Maria Theresia Paradies: diferència entre les revisions

Filla d'Anton Joseph Paradis, secretari Imperial de [[Comerç]] de la Cort de la reina [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa I]], cega des dels cinc anys, trobà en la música un consol per la seva desgràcia, i com que estava dotada d'una intel·ligència extraordinària i d'una prodigiosa memòria, va aprendre no tan sols la composició i el piano, sinó també l'[[italià]], el [[francès]] i l'[[anglès]], i també les ciències. Als onze anys donà davant l'emperadriu Maria Teresa un concert compost d'obres de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], restant tan admirada la sobirana, que li concedí una pensió. Després viatjà per [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[França]] i [[Regne d'Holanda|Holanda]], fent-se aplaudir per tots els públics, i al retornar a la seva pàtria es dedicà a l'ensenyança del cant i del piano.<ref>[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 41, pàg. 1179'' (ISBN 84-239-4541-3)</ref>

 

 

Va rebre una àmplia educació en les arts musicals dels professors:

Així i tot, va fer alguns concerts en els estats italians i Rússia, però no van sortir res d'ells. Finalment va tornar a Praga en 1797 per a la producció de l'òpera Rinaldo und Alcina. Mentre estava en la seva gira de concerts per Europa, ella va escriure "Morgenlied eines Mannes armen" entre 1784 i 1786, un lied. Va ser publicat el 1784 per l'editor de música alemanya i tipògraf, Gottlieb Emanuel Breitkopf de Leipzig, com a part de la col·lecció de dotze cançons que més tard es convertirien en els treballs més coneguts de la compositora.

 

 

Durant la seva gira per Europa, Paradis va començar a compondre música per a piano en solitari, a més de peces per a veu i teclat. La música més primerenca que se li atribueix és un conjunt de quatre sonates per a piano de l'any 1777, però aquests són realment de [[Pietro Domenico Paradisi]], al qual molt de la seva música és sovint atribuïda erròniament. El seu treball més important és la col·lecció Zwolf Lieder auf ihrer Reise in Musik gesetzt, creada entre 1784-1786.

Així doncs, encara que ella va continuar component fins a almenys el 1813, l'ensenyança s'havia convertit en la seva principal activitat musical fins a la seva mort, el 1824.

 

 

Va escriure òperes, cantates, peces corals, concerts per a piano, peces per a càmera i per a teclat. Les obres de Paradis es varen dur a terme públicament a Viena i en altres llocs, però només algunes de les seves cançons i una fantasia per a piano van ser publicades durant la seva vida. Malauradament, manuscrits de diverses obres inèdites, incloent-hi dues de les seves obres de teatre i els concerts per a piano, ja no existeixen.