Buenaventura Durruti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Edito segons llibre d'estil |
Cap resum de modificació |
||
Línia 55:
En esclatar la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] el [[1936]], va ser un dels principals protagonistes dels [[Guerra Civil espanyola#Transformacions revolucionàries a la rereguarda republicana. La revolució anarquista del 19 de juliol a Barcelona|successos revolucionaris]] de juliol, formant part del grup ''Nosotros'' (successor de ''Los Solidarios'') en la direcció de la defensa de la ciutat de Barcelona, en la qual va morir el seu company de tota la vida [[Francisco Ascaso]] per un tret procedent del bàndol facciós.
El 20 de juliol, ja derrotat l'alçament a Barcelona i sent la CNT qui controlava la situació, sobretot després d'apoderar-se de les armes de la caserna de [[Sant Andreu de Palomar]], els seus principals dirigents van tenir una primera entrevista amb el president de la Generalitat, [[Lluís Companys]]. En una segona trobada l'endemà, després del ple de Federacions locals de la CNT, Durruti, juntament amb altres principals dirigents de la CNT, van proposar integrar el [[Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya]], i fou acceptat per les altres organitzacions. Aquest comitè (format per llibertaris, republicans
Cansat Durruti de les disputes internes i del desgast del Comitè de Milícies Antifeixistes (del qual era cap del departament de Transports) va decidir passar al front, començant per alliberar [[Saragossa]] dels franquistes, i que era, després de Barcelona, un altre gran nucli urbà anarquista. Es va formar llavors la famosa [[columna Durruti]], que va prendre rumb a Saragossa amb escàs subministrament d'armes i artilleria,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abad de Santillan |nom=Diego |títol=Historia y vigencia de la construccion de un proyecto libertario |url=http://books.google.cat/books?id=KlPR22zF_NAC&pg=PA84&dq=columna+durruti+artilleria&hl=ca&ei=SRjqTbXlJI7GswbC95noCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Anthropos Editorial |data= |pàgines=p.84 |isbn= }}</ref> per la qual cosa va haver de limitar-se a prendre els pobles per on passava. En aquests, els camperols es veien lliures per fer la revolució: els terratinents eren expropiats de les seves terres, les quals eren col·lectivitzades, s'abolia la propietat privada i s'instaurava el [[comunisme llibertari]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rincon Serrano |nom=Alfonso |títol=Flores de guerra |url=http://books.google.cat/books?id=mkE-hM0rpWgC&dq=aragon+durruti+comunismo+libertario&source=gbs_navlinks_s |llengua=castellà |editorial=Ecobook |data=2010 |pàgines=p.205 |isbn=8496877396 }}</ref> El novembre d'aquell any, va marxar a [[Madrid]] amb la seva columna a contenir l'ofensiva de les tropes colpistes ([[Batalla de Madrid]]).
| |||