Diferència entre revisions de la pàgina «Artal II d'Alagón»

→‎Orígens familiars: aportat informació d'altres articles amb referències de la wikipedia catalàna.
m (Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15671632 a 13579934 de Langtoolbot. [s])
(→‎Orígens familiars: aportat informació d'altres articles amb referències de la wikipedia catalàna.)
* [[Toda de las Cellas]], senyora de [[Sobradiel]]
* Filla de nom desconegut, casada amb [[Pero de Sesse]]
 
== Mort ==
A partir d'agòst de [[1213]], Artal II d'Alagón dèsapareix dels registres i el seu fill [[Balasc d'Alagó|Blasco I d'Alagón]] pren el relleu en la [[Senyoria d'Alagón]]. Ser del [[Alagón (llinatge)|llinatge dels Alagón]], comportàva heredar també el títol de [[Majordom del Regne d'Aragó]] (les ordinacions del rei de la Corona d'Aragó [[Pere III d'Aragó|Pere III]] del [[1344]] instituïren tres ''nobles majordoms:'' un del [[Regne d'Aragó|regne d’Aragó]], un del [[Principat de Catalunya]] i un dels regnes de [[Regne de València|València]] i de [[Regne de Mallorca|Mallorca]]). Ben al contràri de lo que el nom d'aquest '''títol reial''' podría avui en dia suscitar, en aquells temps, originàriament '''comportaba exercir el govern i l’administració de la justícia''' com a ''"dignitats honòrífiques"'' pròpies dels consellers del rei (tot i que moltes vegades a la pràctica eren dos ''cavallers majordoms'' subordinats que exercïen l’ofici)<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0233806.xml|títol=majordom {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-01-15|editor=www.enciclopedia.cat}}</ref>.
 
Com a majordom i cavaller reial, segurament va morir el 1213 a la [[batalla de Muret]] ([[Occitània]]) junt amb el rei en [[Pere el Catòlic|Pere el Catolic]], que entrà en guerra per defensar els territoris dels seus vassalls els senyors d'[[Occitània]], que estaban sent envaïts per les tropes dels [[Croat (guerrer)|cavallers Croats]], acusats de no perseguir el [[Catarisme|catàrisme]] (una vertènt cristiana puritana, austera i sense jerarquía institucional, que criticaba la hipocrèsia de l'església romana i no li pagaba cap tribut). A Muret, com altres ciutats del comtat de Tolosa al final del segle XII, s'havïa constituït en règim comunal, un autogovern municipal al màrge de qualsevòl altre tipus d'autòritat, que defensaven tots els seus ciutadans<ref>[[Croada albigesa]] - L'arrelament del [[catarisme]] a [[Occitània]]</ref>.
 
Aquest atac del [[Regne de França]] i de cavallers del nord basicament (sota la promesa de terres com a recompensa, a part del perdó dels seus pecàts), contra les terres vassàlles i aliades del rei d'Arago Pere III el Catòlic (anomenada [[Croada albigesa|Croada Alvigesa]] degut a que va començar a la ciutat d'[[Albi (Llenguadoc)|Albi]], [[Llenguadoc-Rosselló|Llenguadoc]]). Casuàlment el 1200, la corona de França es va aliar amb [[Corona de Castella]] (el dèlfí de França, el futur [[Lluís XVIII de França|Louis VIII]] es va casàr amb [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]], que había de ser reina règent de frança durant els consecutius anys, formant part de la massacre d'Occitània, més en devant sobre els 1220).
 
Segurament en Artal II, degut al càrrec reial que tenía de cavaller majordom del regne, així com la data de la seva mort ens indica, va morir acompanyant i lluitant al costat del seu rei, en Pere II de la Corona d'Aragó, que va morir també el any 1213 a la batalla de Muret, en aquest moment històric que va ser la Croada Albigesa.
 
== Biografia ==
Apareix mencionatmencionàt a [[Lleida]] el [[1149]]. Fou un dels testimonis del [[Tractat de Cazola]] de l'any [[1179]]. Va participar amb [[Pere II d'Aragó|Pere II d'Aragó "el Catòlic"]]<ref name="JZAA">{{es}} Jerónimo Zurita: ''Anales de Aragón'', cap. LX {{citar web|url=http://www.arbil.org/anales.pdf|títol=PDF<!--Títol generat per bot-->}}</ref> en la campanya que va conduir a la primera conquesta del [[Racó d'Ademús]] el [[1212]], amb el [[Setge d'Al-Dāmūs]] i el [[Setge de Castellfabib]]. A partir d'agost de [[1213]] desapreix dels registres i pren el seu testimoni el seu fill [[Blasco I d'Alagón]].
 
== Referències ==
42

modificacions