Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
== Tecnologia ==
{{AP|Tecnologia nuclear|enginyeria nuclear}}
L'[[urani natural]] es compon principalment de l'isòtop 238, que no pot iniciar per ell mateix una [[reacció nuclear]] [[reacció en cadena|en cadena]] però pot absorbir un [[neutró]] i desintegrar-se en plutoni 239 per emissió i absorció de neutrons, i una petita part (voltant el 0,7%) d'urani 235, molt [[radioactivitat|radioactiu]]. Aquests dos isòtops tenen un pes diferent voltant l'1%, la qual cosa permet, amb un procés d'[[enriquiment de l'urani]] molt llarg i costós, la concentració de l'isòtop 235. Amb l'[[urani empobrit]] obtingut com a [[residu]] i una mica de [[plutoni]], un altre producte molt utilitzat a l'armament nuclear, es pot obtenir un [[combustible nuclear]] anomenat ''[[MOX]]''.
 
A una massa crítica de UAE (d'urani altament enriquit), per terme mitjà, un dels dos o tres neutrons alliberats per la [[fissió nuclear|fissió]] d'un nucli d'urani 235 acaba provocant una nova fissió, la majoria dels neutrons escapa per la superfície, i no hi ha [[explosió]]. Perquè una [[bomba]] com la [[bomba d'Hiroshima|d'Hiroshima]] esclati es necessita un mecanisme que uneixi de forma ràpida dues masses subcrítiques, simplement llançant una massa contra l'altra. En el cas d'Hiroshima l'energia de la bomba es va alliberar en una milionèsima part de segon. En un tipus de bomba com la [[boma de Nagasaki|de Nagasaki]] n'hi havia prou amb menys d'una massa crítica, donat que l'explosió fou produïda per implosió, en aquest cas la massa es fa supercrítica per l'explosió de càrregues explosives externes, per la qual cosa es redueixen els espais per allà on poden fugir els neutrons sense generar fissions.
 
Per poder fabricar una [[arma]] nuclear es necessita urani enriquit amb més del 20% de l'isòtop 235; per davall del 20% la massa crítica és massa grossa per poder fer un aparell efectiu, en canvi una massa crítica d'urani enriquit al 93%, envoltat per un [[deflector de neutrons]] de [[beril·li]] de cinc centímetres de gruix seria de vint-i-dos quilograms. Per arribar a la massa crítica amb urani enriquit al 20% fan falta quatre-cents quilograms aproximadament.
 
== Tipus d'armes nuclears ==
Les armes nuclears es poden classificar segons el tipus de reacció nuclear que allibera l'energia de l'explosió i/o segons el seu disseny intern. Tot i això, totes les armes nuclears construïdes fins a l'actualitat depenen d'una reacció de fissió per iniciar l'alliberament d'energia. Generalment, les armes nuclears es classifiquen en els següents tipus:
 
[[Fitxer:Littleboy inner1 info.png|thumb|Esquema de la bomba atòmica ''Little Boy''
 
== Efectes ==
{{AP|Radiotoxicitat|Contaminació radioactiva|Radioactivitat}}
L'[[energia]] alliberada en una explosió nuclear és de quatre tipus:
* [[Explosió]] ([[ona expansiva]] i [[ona tèrmica]]), cap a 40%-60% de l'energia total.
* [[Radiació]] residual, cap a 5%-10% de l'energia total.
 
Els efectes de l'explosió i de la [[radiació]] [[calor|tèrmica]] són immediats i devastadors, ja que tenen com a objectiu causar el major nombre de víctimes possible. Per exemple, 85% dels [[mort]]s atribuïts a la bomba d'Hiroshima. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki van provocar prop d'un centenar de milers de morts per [[síndrome d'irradiació aguda]]. Però els efectes [[radiotòxic|tòxics]] de la radiació a llarg termini també són molt importants, i poden manifestar-se durant un període molt més llarg. Afecten directament a la descendència de les persones exposades a aquestes (malformacions congènites, etc.) i també de manera indirecta, ja que el sòl i l'aigua, que podrien usar per a cultius, per exemple, com els habitatges, queden contaminats, i la radiació roman als aliments que s'hi poguessin cultivar i menjar. L'aire transporta la [[contaminació radiactiva]] a milers de quilòmetres de distància i la transmet al sòl i a les masses d'aigua.
 
Els efectes [[radiotòxic|tòxics de la radiació]] a llarg termini també són molt importants, i poden manifestar-se durant un període molt més llarg. Afecten directament a la descendència de les persones exposades a aquestes (malformacions congènites, etc.) i també de manera indirecta, ja que el sòl i l'aigua, que podrien usar per a cultius, per exemple, com els habitatges, queden contaminats, i la radiació roman als aliments que s'hi poguessin cultivar i menjar. L'aire transporta la [[contaminació radiactiva]] a milers de quilòmetres de distància i la transmet al sòl i a les masses d'aigua.
 
== Proliferació nuclear ==
=== Desarmament ===
{{AP|Desarmament|Desarmament nuclear}}
El [[desarmament nuclear]] es refereix tant a l'acte de la reducció o eliminació de les armes nuclears i l'estat final d'un món lliure d'armes nuclears, en què les armes nuclears són eliminades del tot. S'inicià el [[1963] amb el ''Partial Test Ban Treaty'' (Tractat de prohibició parcial dels assaigs) i va continuant fins al [[1996]] amb el ''Comprehensive Test Ban Treaty'' (Tractat de prohibició completa dels assaigs), hi ha hagut nombrosos tractats per limitar o reduir els assajos amb armes nuclears i les existències d'aquest tipus d'armament. El [[1968]], el ''Nuclear Non-Proliferation Treaty'' (Tractat de No Proliferació Nuclear) tenia com una de les seves condicions explícites que tots els signants han de "celebrar negociacions de bona fe" per assolir l'objectiu a llarg termini del "desarmament total". No obstant això, cap estat nuclear ha complert aquests aspectes de l'acord que tenen força obligatòria.<ref>Gusterson, Hugh, "[http://www.thebulletin.org/web-edition/columnists/hugh-gusterson/finding-article-vi Finding Article VI]" ''Bulletin of the Atomic Scientists'' (8 de gener de 2007).</ref>
 
Només un país, [[Sud-àfrica]] ha renunciat totalment les armes nuclears que havien desenvolupat de forma independent. Un nombre d'exrepúbliques soviètiques com [[Bielorússia]], [[Kazakhstan]] i [[Ucraïna]] van retornar a [[Rússia]] les armes nuclears estacionades als seus països després del desmembrament de l'URSS.
16.367

modificacions