|
[[Fitxer:AntonioFernandezNapoleon.jpg|thumb|180px|dreta|Autorretrat doble d'Antonio Fernandez.]]
'''Antonio Fernández Soriano''' (Albacete, 24 d'abril de 1827- Barcelona, 3 de febrer de 1916) i '''Anne Tiffon Cassan''' (Narbona, 18 de març de 1831- Barcelona, 22 de juliol de 1912) coneguts com a '''Fotògrafs NapoleóNapoleon'''. Van ser dos fotògrafs retratistes professionals del segle XIX que van començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968. Va consistir en una empresa familiar amb estudis fotogràfics a Barcelona i a Madrid.
== Biografies i història ==
Anne Tiffon i Antonio Fernández Soriano van ser els fundadors d'una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, la firma «'''A. i E. Dits NapoleóNapoleón'''».
Anne Tiffon, més coneguda com a Anaïs NapoleóNapoleon, filla de Napoleó Tiffon i Marie Casan, es va traslladar a Barcelona el 1846. Antonio va estudiar fotografia a França i estava treballant a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució número 29 quan va conèixer a Anaïs. Es van casar el 24 de desembre de 1850, aquest va ser el començament d'una de les empreses fotogràfiques espanyoles més duradores i conegudes.[http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewArticle/70745/0]
Es té constància de la seva activitat a partir d'un anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al Correu de Barcelona. Encara que també realitzaven treballs fotogràfics a domicili existint constància que es desplaçaven per fer [[Fotografia post mortem]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fontanella|nom=L.|títol=La historia de la Fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900|url=|edició=|llengua=Española|data=1981|editorial=El Viso|lloc=Madrid|pàgines=45|isbn=84-86022-00-2}}</ref>
Anaïs va ser una de les primeres dones que van fer [[Daguerreotip]] a Espanya, encara que també era especialista a fer targetes de visita que incloïen fotografies.<ref>{{Ref-llibre|cognom=López Mondéjar|nom=P.|títol=Historia de la Fotografía en España|url=|edició=4ª|llengua=Española|data=1999|editorial=Lunwerg Editores|lloc=Barcelona|pàgines=65|isbn=8477826609}}</ref> Sempre va estar molt interessada per conèixer els avenços fotogràfics i en aplicar-los, no és estrany que cinc dies després de la presentació pública del [[Cinematògraf]] dels [[Germans Lumière]] a Catalunya els Napoleó adquirissin el mateix i l'any 1896 obtinguessin la representació de la casa Lumière a Barcelona.
Després d'ells, els seus fills Emilio, NapoleóNapoleon Francisco i NapoleóNapoleon Fernando Fernández Tiffon es van ocupar dels estudis que la companyia va obrir a Barcelona i Madrid.
== Companyia Napoleon: Evolució del negoci ==
[[Fitxer:PlaçaAngelNapoleon-1.jpg|thumb|esquerra|Estudi a la plaça de l'Àngel, enderrocat al 1907.]]
La parella va fundar una de les nissagues més importants de fotògrafs de la ciutat, la '''[[:es:Compañía_fotográfica_Napoleón|Companyia Napoleó]]''', que seguiria amb tres dels seus fills, '''Emilio''', '''Napoleó Francisco''' i '''Napoleó Fernando''' i anys més tard el net, '''Santiago Feliu Fernández'''. Només amb el nom dels fills ens adonem de la importància que va adquirir el nom de Napoleó en el món fotogràfic. Més que un sobrenom es va convertir en un distintiu, en una marca. A més, tenia un regust francès, això era bo gràcies a les connotacions que tenia [[França|França,]] en especial [[París]], en aquell moment com la distinció, la qualitat i la modernitat.[https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/12/03/el-passatge-napoleo/]
Primer el negoci es va anomenar «Anaïs y Mr. Fernando»; més tard múltiples variants de «Fernando», «Fernando Napoleón fotógrafo», i Antonio Fernández «dit Napoleon» o, senzillament, «Napoleon».
