Bagàs (restes): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs de format via IEC |
retocs de format article fet per membres IEC |
||
Línia 1:
'''Bagàs''' o '''remòlta''' és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció del [[canyamel]] o [[canya de sucre]] o del premsatge de les [[Oliva|olives]] i de llavors oleaginoses, etcètera, un cop s'han premsat per a treure'n suc <ref>Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona (1998)</ref><ref>Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València (2014)</ref>
Alguns d'aquests subproductes tenen interés com a font de [[pinso]]s i proteïnes per a consum animal o humà,<ref>{{GEC|0207190|remòlta}}</ref> per la fabricació d'[[aiguardent]] o [[bioetanol]]. Més recentment aquesta [[biomassa]] s'ha descobert com a combustible [[bioenergia|bioenergètic]] en instal·lacions de [[cogeneració]] o com [[primeres matèries|primera matèria]] per fabricar [[biogas]]<ref>[http://infobio.ctfc.cat/?p=3353 «Escòcia brinda per la nova planta de bioenergia propulsada amb whisky»], ''infobiomassa,'' 13 de maig de 2011</ref> la fabricació de paper o altres productes a alt valor afegit.<ref>Josep Castells i Boliart, [http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/arxius/NE-97-98_C_Castells.pdf «Aplicacions de la biotecnologia en la indústria. Oportunitats per a la renovació de la indústria catalana»], Monografia, ''Nota d'economia ''97-98,''Generalitat de Catalunya, pàgina 157-177''</ref><ref>J.J. Manyà Cervelló, Manyà [http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6429/08CAPITOL1.pdf;jsessionid=9FF07BC51922D90654487B1C8A2E4131.tdx2?sequence=8 «Introducció»], 2002</ref>
=== '''Bagàs de cervesa''' ===▼
Actualment, el bagàs de cervesa és generalment comercialitzat com a complement de la dieta de remugants, com ara de vaques lleteres. S'ha analitzat com a possible font d'additius per benzinols perquè se'n disposa durant tot l'any, al ritme de fabricació de cervesa. És el residu de la maceració del malt en el procés de fabricació de cervesa ,<ref name=":0">(3) Hidròlisi dels polisacàrids del bagàs de cervesa, Josep Juanbaró i Lluís Puigjaner, Universitat de Barcelona, Barcelona (1990)</ref> el conjunt de matèries insolubles residuals que durant el procés cerveser se separen del most per filtració a l'acabament de l'etapa de maceració del malt. El bagàs surt moll a 74ºC. com a focus de contaminació microbiològica del procés cerveser, cal evacuar a la major brevetat.<ref name=":0" />
▲'''Bagàs de cervesa'''
''<u>Composició del bagàs de cervesa</u>''▼
▲==== ''<u>Composició del bagàs de cervesa</u>'' ====
Per a la fabricació de cervesa es conreen varietats d’''Hordeum vulgare'', L. i d’''Hordeum distichon'', L. En els corresponents grans d’ordi es poden distingir les següents parts (7):
▲1) Clofolla, 7-13%
▲2) Pericarp i testa, <1%
L’estructura de la clofolla és feta de polisacàrids. La cel·lulosa del gra és en gran part confinada a la clofolla. També hi ha hemicel·luloses que contenen residus de pentoses, hexoses i àcids urònics
▲3) Capa d’aleurona, 1-3%
▲4) Endosperma, 80-85%
▲5) Embrió, 3-5%
▲L’estructura de la clofolla és feta de polisacàrids. La cel·lulosa del gra és en gran part confinada a la clofolla. També hi ha hemicel·luloses que contenen residus de pentoses, hexoses i àcids urònics (7).
Aquest esquelet polisacarídic conté lignina, la funció principal de la qual és conferir rigidesa a les parets cel·lulars. La lignina del gra es localitza en gran part a la clofolla. També hi són presents petites quantira de polifenols (tanins), compostos que poden ser involucrats en la biosíntesi o degradació de la lignina (7).
'''''Composicions químiques brutes descrites per al bagàs de cervesa'''''
* Balanç de matèria del gra d’ordi, g/kg (7)▼
* Remull, 5-15▼
▲Balanç de matèria del gra d’ordi, g/kg (7)
* Respiració, 31-75▼
* Arrels, 24-45▼
▲Remull, 5-15
* Most, 637-697▼
* Bagàs, 170-300▼
▲Respiració, 31-75
* Cel·lulosa, 180▼
▲Arrels, 24-45
* Midó, 68▼
▲Most, 637-697
* Sucres solubles, 11▼
* Matèries grasses, 83▼
▲Bagàs, 170-300
* Matèries nitrogenades, 250▼
* Matèries minerals, 39▼
▲Components del bagàs de cervesa / continguts, g/kg (7)
Les variacions en la composició del bagàs són degudes a la naturalesa del malt, la finesa de la mòlta, la tecnologia de la maceració, el grau d’exhauriment i el sistema de filtració. Les diferències més notables provenen del desigual grau d’hidròlisis del midó a l’acabament de la maceració
▲Cel·lulosa, 180
▲Hemicel·luloses, 246<sup>a</sup>
▲Midó, 68
▲Sucres solubles, 11
▲Matèries grasses, 83
▲Matèries nitrogenades, 250
▲Matèries minerals, 39
▲Altres sense nitrogen, 123<sup>b</sup>
▲Les variacions en la composició del bagàs són degudes a la naturalesa del malt, la finesa de la mòlta, la tecnologia de la maceració, el grau d’exhauriment i el sistema de filtració. Les diferències més notables provenen del desigual grau d’hidròlisis del midó a l’acabament de la maceració (7).
''Els polímers sense nitrogen del bagàs''
· '''Sosteniment'''
| |||