Yahya Jammeh: diferència entre les revisions

|carrec = president de Gàmbia

|inici = [[22 de juliol]] de [[1994]]

|predecessor = [[Dawda Jawara]]

|data_naixement = [[25 de maig]] de [[1965]]

|lloc_naixement = [[Kanilai]], [[Gàmbia]]

|signatura =

}}

 

Autoascendit a capità el [[1994]], el [[1996]] es va auto ascendir a coronel. El [[8 d'agost]] de [[1996]] un referèndum va aprovar la nova constitució i és aixecar la prohibició de partits, però els tres principals (el Partit Progressista Popular de l'expresident Jawara, la Convenció Nacional, i el Partit Popular de Gàmbia) van seguir suspesos. Llavors va sortir de l'exèrcit, va formar el seu partit (l'Aliança per la Reorientació i la construcció patriòtica) i es va presentar com a candidat a les eleccions del [[26 de setembre]] de [[1996]]. El seu rival principal fou l'advocat [[Ousseynou Darboe]], cap del Partit Democràtic Unit (centrista) que va obtenir el 35,3% dels vots mentre Jammeh va tenir el 55,8%. El 18 d'octubre de 1996 va prendre possessió com a [[President de Gàmbia|president constitucional]] de la II República, i d'acord a la constitució, com a comandant en cap de les Forces Armades. El [[2 de gener]] de [[1997]] es varen celebrar eleccions al parlament (per cobrir 45 dels 49 escons, ja que 4 escons eren de designació directe del president) i 33 varen ser pel seu partir (52,1% dels vots) i 7 per l'UDP (34% dels vots), obtenint la resta d'escons dos partits menors. La manca de suport occidental, que el consideren un dictador, el va fer buscar aliances amb [[Nigèria]], [[Líbia]], [[Taiwan]], [[Cuba]] i l'[[Iran]]; el [[2000]] va anunciar la introducció de la llei islàmica. Aquest mateix any va fer front a dos intents de cop d'estat ([[gener]] i [[juliol]]) i a una manifestació d'estudiants ([[abril]]) la repressió de la qual va provocar una dotzena de morts.

| abans= [[Dawda Jawara]]

| títol= [[President de Gàmbia]]

}}

{{finalitza taula}}