En 1867, quan el fill gran, Emilio, compleix 16 anys, Anaïs i Antonio li donen un lloc rellevant al negoci. L'estudi de fotografia passa a anomenar-se «A. y E. dits Napoleón»: la "E" corresponent a Emilio i la "A", a Antonio, però també guarda el record d'Anaïs mantenint el cognom «Napoleón».
Encara,El a1868 obtenen la següentseva generació,primera «Napoleónmedalla Santiago»en —Santiagol''''Exposició FeliúAragonesa'''. Fernández—, net dels fundadors, va atendre el negoci a Barcelona i Emilio García Quevedo a [[Palma]] (Mallorca).També Varenvan treballar per a la [[Casa Reial espanyola|Casa Reial]], fent retrats dea membres de diverses famílies reials i obtinguerenvan obtenir condecoracions a [[Espanya]], [[França]] i [[Portugal]].[[Fitxer:NapoleonFotograf En6237.JPG|thumb|Revers 1872,d'una Antoniofotografia.]]L'any fou1886 condecoratvan ambaconseguir l'Encomiendaser els representants de la Orden'''Casa deLumière''' Carlosa III[[Barcelona]], i mésvan tardser arribarienels elprimers nomenament de «Comendadorcinematògrafs de la Realciutat. OrdenDurant demolts Isabelanys lava Católica»,ser lal'estudi [[legió d'honor]]més francesaconegut i l'[[Ordefamós de Crist]]Barcelona. Disposaven de Portugal.milers L'[[1i milers de març]]retrats de [[1875]]la burgesia Barcelonina, eltant reifamiliars, concedeixcom apolítics, «D.tradicionals, Antoniofotomuntatges F.i Napoleón»fins eli títoltot dei «Fotógrafopodríem detrobar Cámaraalgun d'eròtic, conja elque usoBarcelona deln'era escudoel demajor Armasmercat, Realesencara enque susfos targetasun ymercat facturas"il·legal.
En 1879 van disposar d'un altre estudi al '''carrer del Príncep de Madrid''', dirigit per '''Napoleon Francisco''', quan va morir a l’any 1898 la seva esposa es va encarregar d’aquest fins que va ser traspassat el 1905.
[[Fitxer:NapoleonFotograf 6237.JPG|thumb|Revers d'una fotografia.]]
La importància social dels Napoleon també s'evidencia per les seves relacions amb artistes afamats de l'època com [[Ramon Casas]] que fa dos retrats d'Antonio Fernandez, un oli pintat el 1895 i un carbó sense datar que es troba al [[MNAC]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Mendoza |nom=Cristina |títol=Ramon Casas, Retrats al carbó |editorial= Ausa|lloc=Sabadell |data=1995 |isbn= 84-8043-009-5 |ref=Mendoza }}</ref> També havien treballat per a ells els arquitectes [[Francesc Rogent i Pedrosa]] i [[Puig i Cadafalch]] que fa la reforma de l'estudi de les Rambles l'any [[1900]].<ref> Bassegoda i Nonell, Puig i Cadafalch, Barcelona, La Caixa, 1999. </ref>
El 1896 es va crear una sucursal a Barcelona a l''''antiga plaça de l'Àngel''', regentat per '''Napoleon Fernando''' i que va estar funcionant fins a 1907 en què va ser enderrocat. Davant l'èxit de la seva sala cinematogràfica a [[la Rambla]], va obrir una altra sala al [[Avinguda del Paral·lel|Paral·lel]] el 1901, el negoci del cinema ho van abandonar en 1908 davant la creixent competència.
[[Alexandre de Riquer]] va treballar en diverses ocasions per als Napoleon i un dels seus cartells datat en [[1895]], amb gran influença prerafaelista, és considerat com l'obra que marca el gir cap al [[Modernisme]] del cartellista.<ref> F. Fontbona, «L'Època del Modernisme (1888-1905)», en Història de l'Art Català, Barcelona, Edicions 62, 1985,</ref>
Anaïs va morir el [[22 de juliol]] de [[1912]] i Antonio el [[3 de febrer]] de [[1916]]. Tots dos són enterrats al panteó familiar del [[cementiri de Montjuïc]].
== Fons personal ==
| 