Universitat de Cervera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 127:
== Trasllat de Cervera a Barcelona ==
L'[[Ajuntament de Barcelona]], reunit en sessió el 26 d'abril de [[1833]] va intentar assolir la restauració parcial d'algunes càtedres, sense pretendre, de moment, el trasllat de La universitat de [[Cervera]]. S'acordà elevar aquesta petició a la Cort per conducte del capità general que set càtedres d'ensenyament de [[jurisprudència]] civil ([[dret romà]] i espanyol), les quals serien dirigides pel regent de l'Audiència i sota la protecció del capità general. El 29 de setembre va morir [[Ferran VII]] sense haver donat resposta a la sol·licitud municipal que hauria portat a una restauració gradual de la universitat barcelonina.
Ja amb [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], l'ajuntament de [[Barcelona]] torna a renovar la seva petició. El capità general, [[Manuel de Llauder i de Camín|Llauder]] el sosté decididament, i, a més, remarca la necessitat de traslladar la [[Universitat de Barcelona|Universitat a Barcelona]], perquè esdevenia perillós, per a l'enfortiment del tron d'[[Isabel II]], tenir allunyades de la vigilància de les autoritats a gran nombre d'ànimes. Llauder presenta la universitat de Cervera com un centre de conspiració contra els drets d'[[Isabel II]]. La inspecció general d'Instrucció pública es col·loca decididament al costat de [[Cervera]].
Per el moment [[Barcelona]] no aconsegueix res, mentre que el claustre universitari de Cervera, amb el seu rector Bartomeu Torrabadella al front, continua trametent representacions al Govern lloant les circumstàncies favorables de la ciutat lleidatana perquè conservi la Universitat; assenyala la cèntrica situació que li és pròpia respecte a les altres ciutats del Principat, els còmodes allotjaments per als estudiants, la producció barata d'aliments de primera necessitat, la sanitat del seu clima, les diversions honestes que es troben a la ciutat, el soberg edifici de la Universitat, sumptuós, elegant i ben proporcionat, els avantatjosos fruits que ha produït durant la seva existència.
El corrent liberal que s'imposa cada dia més en la reina governadora fa que progressin les mesures favorables a la postura de [[Barcelona]] i contràries a les pretensions de [[Cervera]]. La R.O. del 2 d'abril del [[1834]] restableix als seus llocs els catedràtics sancionats els anys [[1823]] i següents. Cal no oblidar que durant el [[Trienni liberal]] de l'Ajuntament barceloní no va dubtar a arrencar de [[Cervera]] la universitat, i que les Corts d'aquell període concediren a [[Barcelona]] l'establiment de càtedres interines que funcionares durant el curs escolar [[1821]]-[[1822]], a la vegada que la [[Universitat de Cervera]] fou incendiada dues vegades. Des dels començaments de [[1835]], la [[Universitat de Cervera]] s'encara amb un seguit de problemes motivats per l'abandomanet de càtedres per professors que han d'ésser suplerts per substituts menys vàlids. Això enforteix els arguments utilitzats per [[Barcelona]], en insistir en les seves pretensions.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 15-19)</ref>
La R.O del 22 d'octubre del [[1835]] autoritza la creació en règim d'ensenyament privat de les càtedres de Jurisprudència civil i canònica i eloqüència forense. Aquestes càtedres són establertes al convent de Sant Gaietà, a excepció de la d'institucions canòniques, que comencen a ésser donades al [[Seminari Conciliar de Barcelona|Seminari Conciliar]].
Les càtedres creades i els professors que el Consistori hi posà al front són les següents:
Línia 145:
*8è. Any, Pràctica forense: Pere Nolasc Vives.
L'establiment d'aquestes càtedres es va donar per van ser sol·licitades per [[Barcelona]], al·legant que li eren molt necessàries per a completar els ensenyaments mèdics, filosòfics, artístics, científics i d'altres disciplines cursades el [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya|Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia]],al de Farmàcia i a [[Escola de la Llotja|la casa de la Llotja]]. L'ajuntament assenyala els greus inconvenients que presentaven les Universitats veïnes, i en especial la de [[Cervera]], on moltes càtedres no tenien la dotació suficient i que, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], els camins eren insegurs i impedien que s'hi traslladessin els estudiants.
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres
El moviment vertiginós cap a l'esquerra- [[Motí de la Granja de San Ildefonso|el motí de la Granja]] (agost de [[1836]]), el restabliment de la [[Constitució de 1812]], la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1837|Constitució progressista de 1837]], la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del [[1837]])allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'[[Església (institució)|església]], enfocada a l'[[aristocràcia]]. Després de tots aquests fets, La [[universitat de Cervera]], model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 21-25)</ref>
El 14 de setembre de [[1836]], es reuneixen tots els professors que durant el curs [[1822]]-[[1823]] havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del [[1820]]-[[1823]]. El professorat pacta: reunir
A la reunió del 17 de setembre, s'aprova que l'obertura de càtedres pugui fer-se el 18 d'octubre, sense perjudici del que pugui resoldre el Govern.
