Revisió del 19:51, 4 feb 2017 modifica Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.451 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:52, 4 feb 2017 modifica desfés Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.451 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{MF}} En'''Nòduls de Ranvier''', en la fisiologia d'una neurona, ~~es diuen nòduls de Ranvier a~~són les interrupcions que ocorren a intervals regulars al llarg de la longitud de l'axó a la beina de mielina que l'envolta. Són petitíssims espais, d'un micròmetre de longitud, que exposen a la membrana de l'axó al líquid extracel·lular. Van ser descoberts pel patòleg francès i anatomista Louis Ranvier (1835-1922). Serveixen perquè l'impuls nerviós es traslladi amb major velocitat, de manera saltatòria i amb menor possibilitat d'error. La aïllament que proveeix la cèl·lula de Schwann (en el sistema nerviós perifèric) o el oligodendrocit (en el sistema nerviós central) fa possible que el potencial d'acció salti d'un node al següent, a diferència d'haver de fer-ho a petits increments al llarg de l'axó si estigués desproveït de la beina de mielina.<ref>Instituto Latinoamericano de la Comunicación Educativa. [http://web.archive.org/web/http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/37/htm/sec_7.htm]</ref> El potencial d'acció de la neurona aconsegueix saltar d'un node a l'altre a causa de que aquests, a diferència de la resta de la neurona, estan dotats d'agrupacions de canals de sodi i potassi.

Nòdul de Ranvier: diferència entre les revisions