Occitània (regió administrativa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
| codi_insee = 76
}}
'''Occitània''' (en [[francès]] i oficialment: ''Occitanie''
La regió és la tercera més extensa de França (després de [[Nova Aquitània]] i la [[Guaiana Francesa]]) i la segona metropolitana. La seva ciutat més gran i àrea urbana més poblada és [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] (la quarta àrea urbana del país), així com la seva prefectura regional, mentre que la segona capital de la regió, [[Montpeller]], reté diverses administracions.
Amb una façana marítima sobre la [[mar Mediterrània]], reuneix territoris de la conca aquitana a l'oest -[[Gers]], nord d'[[Alts Pirineus]] i de l'[[Arieja]], centre i nord d'[[Alta Garona|Alt Garona]], centre i oest del [[Tarn i Garona]], oest del [[Tarn]], sud d'[[Òlt]]-, dels Pirineus al sud-sud d'Alts Pirineus, [[Alta Garona]] i l'Arieja, oest de [[Pirineus Orientals]]-, del [[Massís Septentrional|Massís Central]] al nord -[[Avairon]] i [[Losera]], centre i nord d'Òlt, est de Tarn i Garona i del Tarn, nord de l'[[Aude]], d'[[Erau]] i de [[Gard]]- i de la conca mediterrània a l'est -aquest dels [[Pirineus Orientals]], sud de l'Aude, d'Erau i del Gard.
Aquesta nova regió forma part el 2015 de les tres regions franceses que compten amb dues intercomunitats que tenen l'estatus de [[Metròpoli (França)|metròpoli]] creada per la [[Loi de modernisation de l'action publique territoriale et d'affirmation des métropoles|llei MAPTAM]], un altre component de la reforma territorial: Tolosa Métropole i Montpeller Méditerranée Métropole. Aquesta llei ha reduït a 250 000 habitants el llindar requerit per a l'obtenció de la condició d'una comunitat urbana, una altra intercomunidad de la regió, i tindran accés a ella l'1 gener 2016: la de Perpinyà Méditerranée. La regió també té un altre entre més de 200 000 habitants: la communauté d'agglomération Nimes Métropole.
Aquesta nova regió administrativa reagrupa les regions culturals i històriques del [[Llenguadoc]] (Alt i Baix Llenguadoc), de la [[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]] (incloent el [[Rosselló]], l'[[Alta Cerdanya]], el [[Vallespir]], el [[Conflent]] i el [[Capcir]]), i el [[comtat de Foix]], així com les parts occidentals de la antiga [[Gascunya]] ([[Armanac Provençau|Armanac]], [[Comenge]], [[Bigorra]], [[Condomès]], [[Nebosan]], [[Rivière-Verdun]]) i [[Guiena]] ([[Regió del Carcí|Carcí]], [[Roergue]]). Culturalment, aquesta nova regió és íntegrament de tradició llatina ([[Occitans|occitana]] i [[Catalans|catalana]]), que connecta en la seva immensa majoria a [[Occitània]].
== Topografia ==
Inicialment se li va donar el nom de «Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus», quan encara no s'havia decidit el nom definitiu d'"Occitània. La juxtaposició en ordre alfabètic dels noms de les antigues regions va ser el nom adoptat per la llei fins que va ser elegit el nom definitiu, sancionat per decret en Consell d'Estat a partir de la proposta del Consell Regional de la regió fusionada, decisió que va adoptar l'1 de juliol de 2016.
Una consulta a Internet organitzada pel diari regional [[La Dépêche du Midi|''La Dépêche du Midi'']] va indicar que una majoria de votants és favorable al nom «Occitània-Pirineus» (15%). Occitània és un component de forta identitat; però Occitània no es limita a la regió (una gran part de la regió de [[Nova Aquitània]], una part de la regió [[Alvèrnia-Roine-Alps]] i la regió [[Provença – Alps – Costa Blava|Provença-Alps-Costa Blava]] són igualment occitanes) mentre que les comarques del [[Rosselló]], l'[[Alta Cerdanya]], el [[Vallespir]], el [[Conflent]] i el [[Capcir]] no són occitanes, sinó [[Principat de Catalunya|catalanes]].
Els noms «Migdia-Llenguadoc» i «Pirineus-Llenguadoc» també són en les propostes populars (13% cadascuna), seguides de «Migdia-Rosselló» (10%) i «Migdia-d'Oc» (8%). El nom de la província històrica del «Llenguadoc» va ser triat pel 7% dels votants, juntament amb «Pirineus-Mediterrània», nom defensat per [[Martin Malvy]], president de [[Migdia-Pirineus]] i calcat en el nom del GECT. Després vénen «Sud de França» (5%), impulsat per [[Damien Alary]], president de Llenguadoc-Rosselló (es tracta d'una marca utilitzada a efectes de comunicació i promoció del turisme) i «Sud Pirineus» que també recull un 5% de les opinions.
En una enquesta realitzada entre el 7 i el 28 setembre de 2015 pels diaris regional ''[[La Dépêche du Midi]]'', ''[[Midi lliure]]'', ''[[Centre Presse]]'', ''[[L'Indépendant]]'' i ''[[La Nouvelle République des Pyrénées]]'', una quarta part de les 202.357 persones que van participar van triar el nom «Occitània» per a la futura regió.
«Occitània», «Migdia», «Llenguadoc» i «Pirineus» són els grans denominadors comuns, geogràfics i/o històrics de les dues regions que podran subsistir en el nou nom.
== Geografia ==
| |||