Nacions celtes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 180:
Sovint els [[valons]] es caracteritzen com a "celtes" principalment en oposició de les identitats "teutònica" dels [[flamencs]] i "llatina" dels francesos.<ref name=Belgium>{{cite web|title=Belgium: Flemings, Walloons and Germans |url=http://www.faqs.org/minorities/Western-Europe-and-Scandinavia/Belgium-Flemings-Walloons-and-Germans.html|accessdate=15 May 2010}}</ref>
Altres pensen que són [[belgues]], és a dir, descendents del poble germano-celta diferent del gal·lo-celta francès.<ref name=Belgium/>
L'[[etnònim]] "Walloon" deriva d'una [[walha|paraula germànica]] que vol dir "estranger", cognat amb la paraula "gal·lès" i "[[Walaohians|valac]]". El nom de [[Bèlgica]], país d'origen dels valons, és cognat amb els noms de les tribus celtes [[belgues]] i (possiblement) els llegendaris irlandesos [[Fir Bolg]].
===Península itàlica===
{{AP|Cultura Canegrate|Cultura Golasecca|Cultura d'Este|Gàl·lia Cisalpina|Lepontii}}
La cultura Canegrate (segle XIII aC) pot representar la primera onada migratòria de la població [[protocelta]].<ref>Venceslas Kruta: ''La grande storia dei celti. La nascita, l'affermazione e la decadenza'', Newton & Compton, 2003, ISBN 88-8289-851-2, ISBN 978-88-8289-851-9</ref> de la part nord-oest dels Alps que, a través dels [[ports alpins]], ja havia penetrat i es va instal·lar a la vall del [[riu Po|Po]] occidental entre [[llac Maggiore]] i [[llac Como]] ([[cultura Scamozzina]]). Per això s'ha proposat que una presència proto-celta més antiga es remunta al començament de l'[[Edat de Bronze]] mitjana (XVI-XV aC), Quan Itàlia nord-occidental sembla estretament lligada a la producció d'artefactes de bronze , incloent els ornaments, als grups occidentals de la [[Cultura dels túmuls]] ([[Europa central]], 1600 aC - 1200 aC).<ref>"The Golasecca civilization is therefore the expression of the oldest [[Celts]] of Italy and included several groups that had the name of Insubres, Laevi, Lepontii, Oromobii (o Orumbovii)". (Raffaele C. De Marinis)</ref> Material cultural La Tène apareix a una gran àrea de la península italiana,<ref>{{cite web|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/mefr_0223-5102_1996_num_108_2_1954|title=Manufatti in ferro di tipo La Tène in area italiana : le potenzialità non sfruttate}}</ref> l'exemple més al sud del qual és el nucli celta de [[Canosa di Puglia]].<ref>{{cite book|last1=Piggott|first1=Stuart|title=Early Celtic Art From Its Origins to its Aftermath|date=6 May 2008|publisher=Transaction Publishers|isbn=978-0-202-36186-4|page=3}}</ref>
Itàlia és la llar del [[lepòntic]], la llengua cèltica més antiga testificada (des del segle VI aC).<ref name=Schumacher>{{cite book|last1=Schumacher|first1=Stefan|last2=Schulze-Thulin|first2=Britta|last3=aan de Wiel|first3=Caroline|title=Die keltischen Primärverben. Ein vergleichendes, etymologisches und morphologisches Lexikon|year=2004|publisher=Institut für Sprachen und Kulturen der Universität Innsbruck|location=Innsbruck|isbn=3-85124-692-6|pages=84–87|language=German}}</ref> Antigament parlat a [[Suïssa]] i al centre-nord d'[[Itàlia]], des dels [[Alps]] a [[Úmbria]].<ref>{{cite book|last1=Percivaldi|first1=Elena|title=I Celti: una civiltà europea|date=2003|publisher=Giunti Editore|page=82}}</ref><ref>{{cite book|last=Kruta|first=Venceslas|title=The Celts|year=1991|publisher=Thames and Hudson|pages=55}}</ref><ref>{{cite book|last=Stifter|first=David|title=Old Celtic Languages|year=2008|pages=12|url=http://www.univie.ac.at/indogermanistik/download/Stifter/oldcelt2008_1_general.pdf}}</ref><ref>MORANDI 2004, pp. 702-703, n. 277</ref> Segons el ''Recueil des Inscriptions Gauloises'' s'han trobat més de 760 inscripcions gal·les al llarg de l'actual [[França]] (amb la notable excepció d'[[Aquitània]]) i a [[Itàlia]],<ref>Peter Schrijver, "Gaulish", in ''Encyclopedia of the Languages of Europe'', ed. Glanville Price (Oxford: Blackwell, 1998), 192.</ref><ref>{{cite book|last1=Landolfi|first1=Maurizio|title=Adriatico tra 4. e 3. sec. a.C.|date=2000|publisher=L'ERMA di BRETSCHNEIDER|page=43}}</ref> la qual cosa demostra la importància de l'herència celta a la península.
La regió de parla [[francoprovençal]] de la [[vall d'Aosta]] també reclama herència celta..<ref>{{cite web|title=Aosta Festival digs up Celtic roots in Italy |url=http://www.italymag.co.uk/italy/aosta-valley/aosta-festival-digs-celtic-roots-italy|accessdate=15 May 2010}}</ref>
El partit autonomista [[Lliga Nord]] sovint exalta la reclamació de les arrels cèltiques d'[[Itàlia septentrional]] o [[Padània]].<ref>{{cite web|title=Celtica Festival 2009, Northern Italy |url=http://pamle.blogspot.com/2009/05/celtica-festical-2009.html|accessdate=15 May 2010}}</ref>
S'informa també que el [[Friül]] també reclama celticitat (estudis recents han estimat que aproximadament 1/10 de les paraules [[friülà|friülanes]] són d'origen cèltic, com una gran quantitat de tradicions, balls, cançons i mitologia típics friülans són restes de la cultura dels [[carnis]] que vivien en aquesta zona durant l'època romana i l'edat mitjana. Alguns [[Friül|friülans]] es consideren a si mateixos i la seva regió com una de les nacions celtes.<ref>{{cite web|title=KurMor Celtic Festival in Ara, Udine, Friuli, Italy |url=https://www.myspace.com/kurmor|accessdate=15 May 2010}}</ref>)
== Referències ==
| |||