Masia de Can Boada del Pi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació història masia |
Ampliació informació |
||
Línia 22:
La masia dóna nom al barri actual de [[Can Boada (Terrassa)|Can Boada]], al nord-oest de la ciutat. Precisament aquest sector de la ciutat, nascut en terrenys del mas, administrativament es divideix des del [[1984]] en dos subsectors, a banda i banda del transvasament de la [[riera del Palau]], que va partir definitivament el barri; el sector sud, la part antiga, prendrà el nom de [[Can Boada (Nucli Antic)|Casc Antic]], mentre que el sector nord, on hi ha la masia originària i els pisos de Can Boada (1973-1977), s'anomenarà des de llavors [[Can Boada del Pi]], igual que el mas que va donar nom inicialment al barri.
La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d'Argelaguet, [[Batlle senyorial|batlles]] del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família, la meitat d'honor de Boada. Aquest domini reial és el mas Boada segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Canyameres Ramoneda|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>
L'any 1772 la vídua de Francesc Boada, i l'hereu Miquel Boada Perer van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi. La masia té planta baixa i pis. A baix hi ha l'entrada amb la premsa, el menjador, la cuina, el rebost, el pastador amb dos forns, i darrere un celler amb dos cups de fusta i quatre botes. Al pis de dalt hi havia la sala i set habitacions. L'anomenada dels "Amos", era on tenien la roba i l'aixovar de la casa, la plata i les joies, i una caixa amb els [[pergamins]], escriptures en paper i els llibres de rebuts.
De bestiar tenien dos bous per llaurar, una burra, una truja, quatre porcs d'engreix, 30 gallines i el gall i 25 indiots. A més tenien un ramat a tractes de 54 borregos" i dues truges amb 11 garrins a part.
A la propietat s'havien fet 56 [[Emfiteusi|establiments enfitèutics]], la majoria eren per fer vinyes.
Miquel, fill hereu de Francesc Boada, es va endeutar molt, sobretot, amb la família d'industrials tèxtils dels Galí. Varen anar arrossegant deutes i finalment al 1824 can Boada ja era propietat de l'industrial terrassenc Francesc Galí i Galí. Quan aquest va morir, Can Boada passà al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català. Mort aquest, els seus hereus venen la propietat, i al 1865 ja era de l'industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer. A finals de segle va passar a la néta Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal. Aquest és qui manà edificar al costat de la masia, la casa modernista de Can Marcet (1904) i la capella. Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s'havia casat amb l'hereu Carbonell.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CANYAMERES RAMONEDA|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>
| |||