Víctor Balaguer i Cirera: diferència entre les revisions

Víctor Balaguer va néixernasqué l'11 de desembre de 1824 al carrer de Sant Pau de Barcelona. Fillcom a fill únic.<ref name=Cuccu/> El seu pare es deia Joaquim Balaguer, metge de pensament molt liberal, va morirmorí el 1834 deixant-lo orfe quan encara era un infant. No obstant això Víctor Balaguer en va prendreprengué la mateixa ideologia.<ref name="Diccionari"/> La seva mare es deia Teresa Cirera. La relació amb ella fouanà tornant-se sempre més difícil. Ella volia que el seu fill fos metge o advocat i les seves idees avançades i la seva vocació per a la literatura van dificultardificultaren la relació fins al punt que el va arribararribà a desheretar-lo.<ref name="Diccionari"/><ref name="Diccionari"/>

Amb només 14 anys ja va estrenarestrenà la seva primera obra el [[1838]]: ''[[Pepín el Jorobado]]'', que ja era un drama històric com molts dels que vindrien després; i el [[1843]] obtingué un bon èxit amb ''Enrique el Dadivoso''.<ref name="Diccionari"/> Després, enfrontat irremeiablement amb la seva mare, aquesta el va acabaracabà desheretant-lo, motiu pel qual es va posarposà a escriure més obres ja sense cap fre i també per guanyar-se la vida.<ref name="Diccionari"/> Va ingressarIngressà a la [[Universitat de Barcelona]] on va començarcomençà els estudis de [[Dret]] i va entrarentrà en contacte amb la literatura de [[Voltaire]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Alexandre Dumas (pare)|Dumas]], [[Víctor Hugo|Hugo]], [[Walter Scott|Scott]], entre d'altres.<ref>Pagès, Aniceto de, ''Don Víctor Balaguer'', a ''El Museo Universal''', número 45, Madrid, 7 de novembre de 1869. Any XIII, p 355-356.</ref> En aquesta època va començarcomençà a col·laborar amb un diari titulat ''[[El Hongo]]''.

El 1845 es va traslladar viuretraslladà a [[Madrid]] sense haver acabat els estudis universitaris, fet que li va comportar una forta discussió amb la seva mare i haver de buscar-se la vida pel seu compte a la capital. Va començarComençà a treballar per [[Wenceslao Ayguals de Izco]], qui li va oferiroferí feina com a traductor al castellà d'escriptors francesos del moment, que es van publicarpublicaren a la col·lecció ''Museo de las Hermosas''. La situació es va allargars'allargà pocs mesos a causa de la seva precarietat econòmica i en breu tornaria a Barcelona, on continuaria treballant de traductor i periodista.<ref name=Cuccu/> De nou a Barcelona, el 1847 fou nomenat ''poeta oficial del Liceu''. Més endavant també ho seria del [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], fet que li donaria certa popularitat a nivell local.

El 1851 es va casarcasà amb Manuela Carbonell i Català al monestir de [[Sant Jeroni de la Vall d'Hebron]], adquirit pel pare de la núvia.<ref name=Cuccu/> Un any després realitzarealitzà un cicle de conferències sobre la [[història de Catalunya]] per encàrrec de la [[Societat Filharmònica de Barcelona]].

Durant la dècada de 1850 va entrarentrà en contacte amb el [[General Espartero]] i amb el [[General Prim]], unint-se al [[Partit Progressista]], incrementant progressivament el seu pes i influència en el partit. ÉsFou en aquest període onque començacomençà a recuperar la memòria històrica de l'antiga [[Corona d'Aragó]].<ref name=Cuccu/>

També en aquesta època començacomençà a reivindicar la [[llengua catalana]] com una llengua literària. El seu primer poema en català es titulà ''[[A la Verge de Montserrat]]'' publicat el 1857. Progressivament esdevéesdevingué molt actiu en el procés de la [[Renaixença catalana|renaixença]] de la [[literatura catalana]], impulsant la restauració dels [[Jocs Florals]] el maig de 1859, esdevenint ell membre del primer consistori.<ref name="Diccionari"/> També llavors va iniciarinicià els seus primers textos historiogràfics. Després dels jocs va anaranà a treballar a [[Itàlia]] com a corresponsal de la [[Guerra d'independència d'Itàlia|Guerra d'independència]]. Entre el [[1860]] i el [[1864]] va publicarpublicà en 5 volums la ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', que fou un èxit de vendes sense precedents i en la qual Balaguer hi reivindicava el model de la [[monarquia federal]] i la tradició del [[pactisme]] entre poble i rei.<ref name="Escriptors.cat">{{AELC|balaguerv}}</ref>

