Tusquets fou ordenat sacerdot en 1926 i destacà per la seva pietat i cultural. Es llicencià en filosofia a la [[Universitat de Lovaina]] i a la [[Universitat de Valladolid]] i en pedagogia a la [[Universitat de Madrid]] i es doctorà en teologia a la [[Universitat Pontifícia de Tarragona]].<ref>{{GEC|0068024|Joan Tusquets i Terrats}}</ref> Quan era professor al seminari de Barcelona fou comissionat per a escriure un llibre sobre la [[teosofia]] de [[Madame Blavatsky]]. Aleshores va desenvolupar "«un interès obsessiu en les societats secretes"». Durant la [[Segona República Espanyola]] la seva obsessió s'havia convertit en un ferotge [[antisemitisme]] i un major odi a la [[maçoneria]]. Es va girar contra el [[catalanisme]] i acusà falsament al líder català [[Francesc Macià]] de ser maçó. Treballà amb un altre sacerdot, [[Joaquim Guiu i Bonastre]], en construir una xarxa d'"informants" francmaçons que li contaven el que es deia a les reunions de les lògies. Va escriure articles al diari [[carlisme|carlí]] ''[[El Correo Catalán]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Joan-Francesc|nom=Pont Clemente|article=Las raíces profundas de la política antimasónica en el pensamiento tradicional español|publicació=Actes del Col·loqui Internacional sobre l'Antimaçonisme de Vichy|llengua=castellà|url=https://jfpont.files.wordpress.com/2010/10/las-raices-profundas-de-politica-antimasonica-en-el-pensamiento-tradicional-espanol-paris-version-aumentada-27-9-2010.pdf|format=pdf|data=2010|pàgines=}}</ref>
Tusquets usà ''[[Els protocols dels savis de Sió]]'' (que es basaven en una barreja fantàstica de mites francesos, alemanys i russos que proposen la idea que un govern secret jueu, els Savis de Sió, estava planejant la destrucció del cristianisme) com a prova "documental" de la seva tesi fonamental que els jueus estaven per destrucir la civilització cristiana. Els seus instruments serien els maçons i socialistes que utilitzarien la revolució, la propaganda pornogràfica, i el liberalisme il·limitat. A Espanya va denunciar la Segona República i va acusar al president catòlic [[Niceto Alcalá Zamora]] de ser jueu i maçó. Espanya i l'Església Catòlica només es podrien salvar amb la destrucció dels jueus, maçons i socialistes. En el seu llibre ''Orígenes de la revolución española'' va argumentar que la maçoneria judaica regia la República com una dictadura i posteriorment va usar els nombrosos articles escrits a ''[[El Correo Catalán]]'' i una sèrie de 14 llibres ''las Sectas'' per atacar la francmaçoneria, el [[socialisme]] i el [[judaisme]]. De 1932 a 1936 va ser director de la revista trimestral ''Biblioteca Las Sectas'' al qual, amb altres autors, va escriure molts articles de la mateixa tendència.<ref>{{ref-web|url=http://filosofia.org/ave/001/a440.htm#rll|títol=Biblioteca Las Sectas (1932-1936)»|consulta=|llengua=castellà|obra=Averiguador de la filosofía en español|editor=Fundación Gustavo Bueno - filosofia.org|data=2014}}</ref> El segon volum de ''lasLas Sectas'' incloïa una traducció completa dels ''Protocols'' i una secció afirmant que l'assalt jueu a Espanya es podia veure en l'actitud de la República amb la religió, el moviment per la reforma agrària i la redistribució de la grans propietats.<ref> Paul Preston, Spanish Holocaust</ref>
En 1933 Tusquets fou convidat per l'Associació Antimaçònica Internacional a visitar l'aleshores nou estrenat [[camp de concentració de Dachau]]. Va comentar ''«ho van fer per mostrar-me el que havíem de fer a Espanya''». Més tard va afirmar que havia estat sorprès pel que va veure, però 'en el moment el flux i la intensitat de les seves publicacions antisemites i anti-maçòniques no va disminuir'.<ref>''Unearthing Franco's Legacy: mass graves and the recovery of historical memory in Spain''; editat per Carlos Jerez-Farrán i Samuel Amago. Notre Dame: University of Notre Dame Press, 2010 ISBN 0268032688; p. 51</ref>
Tusquets arribaria a tenir influència en la dreta espanyola, i específicament sobre [[Francisco Franco|Franco]] - qui va devorar amb entusiasme les seves diatribes antisemites i antimaçòniques. [[Ramón Serrano Suñer]], cunyat de Franco i mà dreta de 1937 a 1941 va lloar posteriorment la contribució de Tusquets a "«la creació de l'atmosfera que va conduir a la insurrecció nacional"». Tusquets era a la perifèria de la conspiració militar contra la República a través dels seus vincles amb els carlins catalans. Quan Tusquets finalment es va convertir en col·laborador de Franco a [[Burgos]] durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], els seus arxius sobre presumptes maçons proporcionaria una part important de la infraestructura de l'organització de la repressió.
De 1956 a 1971 fou catedràtic de Pedagogia General de la Facultat de Filosofia i Lletres de la [[Universitat de Barcelona]]. Procedent de tendències catòliques ultraconservadores evolucionà vers actituds més obertes. Traductor i introductor de la ''"Pedagogía Sístemática"'' de Josef Göttler a Espanya. Creador de l'Institut de Pedagogia Comparada, adscrit al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]], i de la revista ''"Perspectivas Pedagógicas",'' de la qual fou director. Nomenat prelat domèstic de sa santedat, tenia el tractament de monsenyor. La seva tesi pedagògica més innovadora és la consideració de l'educació comparada com un nou mètode d'investigació pedagògica.
