Edat de pedra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.71.53.151. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 31:
Es refereix al període comprès des de l'aparició del primer ''[[Homo]]'', fa més de dos milions i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou pràcticament tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (car els anomenats ''humans primitius moderns'' sorgiren al final d'aquest període), així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os.
Sol dividir en dues grans etapes:
Sol dividir en dues grans etapes:milió d'anys més tard. Així doncs, mentre Àfrica es trobava immersa en la cultura acheuliana, a la resta del Vell Món hi persistí la tradició olduvaiana. Probablement, l'inventor d'aquesta nova cultura fou l'''Homo ergaster'', i n'és molt representativa la troballa d'un esquelet gairebé complet d'un infant a Nariokotome ([[KNM-WT 15000]]), a la riba del [[llac Turkana]] ([[Kenya]]).<ref name="leakey">{{ref-llibre|autor=Leakey, Richard|títol=La formación de la humanidad (volumen I)|any=1981|editorial=Ediciones Orbis, S.A., Barcelona.|isbn=84-7634-174-1}}</ref> L'eina més coneguda de l'acheulià és el bifaç, però la varietat tipològica és enorme. Apareixen fenedors, triedres, boles polièdriques i tota mena d'utensilis. L'auchelià africà perdurà fins fa uns 200.000 anys. És molt probable que l'expansió de l'aucheulià fora d'Àfrica fos conseqüència d'una segona onada migratòria, tot i que aquesta no arribà als confins d'Àsia.▼
* '''[[Olduvaià]]''': anomenat així per haver estat identificat al jaciment de la [[gorja d'Olduvai]], i en altres molts llocs, la majoria alineats amb la vall del Rift. Les eines olduvaianes més antigues podrien tenir més de 2,6 [[milions d'anys|''mya'']] (als jaciments de l'[[Regió Àfar|Afar]] etíop),<ref>{{ref-publicació|autor= Roche, Hélène|títol= Hadar et les industries préacheuléennes d'Afrique orientale|any= 1982|publicació= Bulletin de la Société Préhistorique Française|volum= 79 |exemplar= número 6| id = ISSN 0249-7638}}</ref> havent-hi una seqüència de troballes a tot Àfrica oriental i austral des d'aquesta data fins a fa uns 1,5 ''mya'', ininterrompudament, fet que fa possible argumentar que aquest període perdurà més d'un milió d'anys. L'olduvaià es divideix en una fase inicial i una altra d'evolucionada, identificades a partir dels estrats I i II de la citada gorja d'Olduvai.
En un principi, les eines foren de pedra tallada toscament, sense que s'apreciï cap estandardització en la tècnica. A poc a poc, van cristal·litzant determinats procediments i tipus concrets, entre els quals destaquen còdols tallats, políedres, rascadors i denticulats. Cal suposar que hi hagué una indústria de la fusta o de l'os, però no s'ha conservat en les mateixes condicions. Els protagonistes d'aquest llarg període foren diverses espècies del gènere ''Homo'' (''[[Homo habilis|H. habilis]]'', ''[[Homo rudolfensis|H. rudolfensis]]'' i els primers ''[[Homo erectus|H. erectus]]'', que, a vegades, inclouen l'''[[Homo ergaster|H. ergaster]]''). Totes aquestes eren espècies que semblen haver estat dedicades principalment a la recol·lecció i a la carronya, i caçaven en rares ocasions; coneixien el [[foc]], però no el dominaven, i se'ls atribueixen algunes estructures constructives senzilles per a aixoplugar-se.<ref name="leakey">{{ref-llibre| autor = Leakey, Richard| títol = La formación de la humanidad (volumen I)| any = 1981| editorial = Ediciones Orbis, S.A., Barcelona.| isbn = 84-7634-174-1}}</ref>
▲
<center>''Línia del temps del paleolític inferior de l'Àfrica subsahariana:''<br/>
<timeline>
| |||