Godfrey Kneller: diferència entre les revisions

Va pintar diverses sèries d'obres, com les anomenades ''Belleses de Windsor'' (una sèrie de retrats de dones aristòcrates) i catorze retrats d'almiralls per encàrrec de la reina [[Anna de la Gran Bretanya|Anna]] ([[1665]]-[[1714]], la germana menor de la reina [[Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia|Maria]]) després de la seua ascensió al tron el [[1702]].<ref name="Fine Arts Museums"></ref> El [[1704]] Kneller es va casar amb la vídua Susanna Grave i no van tindre mai fills.<ref name="Fine Arts Museums"></ref>

 

El [[1711]] (i fins al [[1716]]) es va convertir en director de la primera acadèmia de pintura i dibuix a [[Anglaterra]] a Great Queen Street ([[Londres]])<ref name="Trianarts"></ref>, càrrec en el qual el va succeir [[James Thornhill]]. Kneller va crear un estudi taller a [[Londres]] amb un ampli equip d'ajudants especialistes, molts dels quals eren estrangers (sobretot flamencs i italians<ref name="Enciclonet">[http://www.enciclonet.com/articulo/kneller-godfrey/ Enciclonet] {{es}}</ref>), organitzats per a produir massivament [[retrat]]s segons els dictats de la moda. Els models només havien de posar per al dibuix dels rostres i els detalls es desenvolupaven a partir de fórmules d'eficàcia demostrada (diuen que, de vegades, havia arribat a emprar fins a catorze models en un dia).<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> Els retrats que l'estudi produïa habitualment d'aquesta manera eren falaguers i mecànics (les enormes perruques aleshores de moda creaven una gran monotonia en els quadres masculins), però Kneller era capaç de fer quadres d'una qualitat molt més gran quan tenia models que el motivaven especialment: exemples excel·lents en són ''El convers xinès'' ([[1687]], [[Palau de Kensington]], [[Londres]]) i ''El prior Matthew'' ([[1700]], [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]], [[Cambridge]]). Molts altres exemples de la seua obra, entre els quals hi ha els retrats del Kit-Cat Club, es troben a la [[National Portrait Gallery]] de [[Londres]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>

 

 

==Estil==

El seu estil grandiós i elegant (tot i que menys elegant i més directe que el de [[Peter Lely]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref>), i el seu colorisme refinat li van fer guanyar l'èxit en els ambients aristocràtics (''Sir Christopher Wren'', ''El comte de Romney'')<ref name="Biografías y Vidas"></ref>, però la influència de la seua massiva obra va ésser opressiva.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Fou el darrer pintor estranger que va dominar la pintura anglesa, però va caldre que arribessin un [[William Hogarth]] o un [[Joshua Reynolds]] per a trencar les convencions que va popularitzar.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>