|
== Història de la vila ==
L'existènciaLes edificacions d'edificació en elestil romànic, amb elements destacables, com són les esglésies de Sant Martí de Surroca (s. XII) i de Sant Martí d'Ogassa (s. XI), i que depenien del [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]], i les de Sant Julià de Saltor, i Santa Maria de Vidabona, que depenien del [[monestir de Ripoll]], fan evident de l'existència humana en aquella època. Tot i això aquestes terres pertanyien, durant l'època medieval, aquestes terres pertanyien a l'esglésiaEsglésia i als senyors feudals.
Es coneix de l'existència d'una fortificació erigida probablement al [[cim de Sant Amand]], o un xic més avall, en un pla conegut com a pla de penaPena, i que era citada com el [[Castellcastell de Pena]] (castellar de Penna Matricis). Aquesta citació apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per part de l[[Abat Oliba]], encara que pot ser anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i una part de les terres del municipi de Bruguera ([[Ribes de Freser]]). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere “el Cerimoniós”]] desobre les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'anyel 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d'aquí no se'n té cap més coneixement. Actualment, el castell es trobaestà enderrocat, i es creu que les seves restes puguinpoden ser unes ruïnes localitzades a prop del cim de Sant Amand.
No és fins ben entrat el segle XIX, amb la descoberta d'[[hulla]] en elal municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, que comença l'explotació minera a Ogassa.
La primera mina foues obertava l'anyobrir al municipi el 1838. L'explotació minera deles municipiva s'allargàallargar gairebé 130 anys, quani, degutfinalment, ala descenscausa de la disminució de la producció, dl'aquestes,any finalment1967 es tancàva l'últimatancar l'any 1967última.
AquestEl carbó, era principalmentanava destinat principalment a la creixent indústria catalana. L'únic inconvenient, era el transport d'aquest material. Per resoldre el problema, l'any 1880 es van concloure els treballs de la línia de ferrocarril que havia de dur el carbó de les mines fins al [[port de Barcelona]].
Per resoldre el problema, l'any 1880 es conclouen els treballs de la línia de ferrocarrils que havia de dur el carbó de les mines fins al [[port de Barcelona]].
El carbó era transportat viaamb vagoneta fins a l'estació de Toralles ([[Sant Joan de les Abadesses]]) mitjançant diversos plans inclinats, els qualsque es poden intuir per tot el poble, i d'allàes carregatcarregava en tren ena l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses en un tren que va funcionar fins als anys 80 del segle XX.
Actualment, aquesta línia segueixcontinua en actiu, i uneix [[Barcelona]], [[Granollers]], [[Vic]], [[Ripoll]], [[Puigcerdà]] i [[la Tor de Querol]] (França).
D'aquesta explotació industrial, en queden moltes restes arquitectòniques, tals com una antiga fàbrica de ciment, una fàbrica de pans de carbó, i diversos tallers destinats a la reparació d'estris miners.
DegutGràcies ala la inflamabilitat del gas [[grisú]] (gas metà), i al seu grau dl'inflamació,any 1900 es va dotar al poble d'energia elèctrica l'anyel 1900municipi, convertint-seque es va convertir en un dels primers municipis de l'estat espanyol ena tenir corrent elèctric. Avui encara es pot contemplar-se l'edifici on sehi situavahavia la turbina elèctrica.
Precisament, des de l'arribada del ferrocarril, i fins a les primeres dècades del segle XX, fòrenvan ser els anys de majormés productivitat, cosa que es va traduir en un fort creixement demogràfic, quei vaes van arribar a superar els 15001.500 habitants.
El tancament de les mines, va provocar un èxode en elal municipi, fins a arribar a la població actual, que ronda els 250 habitants i que romanés força estable des dels anys 80 del segle XX.
Actualment, les principals activitats econòmiques del municipi depenen desón la ramaderia i el turisme.
== Art romànic ==
|
