Viquipèdia

Charango: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Bolivian charango 001.jpg|thumb|Charango.]]
[[Image:210 Museu de la Música, el Bosc, charango.jpg|Charango fet d'armadillo, al [[Museu de la Música de Barcelona]]|thumb]]CharangoEl (prové de una llengua ya extinta i volia dir cha=corda, ango=musica)'''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda percudida amb 12 cordes. Per tocar-lo es culpejen les cordes de 2 en 2. Ademéspinçada]], en el últim segle, també se està fent servir comsemblant a instrumentuna de[[guitarra]] percusió,petita. se li donaEn la voltaclassificació id'instruments esmusicals comença[[Hornbostel-Sachs]], aés culpejar el zenzicho (la partun del[[cordòfon]] raderecompost de latipus caixa[[llaüt]] toracica).amb És exactament igual que una guitarra espanyola, però més decoratmànec i amb més cordes. Per fer-lo es fa servir fusta del arbre "zenzi", un arbre únic[[caixa de laressonància]] regió de laen Indiaforma de Chostre,bol es(grup diugrup que si es fa un instrument amb aquest arbre sonara molt millor321.321).<sup>[1]</sup>
 
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). Una d'aquestes variants és el [[Chillador]], que s'estén per la zona sud dels [[Andes]].
Aquest instrument va sorgir al poble de "Mocheza" (que ve de Moche=el nom del seu déu, i za=poble), que acualment ja s'ha exstinguit, a la regió india de Chostre. Avans era més semblat a un violí, però van decidir que el so sonaria més fluit i amb un timbre més adequat al moment en el que es tocava, en el ritual de abalació al seu déu, Moche (que ve de les paraules mo=home, i che=mono) que era mig humà mig mono.
 
Els seus orígens es remunten al segle XVIII a [[Potosí]], ([[Bolívia]]), com una adaptació indígena de la ''vihuela'' espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la [[guitarra elèctrica]].
L'instrument té cinc parts: El zenzito (que ve de zenzi= el àrbre, i to=decoració), és la part de davant de la caixa toracica. El chacalú (que ve de cha=corda, i calú=aguantar), és la part que aguanta les cordes. El pochacalú (que ve de po=avans, i de chacalú), és la part que hi ha entre el zenzito i el chacalú. Els chas, les cordes. I el zenzicho (que prové de zenzi=el àrbre i cho=culpejar), és la part de radere de la caixa toracica.[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
 
El charango té una trajectòria centenària a [[Bolívia]] i [[Perú]], i té una presència important en la música de l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de [[folklore]] andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] a [[Amèrica del Sud]].<sup>[2]</sup>[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]
== Exponents del charango ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Charango»