Godfrey Kneller: diferència entre les revisions

| influi_en = [[Jan Boeckhorst]],<ref name="Artcyclopedia"></ref>, William Aikman, John Ellys, James Fellowes, Thomas Gibson, Thomas Murray, Peter Pelham, John Vanderbank, John Baptist Medina i John Scougal<ref name="RKD Netherlands Institute for Art History"> [https://rkd.nl/en/explore/artists/45019 RKD Netherlands Institute for Art History] {{en}} i {{nl}}</ref>

Fill de Zacharias Kniller ([[1611]]-[[1675]]), un pintor de retrats, Godfrey Kneller va néixer a la Ciutat Lliure de Lübeck<ref name="BuscaBiografias"></ref> ([[Sacre Imperi Romanogermànic]]). En comptes de seguir la carrera militar a la que estava predestinat, va optar per estudiar matemàtiques a la [[Universitat de Leiden]] a les [[Set Províncies Unides dels Països Baixos]].<ref name="Fine Arts Museums"> [http://art.famsf.org/godfrey-kneller Fine Arts Museums of San Francisco] {{en}}</ref> Més tard, el seu interès es va tornar cap a l'art i se'n va anar a [[Amsterdam]] a estudiar amb [[Ferdinand Bol]] (un deixeble de [[Rembrandt van Rijn]]) i més endavant, juntament amb el seu germà Johann Zacharias Kneller,<ref name="Trianarts"> [http://trianarts.com/maestros-del-retrato-sir-godfrey-kneller/#sthash.el3lEGee.dpbs Maestros del retrato: Sir Godfrey Kneller - Trianarts] {{es}}</ref>, a [[Itàlia]] ([[1672]],<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>, [[Roma]] i [[Venècia]])<ref name="Fine Arts Museums"></ref>) amb [[Carlo Maratta]] i [[Gian Lorenzo Bernini]],<ref name="Biografías y Vidas"> [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kneller.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>, abans de tornar a Lübeck ([[1675]])<ref name="Fine Arts Museums"></ref>) i, finalment, traslladar-se a [[Anglaterra]] l'any [[1676]].<ref name="Fine Arts Museums"></ref><ref>Wilton, Andrew, [[1993]]. ''The Swagger Portrait: Grand Manner Portraiture in Britain from [[Anton van Dyck|Van Dyck]] to [[Augustus John]], [[1630]]-[[1930]]''. [[Londres]]: The [[Tate Gallery]]. ISBN 9781854371065. [https://www.amazon.com/Swagger-Portrait-Portraiture-Augustus-1630-1930/dp/1854371061]</ref>

El [[1711]] (i fins al [[1716]]) es va convertir en director de la primera acadèmia de pintura i dibuix a [[Anglaterra]] a Great Queen Street ([[Londres]]),<ref name="Trianarts"></ref>, càrrec en el qual el va succeir [[James Thornhill]]. Kneller va crear un estudi taller a [[Londres]] amb un ampli equip d'ajudants especialistes, molts dels quals eren estrangers (sobretot flamencs i italians),<ref name="Enciclonet">[http://www.enciclonet.com/articulo/kneller-godfrey/ Enciclonet] {{es}}</ref>), organitzats per a produir massivament [[retrat]]s segons els dictats de la moda. Els models només havien de posar per al dibuix dels rostres i els detalls es desenvolupaven a partir de fórmules d'eficàcia demostrada (diuen que, de vegades, havia arribat a emprar fins a catorze models en un dia).<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> Els retrats que l'estudi produïa habitualment d'aquesta manera eren falaguers i mecànics (les enormes perruques aleshores de moda creaven una gran monotonia en els quadres masculins), però Kneller era capaç de fer quadres d'una qualitat molt més gran quan tenia models que el motivaven especialment: exemples excel·lents en són ''El convers xinès'' ([[1687]], [[Palau de Kensington]], [[Londres]]) i ''El prior Matthew'' ([[1700]], [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]], [[Cambridge]]). Molts altres exemples de la seua obra, entre els quals hi ha els retrats del Kit-Cat Club, es troben a la [[National Portrait Gallery]] de [[Londres]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>

El seu estil grandiós i elegant (tot i que menys elegant i més directe que el de [[Peter Lely]]),<ref name="ISBN 8429742271."></ref>), i el seu colorisme refinat li van fer guanyar l'èxit en els ambients aristocràtics (''Sir Christopher Wren'', ''El comte de Romney''),<ref name="Biografías y Vidas"></ref>, però la influència de la seua massiva obra va ésser opressiva.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Fou el darrer pintor estranger que va dominar la pintura anglesa, però va caldre que arribessin un [[William Hogarth]] o un [[Joshua Reynolds]] per a trencar les convencions que va popularitzar.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>

A banda dels britànics, Kneller va pintar també a altres deu monarques europeus (com ara, [[Lluís XIV de França]]),<ref name="Trianarts"></ref><ref>[http://www.tate.org.uk/art/artists/sir-godfrey-kneller-310 Tate, Londres] {{en}}</ref>, així com a altres personalitats cèlebres del moment. La prolífica producció de Kneller es pot considerar tècnicament competent, tot i que li manca inspiració i originalitat ja que es limitava a satisfer els requisits dels seus benefactors, amb unes disposicions aduladores i elegants, les quals eren les adequades als convencionalismes i gustos del moment.<ref name="El poder de la palabra"></ref> Li són atribuïdes unes 870 pintures<ref name="Fine Arts Museums"></ref> i en l'actualitat és una de les estrelles de la col·lecció de pintura britànica de la [[Tate Gallery]] de [[Londres]].<ref name="Enciclonet"></ref>