Culícids: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 272:
Les larves de mosquit tenen un cap ben desenvolupat amb raspalls bucals que utilitzen per menjar, un gran [[tòrax]] mancat de potes i un [[abdomen]] segmentat.
 
Les larves respiren mitjançant [[espiracle]]s situats al vuitè [[segment]] abdominal, de manera que han de sortir sovint a la superfície. Les larves passen gran part del temps alimentant-se d'[[algues]], [[bacteris]] i altres microorganismes del Pneuston[[Nèuston|neuston]] de la superfície, de la mateixa aigua i també de les parets i fons de l'espai on viuen. Es submergeixen quan hi ha algun destorb a l'aigua o quan es desplacen al fons i altres zones dels focus de cria. Les larves es mouen bé mitjançant moviments sobtats del cos sencer o mitjançant [[propulsió marina|propulsió]] amb els raspalls bucals.
 
Les larves passen per quatre fases o [[estadi (biologia)|estadis]], després de les quals es [[metamorfosi|metamorfosen]] en [[pupa|pupes]]. Al final de cada estadi, les larves muden el seu [[exosquelet]] per poder continuar creixent.
 
=== Pupes ===
Línia 282:
El temps que passa entre la fase d'ou i la fase d'adult varia considerablement entre espècies i depèn significativament de la temperatura ambient. Els mosquits poden desenvolupar-se de l'ou a la fase adulta en menys de set dies, però normalment triguen entre deu i catorze. La variació de la mida corporal en els mosquits adults depèn de l'espècie en concret, la densitat de la població de larves i en la disponibilitat d'aliment dins l'aigua on s'han criat. Els mosquits adults mosquits volant freqüentment descansen en un túnel que construeixen sota les arrels de l'herba.
 
Els mosquits adults s'aparellen habitualment a partir de les 24 hores de l'aparicióemergència de l'imago o adult, ja que és aquest el temps que necessita el mascle per a tenir el seu aparell reproductor funcional. En moltes espècies, els mascles formen grans [[eixam]]s, generalment al crepuscle, i les femelles hi entren per aparellar-se.
 
Els mascles viuen aproximadament una setmana, alimentant-se de [[nèctar]] i altres fonts de [[Glúcid|sucre]]. Les femelles també s'alimenten de sucres per obtenir [[energia]] però generalment necessiten da la ingesta [[sang]] perquè es desenvolupin els ous. Després d'obtenir un àpat de sang complet, la femella reposa durant uns dies mentre es digereix la sang i es desenvolupen els ous. Aquest procés depèn de la temperatura però sol trigar uns dos o tres dies en condicions de temperatura elevada. Una vegada s'han desenvolupat completament els ous, la femella els pon i torna a buscar un hoste.
Línia 288:
El cicle es repeteix fins que la femella mor. La seva longevitat depèn de la temperatura, la humiditat i la seva capacitat d'obtenir amb èxit un àpat de sang, tot evitant les defenses de l'hoste i els depredadors naturals. La majoria no viu més d'una o dues [[Setmana|setmanes]] tot i que en captivitat poden arribar a viure durant més d'un mes.
 
