Maria Antònia Salvà i Ripoll: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
He afegit on va viure quan va tornar a Llucmajor als 16 anys. A la Posada de Sa Llapassa i a la finca de Sa Llapassa. |
||
Línia 30:
Òrfena de mare al cap de pocs mesos de néixer, Maria Antònia Salvà i el seu germà [[Antoni Salvà i Ripoll|Antoni]] (1878-1949), poc més gran que ella, van quedar a càrrec d'unes ties a Llucmajor, mentre el seu pare s'instal·lava a Palma amb el fill gran, [[Francesc Salvà Ripoll|Francesc]] (1867-1950). Des del bressol conviu amb la poesia popular dels glossadors. En el llibre de memòries ''Entre el record i l'enyorança''" escriu: "La meva afició als versos i al cançoneig, gairebé es podria dir que és en mi innata. La meva [[Dida (ama)|dida]], Flauta de sobrenom, acostumava a dir que, quan me deslletà, ja sabia un enfilall de cançons."<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=36|nom=Maria Antònia Salvà Ripoll}}</ref>
A l'edat de sis anys es reuneix amb el seu pare a Palma i és educada al [[Col·legi de la Puresa]]. Als 14 o 15 anys ja escriu poemes en català. En els poemes autobiogràfics, mostra la consciència d'excepcionalitat amb què haurà de viure la seva escriptura durant la joventut i la primera maduresa pel fet de ser dona.<ref name="DbD"/> Als setze anys torna a Llucmajor, on alterna la seva estància entre la Posada de Sa Llapassa (al C/ Rei Jaume I de Llucmajor) i la finca de Sa Llapassa. A Palma, però, pot donar ales a la seva vocació a través de les relacions del seu pare. Coneix els intel·lectuals de la [[Renaixença a Mallorca|Renaixença mallorquina]] i la [[Poesia catalana romàntica|poesia romàntica]]. [[Josep Maria Quadrado Nieto|Josep Maria Quadrado]], [[Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau|Pere d'Alcàntara Penya]] i, sobretot, les famílies Costa i Llobera i Ferrà, que marcaran la seva trajectòria literària. [[Miquel Costa i Llobera]] es converteix en el seu mentor. El 1893 la dóna a conèixer a les revistes de Catalunya i segueix el seu procés literari fins a la publicació del primer llibre, ''Poesies'', de 1910.<ref name="DbD" /> Al mateix temps Maria Antònia Salvà entra en contacte amb el Principat a través del jove [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] i el seu nom és reclamat en les revistes noucentistes. Salvà també escriu prosa -un dietari sobre el viatge a [[Terra Santa]] que realitza el 1907 juntament amb [[Miquel Costa i Llobera]]- i tradueix. El seu nom va invariablement unit al de [[Frederic Mistral]] per les seves magnífiques traduccions del poeta [[Occità provençal|provençal]], sobretot per ''Mireia'' (1917), que la converteix en la primera traductora literària de l'època moderna. Després amplia les traduccions al francès i, sobretot, a l'italià. Incorpora al corpus literari català noms clau com [[Francis Jammes]], [[Alessandro Manzoni]] i [[Pascoli]].<ref name="DbD" />
El 1918 rep un homenatge a Palma per part dels escriptors mallorquins. Presidit per [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcove]]<nowiki/>r, s'hi sumen els poetes de les altres terres catalanes. Als anys vint troba la seva veu lírica més madura, en la línia postsimbolista, propera a [[Marià Manent i Cisa|Marià Manent]]. La poesia de Salvà va lligada a la contemplació de la natura del seu paisatge nadiu. El 1935 presideix els Jocs Florals de Mallorca. En el seu discurs defensa la unitat de la llengua catalana per la qual va lluitar sempre, encara que per un moment, el 1939, es va manifestar a favor de la ideologia franquista per mor de la seva religiositat. A més de Josep Carner, que la considerà una poetessa extraordinària i treballà per divulgar la seva obra, el seu interlocutor personal i literari més íntim va ser[[Miquel Ferrà i Juan| Miquel Ferrà]] "en qui tenia posada una plena, il·limitada confiança".<ref name="DbD"/>
| |||