Viquipèdia

Pere Joan Ferrer i des Torrent: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
El [[1469]] prengué part en el [[setge de Girona]], a finals de [[1470]] assistí al [[setge de Cadaqués]], i el [[1471]] es passà, junt amb altres militars, a la causa de Joan II, que li entrega en penyora la vila de Mataró, el castell de Burriac i els pobles d'[[Argentona]], [[Cabrera de Mar|Cabrera]], [[Vilassar de Dalt |Vilassar]] i [[Premià de Dalt|Premià]] que una dècada més tard s'afranquirien del domini feudal per passar al carreratge de Barcelona.<ref>{{ref-web|cognom=Alexis Serrano|url=http://historiacomarcal.ccmaresme.cat/el-pergami-436/|consulta=8 setembre 2016|títol=Pergamí gegant de les franqueses de la Baronia del Maresme|editor=Arxiu Comarcal del Maresme}}</ref>
 
Incorporat a l'exèrcit de Joan II, Ferrer i des Torrent prengué part en el combat de la torre [[Baldovina]], on fou ferit; el [[1472]] prengué Argentona, i acabada la guerra, reedificà el castell de Burriac, convertint-lo en la seva residència habitual. El [[1474]] compartí amb Joan II les penalitats de la campanya del Rosselló, distingint-se pel seu valor. Com a remuneració a llurs serveis, el següent any se li concedí la jurisdicció civil i criminal sobre llurs vassalls, i des d'aquesta data continuà residint en el seu castell, on degué escriure llurs obres Pensament, inclosa en el '''Jardinet de Orats''', i '''Sumari de batalla á ultrança''', editada aquesta última per [[Francesc Carreras i Candi]] (Mataró, [[1898]]), precedida d'una biografia.
 
==Referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Ferrer_i_des_Torrent»