La llargada de l'adult varia però rarament supera els 16 [[mil·límetre]]s,<ref>{{ref-web|url=http://www.ext.vt.edu/departments/entomology/factsheets/mosquito.html |títol=Mosquito |consulta=19-05-2007}}</ref> i pot arribar a [[pes]]ar fins a 2,5&nbsp;[[mil·ligram|mg]]. Tots els mosquits tenen un cos esvelt amb tres seccions: el [[cap (anatomia)|cap]], el [[tòrax]] i l'[[abdomen]]. El cap s'ha especialitzat per a rebre informació sensorial i per a l'alimentació. Com a [[Sistema sensorial|òrgans sensorials]] el cap conté els [[ull]]s i un parell d'[[Antena (biologia)|antenes]] llargues i molts segmentades. Les antenes són importants per a la detecció de l'[[olor]]s dels hostes i també les olors dels llocs de cria on les femelles dipositen els ous. A totes les espècies de mosquits, les antenes dels mascles contenen moltes més pilositats que les de les femelles i contenen receptors auditius per detectar el so característic de la femella. Els [[Ull compost|ulls compostos]] estan clarament separats, es desenvolupen en regions separades del cap.<ref name="Harzsch2006">{{ref-publicació| cognom = Harzsch|nom = S.| cognom2 = Hafner| nom2 = G.| any = 2006| article = Evolution of eye development in arthropods: Phylogenetic aspects| publicació = Arthropod Structure and Development| volum = 35| exemplar = 4| pàgines = 319–340| doi = 10.1016/j.asd.2006.08.009| url = http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1467803906000570| pmid = 18089079}}</ref> Els [[Ommatidi|ommatidis]], les unitats receptives es van afegint en les files semicirculars a la part posterior de l'ull; durant la primera fase de creixement això porta que els ommatidis siguin quadrats, però més endavant durant el desenvolupament esdevenen hexagonals. El patró hexagonal només és visible un cop es muda la [[Cutícula (artròpodes)|cutícula]] que conforma l'[[exosquelet]] de l'etapa a la que els ulls són quadrats.<ref name="Harzsch2006" /> El cap també hi ha una [[probòscide]] o trompa allargada, que és utilitzada per a l'alimentació, i dos [[Pedipalp|pedipalps]] sensorials. Els [[Palp|palps]] maxil·lars dels mascles són més llargs que la seva trompa mentre que a les femelles són molt més curts. Això és típic per a algunes [[subfamília|subfamílies]], hi ha moltes espècies de mosquits a les que la femella està equipada amb una probòscide allargada que utilitza per recollir [[sang]] per poder generar els seus ous.
 
El tòrax està especialitzat en la locomoció, disposa de tres parells de [[Pota|potes]] i un parell d'[[Ala (anatomia)|ales]]. En els [[insecte]]s les ales són una expansió tegumentària de l'exosquelet. Els mosquits del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''Anopheles'' poden volar continuadament fins a quatre hores a una [[velocitat]] d'un o dos [[quilòmetre]]s per [[hora]]<ref>{{ref-publicació |autor=Kaufmann C, Briegel H |article=Flight performance of the malaria vectors ''Anopheles gambiae'' and ''Anopheles atroparvus'' |publicació=Journal of Vector Ecology |volum=29 |exemplar=1 |pàgines=140–153 |any=2004 |mes=June |format=PDF |pmid=15266751 |url=http://www.sove.org/Journal%20PDF/June%202004/Kaufmann.pdf |consulta=27 d'agost del 2010}}</ref> i poden arribar a viatjar fins a 12 km en una nit.
Línia 306:
Les anàlisis genètiques indiquen que els [[clades]] dels culicins i anofelins se separaren fa uns 150 milions d'anys.<ref name="Calvo2009">{{ref-publicació |autor=Calvo, E., Pham, V. M., Marinotti, O., Andersen, J. F. & Ribeiro, J. M. |article=The salivary gland transcriptome of the neotropical malaria vector ''Anopheles darlingi'' is thought to reveal accelerated evolution of genes relevant to hematophagy |publicació=BMC Genomics |volum=10 |exemplar=1 |pàgina=57 |any=2009 |format=[[PDF]] |pmid=19178717 |pmc=2644710 |doi= 10.1186/1471-2164-10-57|url=http://www.biomedcentral.com/content/pdf/1471-2164-10-57.pdf|consulta=23-08-2010}}</ref> Es creu que les espècies d'''Anopheles'' del Nou Món i el Vell Món se separaren més tard, fa uns 95 milions d'anys.<ref name="Calvo2009" />
 
Recentment (2009) s'ha descobert que els mosquits ''[[Aedes taeniorhynchus]]'' de les [[Illes Galápagos|Galápagos]], que haurien arribat a les [[Illa|illes]] farà uns 200.000 anys, han desenvolupat una adaptació a les condicions locals de manca de [[mamífer]]s i a diferència dels individus de l'espècie que habiten el [[continent]] [[Amèrica|americà]] i obtenen la sang preferentment dels [[rèptil]]s i en especial de la [[Tortuga gegant de les Galápagos|tortuga gegant]].<ref>[http://www.leeds.ac.uk/news/article/77/mosquito_evolution_spells_trouble_for_galapagos_wildlife Mosquito evolution spells trouble for Galapagos wildlife], Universitat de Leeds, 1 de juny del 2009</ref><ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2009/06/090601182812.htm Mosquito Evolution Spells Trouble For Galapagos Wildlife], Science News, 2 de juny del 2009.</ref>
 
== Malalties ==