Va estarEstigué uns anys exiliat a [[Provença]] entre el 1865 i el 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí hi va conèixerconegué [[Frederic Mistral]] el [[1865]] i va poderpogué participar en el [[Felibritge]], del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escriptors occitans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |cognom2=Camprubí |nom2=Michel |títol=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

El 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] va implicar-ses'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fou nomenat ministre el [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Aquest seria un dels motius pels quals més endavant va decidirdecidí establir el seu projecte cultural en aquesta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|cognom=Comas i Güell|nom=Montserrat|títol=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec el [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

La seva dona va morirmorí el 1881. Al no haver tingut descendència, Víctor Balaguer va dedicardedicà la seva petita fortuna en crear el [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] a [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver estat sempre escollit diputat a Corts per aquesta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fou dipositat en aquesta institució, que conserva actualment la seva biblioteca de 22.000 llibres i la seva col·lecció d'art, en la qual hi destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt rares a la Catalunya d'aquella època.<ref name="Diccionari"/>

[[Francmaçoneria|Maçó]], liberal i d'idees [[Romanticisme|romàntiques]], va col·laborarlaborà a diversos diaris liberals com ''E[[l Constitucional]]'', ''[[El Laurel]]'', ''[[El Genio]]'' i ''[[La Lira]]'' i el 1846 marxà a [[Madrid]], on conegué les principals personalitats literàries i polítiques de l'època. Fundà a Barcelona el diari liberal ''[[La Corona de Aragón]]'', on declarava una adhesió fervent al passat gloriós de Catalunya alhora que exigia una descentralització per als territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].

Cal tenir present que en aquest camp no va ferféu descobertes documentals ni fou gaire crític en la seva incipient recerca històrica,<ref name="Diccionari"/> en la qual sovint hi afegia també les llegendes. De fet escrivia molt influït per les seves idees romàntiques i liberals, fet pel qual va serfou molt durament criticat pels seus enemics i competidors menys prestigiosos que, d'aquesta manera, atacaven la popularitat d'un ferm progressista.<ref name="Diccionari"/> De fet, aquesta manca de rigor era ben comuna entre els historiadors de l'època, influïts per un romanticisme nacionalista que arreu buscava mitificar el mateix passat.<ref name="Diccionari"/> Conscient de les seves mancances com a investigador escèptic, Víctor Balaguer sempre va admetreadmeté ser només un divulgador eficaç que sentia amor per la història local de la societat catalana, la qual presentava des d'una perspectiva liberal de manera molt intel·ligent.<ref name="Diccionari"/>

No en va, la seva prosa sobre la tradició constitucionalista de la Corona d'Aragó en general i Catalunya en particular seguia les petjades d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]] i [[Avel·lí Pi i Arimon]]<ref name="Diccionari"/> Tot i que és evident l'anacronisme de vincular les llibertats medievals i modernes de què gaudien els catalans amb les llibertats contemporànies del [[liberalisme]], també és cert que la tesi que afirma el caràcter [[Pactisme|pactista]] de la nació catalana és un tret prou consolidat al llarg del curs històric del país.<ref name="Diccionari"/> Amb aquesta premissa general Balaguer va treuretragué nombroses interpretacions concretes que encara avui dia són vigents.<ref name="Diccionari"/>

Els seus primers textos estrictament historiogràfics els va ferféu el [[1852]], amb 28 anys, per participar en unes conferències que tractaven les "belleses" de la història catalana.<ref name="Diccionari"/> La principal obra en aquest camp va serfou la cèlebre ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', publicada entre 1860 i 1864.<ref name="Escriptors.cat"/> Molt de temps després, l'èxit del llibre va ferféu necessària una segona edició el 1885 en una ''Història de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/>

En aquesta mateixa línia va ferféu un projecte de nomenclatura pels carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[País Valencià|València]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], [[comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personatges clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que va serfou adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencartrencaren la lògica urbana (per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'aquests noms van serforen desfigurats, i no vanes ser recuperatsrecuperaren fins a la democràcia. Alguns, però, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que es va quedarquedà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom=Llorens | nom =Carles | títol =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.44-49 | issn =1695-2014 }}</ref>