Ibers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.71.53.151. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 30:
'''L'arribada dels indoeuropeus'''{{CN|data=febrer de 2016}}
Sabem que els primers pobladors [[indoeuropeus]] establerts a les nostres terres havien vingut de l'[[Europa]] central cap al [[segle XV aC]]. En primer lloc colonitzaren, sembla que de manera pacífica, les terres situades al nord del curs de l'[[Ebre]] i a poc a poc les penetracions d'aquests pobles s'estengueren per quasi tota la península. Així, segons Villar (1996), a [[Catalunya]], al [[País Valencià]] i al sud peninsular, hi ha indicis de toponímia protoindoeuropea, pertanyent al llenguatge que aquest indoeuropeista anomena "antic europeu", parlat abans de l'arribada dels [[celtes]] a la península (s. VIII aC). És el cas de molts noms de lloc (especialment de rius) i d'alguns noms comuns (com, per exemple, la paraula "turó"). García Alonso (2004) també ha documentat molts topònims indoeuropeus a la meitat nord de Catalunya.
Després de travessar la cadena pirenaica probablement a través del [[Rosselló]] i l'[[Empordà]] i la [[Cerdanya]], els [[indoeuropeus]] acabarien imposant-se, entre el 1200 i el [[900 aC]] (època dels ''urnenfelder'' o [[Cultura dels camps d'urnes|camps d'urnes]]), sobre les poblacions autòctones catalanes. S'instal·laren especialment a les planes costaneres de l'Empordà, el [[Vallès]], el [[Penedès]], el [[Camp de Tarragona]], a més de l'[[Urgell]]. Altres autors com Santacana (1987) o Ibáñez (2002) rebaixen al segle IX aC la data d'arribada d'aquestes poblacions al nord-est peninsular i sembla que, en el segle VI aC, se'n produïren les últimes onades migratòries. Aquestes gents, que alguns historiadors ja consideren celtes, tingueren una gran influència en la formació de la cultura ibèrica al territori català. Així, aportaren novetats com el poblament en llogarrets fortificats situats en turons, la planta rectangular de les cases, fetes amb sòcol de pedres i fang i amb parets de tàpia (com així es veu al poblat de [[Cortes de Navarra]]), l'arada de ferro, la ''devotio'' al cabdill, i el ritual típicament indoeuropeu de la incineració del cadàver amb la deposició de les cendres en una urna que era dipositada en un clot a terra. D'aquí la denominació de cultura "dels camps d'urnes". Altres innovacions en foren, segons Almagro (1945), noves espècies d'animals com [[vaques]] lleteres, porcs "celtes", el [[cavall]] domesticat, així com diverses varietats de [[cereals]]. Tot això sense comptar amb les novetats en el terreny de les [[armes]].
| |||