Brauli de Saragossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Enllaços Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1:
{{Persona de rellevància espiritual
|nom =
|nom_naixement =Braulius
|imatge =Braulio de Zaragoza.jpg
Línia 23:
|canonitzat_per =
|patronatge =[[Aragó]]}}
'''Sant Brauli''' ([[Saragossa]], ca. [[590]] – [[651]]) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la [[Regne visigot de Toledo|Hispània visigoda]], i [[bisbe
==Biografia==
Línia 29:
De família hispanoromana, algunes al·lusions en cartes seves fan creure que la seva mare era originària de [[Girona]] o de [[Saragossa]]; el seu pare es deia Gregori<ref>Per un himne d'Eugeni de Toledo, sembla que Gregori va arribar a ésser bisbe, potser de la diòcesi d'Osma.</ref> i el seu germà, Joan, que va ésser bisbe de Saragossa en 619. A més, Brauli esmenta un altre germà, Frunimià, abat, i dues germanes religioses, Pompònia i i Basila.
S'educà a l'escola del monestir de [[Santa Engracia]], a Saragossa, on potser era abat el seu germà Joan. Estudià a [[Sevilla]] amb [[Isidor de Sevilla|Sant Isidor]], amb qui va mantenir relació epistolar durant la resta de la seva vida, i a qui animà a editar les seves obres.
Està documentat com a bisbe de Saragossa des del [[631]], quan va succeir el seu germà Joan, que l'havia nomenat ardiaca. En morir el bisbe metropolità de [[Arquebisbat de Tarragona|Tarraco]], Eusebi, en 632, Brauli va escriure a Isidor de Sevilla perquè intercedís al rei [[Sisenand]] i aconseguís que el nou metrompolità fos un home exemplar. El rei, poc després, va nomenar Audax.
Va assistir als [[V Concili de Toledo|concilis V]] ([[636]]) [[VI Concili de Toledo|i VI]] ([[638]]) de [[Toledo]]. En aquest, Brauli va ésser l'encarregat de contestar la carta que el papa [[Honori I]] va enviar als bisbes hispànics, escrita el [[637]] i en la que els instava a ésser més enèrgics en qüestions de fe i amb els [[jueu]]s.<ref>El papa devia conèixer l'antiga legislació de [[Sisebut]], que proposava conversions forçades i havia estat abandonada pels altres reis visigots.</ref> Brauli defensava la postura dels bisbes i defensava la conversió mitjançant la predicació continuada, que requeria temps. Per demostrar que la crítica era injusta, Brauli adjuntà a la carta les actes dels concilis que havien parlat sobre els jueus i instava al papa a no deixar-se enganyar per rumors i li feia desistir de les seves propostes d'aplicació de penes als jueus, que Brauli qualificà d'excessivament severes.
Línia 46:
De gran, va quedar cec. Morí a Saragossa l'any 651 i fou succeït al bisbat per Taius.
Va ésser enterrat a [[Santa María la Mayor]], al lloc on avui hi ha la [[Basílica del Pilar]]; les seves restes, trobades al Pilar en 1230, van ésser sebollides sota l'altar major del temple; el dia de la seva festivitat, se'n treu el frontal d'argent del segle XVIII i queden les restes del sant exposades. A més, se'n van fer sengles reliquiaris d'argent per al crani i un braç, avui també al Pilar.
==Obres==
Línia 54:
Va tenir una abundant relació epistolar amb sant [[Isidor de Sevilla]]: va dividir en seccions, donant-li títols, les seves ''Etymologiae''. Escrigué una ''Vitae Aemilianis'' (''Vida de Sant Emilià de la Cogolla'') cap al 640, i un himne en honor del mateix [[Emilià de la Cogolla]], un dels millors poemes llatins de l'època. Se'n conserven 44 cartes seves que documenten la vida política i cultural del [[Regne de Toledo]] i la seva relació amb el papa [[Honori I]] o els reis [[Khindasvint]] i [[Recesvint]].
Per algunes referència a intercanvis i còpies de [[Còdex|còdexs]], sembla que va organitzar un ''[[scriptorium]]'', potser a l'escola episcopal de Santa Engracia, per a la còpia d'obres arribades d'altres llocs.
== Notes ==
| |||