Diferència entre revisions de la pàgina «Yahya Jammeh»

cap resum d'edició
(simplificació de dates)
|carrec = president de Gàmbia
|inici = [[22 de juliol]] de [[1994]]
|fi = [[19 de gener]] de [[2017]]
|predecessor = [[Dawda Jawara]]
|successor = [[Adama Barrow]]
|data_naixement = [[25 de maig]] de [[1965]]
|lloc_naixement = [[Kanilai]], [[Gàmbia]]
|signatura =
}}
El [[president de Gàmbia]], '''Yahya (Abdul-Aziz Jemus Junkung) Jammeh''' va néixer el [[25 de maig]] de [[1965]], fill de pares senegalesos. De jove va deixar els estudis i es va allistar a la Field Force (policia) d'on va passar al nou exèrcit nacional. Enviat a [[Geòrgia]] i als [[Estats Units]], en tornar va ser instructor a l'escola de formació de la Field Force. El [[1989]] va entrar al servei d'escorta del president i va participar en el contingent gambià enviat a [[Libèria]], tornant a fer cursos a l'exterior ([[Turquia]] i Estats Units). El [[22 de juliol]] de [[1994]] la prohibició d'una manifestació dels soldats que reclamaven les pagues endarrerides, va crear hostilitat a l'exèrcit i Jammeh, llavors tinent de 29 anys, que era conegut per oposar-se a aquests retards, va encapçalar un cop d'estat que no va trobar resistència i el president [[Dawda Jawara]] fou enderrocat. Es va formar un Consell Provisional de govern de les Forces Armades del que fou nomenat president el [[26 de juliol]]. La constitució fou suspesa i els partits prohibits, i es va anunciar el retorn a la democràcia el 1998, si bé, per pressions internacionals, es va escurçar dos anys.
 
Autoascendit a capità el [[1994]], el [[1996]] es va auto ascendir a coronel. El [[8 d'agost]] de [[1996]] un referèndum va aprovar la nova constitució i és aixecar la prohibició de partits, però els tres principals (el Partit Progressista Popular de l'expresident Jawara, la Convenció Nacional, i el Partit Popular de Gàmbia) van seguir suspesos. Llavors va sortir de l'exèrcit, va formar el seu partit (l'Aliança per la Reorientació i la construcció patriòtica) i es va presentar com a candidat a les eleccions del [[26 de setembre]] de [[1996]]. El seu rival principal fou l'advocat [[Ousseynou Darboe]], cap del Partit Democràtic Unit (centrista) que va obtenir el 35,3% dels vots mentre Jammeh va tenir el 55,8%. El 18 d'octubre de 1996 va prendre possessió com a [[President de Gàmbia|president constitucional]] de la II República, i d'acord a la constitució, com a comandant en cap de les Forces Armades. El [[2 de gener]] de [[1997]] es varen celebrar eleccions al parlament (per cobrir 45 dels 49 escons, ja que 4 escons eren de designació directe del president) i 33 varen ser pel seu partir (52,1% dels vots) i 7 per l'UDP (34% dels vots), obtenint la resta d'escons dos partits menors. La manca de suport occidental, que el consideren un dictador, el va fer buscar aliances amb [[Nigèria]], [[Líbia]], [[Taiwan]], [[Cuba]] i l'[[Iran]]; el [[2000]] va anunciar la introducció de la llei islàmica. Aquest mateix any va fer front a dos intents de cop d'estat ([[gener]] i [[juliol]]) i a una manifestació d'estudiants ([[abril]]) la repressió de la qual va provocar una dotzena de morts.
| abans= [[Dawda Jawara]]
| títol= [[President de Gàmbia]]
| anys= [[1994]]-actualitat[[2017]]
| després= en[[Adama el càrrecBarrow]]
}}
{{finalitza taula}}
5.105

modificacions