|
[[Fitxer:Portal de Sant Jordi 2.jpg|thumb|En la mitologia europea [[sant Jordi]] matà el [[drac]]. Portal de Sant Jordi de [[Montblanc]] (Conca de Barberà)|267x267px.]]
La '''mitologia''' és, d'un costat, el conjunt relativament coherent de [[mite]]s quei fonamenten unasobretot [[religiósímbol]]s que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un [[sistema]] [[ideologia|ideològic]], de [[valor]]s i de [[creença|creences]] [[subjectivitat|subjectiu]] d'una [[persona]]l o d'un grup [[societat|socio]][[cultural]]. Per alguns autors, els mites personals acaben convengint en algun punt amb els culturals. En [[art]], la mitologia personal mostra la relació entre l'univers interior de l'artista i la seva [[forma]] de mostrar-lo. També s'estudia la mitologia personal a moltes branques de la psicologia, com per exemple la [[gestalt]]. En el passat però, alguns autors, d'ideologies racionalistes o bécientifistes unper exemple, l'havien reduit al conjunt de relats ([[ficció|ficcions]]) i personatges[[personatge]]s que es mantenen en la [[religió]], [[cultura popular]] o l'origen d'un estat.<ref>{{GEC|0124100|mitologia (conjunt de mites)}}</ref> i, d'un altre costat, la ciència que estudia els mites.<ref>{{GEC|0234949|mite (ciència)}}</ref>
La ciència social que estudia els mites també es diu "mitologia".<ref>{{GEC|0234949|mite (ciència)}}</ref> Un mite té com a característica principal ser una narració en què no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes espoden basenanar ades d'explicar l'origen de l'[[univers]] o de la [[societat]] humana, delsa costums o fets [[nació|nacionals]] importantsespecífics. LaNo mitologiacal rauinterpretar enliteralment la base detota la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena ''mitologia'' el seu sistema de creences, d'altresla acceptenseva que no cal creure literalmentfunció en lesprincipi històriesés quede surtenrepresentació alssimbòlica texts sagrats, sinó que cal veure-les com a representacionso figurativesfigurativa ([[al·legories]]) del seu sistema de [[fe]]. Tot i aixòPopularment, el terme ''mitologia'' s'aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la [[mitologia grega|grega]] o la [[mitologia romana|romana]].
En moltes [[cultura popular|cultures]] sobreviuen, de vegades de manera fragmentària, mites, [[rondalles]] o [[llegendes]] que sónpoden ser d'origen molt antic io quemés norecents. estanAlgunes lligatspoden ao lano religióestar olligades religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns o anteriors. En la majoria de les [[societat]]s modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicació de cap fenomen, sinó com un llegat [[cultura]]l d'altres temps o com històries per a la mainada. D'altra banda, hi ha obres de [[ficció]] (per exemple, ''[[El Senyor dels Anells|El senyor dels anells]]'' o ''[[Star Trek]]''), que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes [[llegenda urbana|llegendes urbanes]] també tenen trets en comú amb els relats mitològics.
Actualment, moltes de les grans religions són [[monoteistes]], a diferència del que succeïa en l'[[edat antiga|antiguitat]], quan diverses religions importants eren politeistes. Generalment, la mitologia admet l'existència d'un [[déu]] i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els [[àngel]]s o els [[esperit]]s), si bé hi ha alguna religió —com per exemple, el [[budisme]]— que nega explícitament la idea d'un déu antropomòrfic; malgrat això, sí que admet l'existència d'alguna entitat sobrenatural. Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir quant a [[Moralitat (virtut)|moralitat]] i pauta de [[conducta]], malgrat que en la religió grega antiga els déus tenien, curiosament, un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres [[rondalles]] tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.
== Etimologia ==
|
