar-se en combat singular. Va ser vençut per [[Guil-Galad]] i Eléndil, tot i que tots dos van morir, i l'espasa d'Elèndil, [[Nàrsil]], es va trencar quan ell va caure. [[Isíldur]], l'únic fill d'Elèndil que quedava amb vida, va tallar l'Anell Únic del dit de Sàuron amb un dels fragments de [[Nàrsil]]. Amb la pèrdua de l'Anell Sàuron va esvanir-se i el seu esperit va fugir a amagar-se. Així va acabar la Segona Edat.
| |||