Encara que els ensenyaments dels Estudis Generals de Barcelona havien començat amb caràcter privat- va acordar-se que, igual com en el [[Trienni constitucional]], fos l'ajuntament que corregués amb les despeses per habilitació del local i el cànon que en caldria pagar, al mateix temps que les matrícules que no depenguessin de les Acadèmies ni de la [[Junta de Comerç]], les aprovacions de cursos i els dipòsits per a graus fossin fons dels Establiments, deixant la forma de la seva distribució al que disposessin els reglaments interiors.
La Universitat cerverina supera el curs de
El 2 d'agost de [[1837]] després d'acabar el curs acadèmic el 30 de juny amb tota normalitat, va tenir lloc una reunió sota la presidència del cap polític de la província i hom redactà un escrit per a S.M., demanant que sigui restablerta pel pròxim any acadèmic la Universitat Literària de segon i tercer ensenyament que existia abans de l'any [[1714]], o bé la que hi havia el 1823.
La R.O. del 16 d'agost disposa que els Estudis Generals de [[Barcelona]] continuïn, però, d'altra banda la situació a la [[Universitat de Cervera]] havia anat empitjorant progressivament. Quatre col·legis que estaven incorporats a aquella Universitat van ser clausurats per causa de la guerra i, per tant, les rendes van ser perdudes, a més,
En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de [[Barcelona]], el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de [[1837]], decideix el trasllat de la [[Universitat de Cervera]] a [[Barcelona]], encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient.
gurena
El vice-rector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de [[Cervera]] a [[Barcelona]]. Però [[Cervera]] no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de [[Cervera]] i de [[Lleida]], el cap polític de
El 4 de desembre de [[1837]] un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de [[Filosofia]], [[Teologia]] i [[Medicina]]. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 33-38)▼
▲El vice-rector dels Estudis generals, Albert Pujol, va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a Barcelona. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de Cervera i de Lleida, el cap polític de Lleida, el comissionat de la universitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a Barcelona. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de 1838 suspens el trasllat de tots els efectes de la universitat de Cervera.
Mentre que [[Barcelona]] assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de [[Cervera]] es va consumint fatalment.▼
▲El 4 de desembre de 1837 un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de Filosofia, Teologia i Medicina. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 33-38)
Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]]on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí [[Bartomeu Torrabadella]]. La disposició del 17 d'octubre de [[1837]] de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau [[Solsona]] ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[monestir de Sant Pere de la Portella]]on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].▼
▲Mentre que Barcelona assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de Cervera es va consumint fatalment.
A la [[universitat de Cervera]](ara a [[Solsona]]) el curs [[1837]]-[[1838]] hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la [[universitat de Barcelona]] en el mateix curs hi havien matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a [[Cervera]], per mitjà de la circular del 20 de gener de [[1838]] ordena que els estudiants de [[Cervera]] es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.▼
▲Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]]on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí Bartomeu Torrabadella. La disposició del 17 d'octubre de 1837 de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau Solsona ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[monestir de Sant Pere de la Portella]]on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].
Tant les autoritats com els veïns de [[Cervera]] s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]]català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]]no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de [[Cervera]] amb un patró absolutista.▼
▲A la universitat de Cervera(ara a Solsona) el curs 1837-1838 hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la universitat de Barcelona en el mateix curs hi havien matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a Cervera, per mitjà de la circular del 20 de gener de 1838 ordena que els estudiants de Cervera es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.
El trasllat dels efectes de la [[universitat de Cervera]] a [[Barcelona]] és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de [[Cervera]] no arriba a [[Barcelona]], no podem considerar que [[Cervera]] queda totalment clausurada. Al ser nomenat [[Albert Pujol i Gurena]], per la Reial Ordre de 20 de juliol de [[1838]], rector de la [[Universitat de Barcelona]], oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el [[1840]], el claustre de la [[universitat de Barcelona]] i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a [[Barcelona]] de tots els efectes, joies, llibres i útils de la [[universitat de Cervera]].▼
▲Tant les autoritats com els veïns de Cervera s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]]català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]]no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de Cervera amb un patró absolutista.
▲El trasllat dels efectes de la universitat de Cervera a Barcelona és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de Cervera no arriba a Barcelona, no podem considerar que Cervera queda totalment clausurada. Al ser nomenat Albert Pujol, per la Reial Ordre de 20 de juliol de 1838, rector de la Universitat de Barcelona, oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el [[1840]], el claustre de la universitat de Barcelona i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a Barcelona de tots els efectes, joies, llibres i útils de la universitat de Cervera.
[[guerra dels matiners]]
La Junta de Govern de la província de [[Lleida]] pren l'acord de rehabilitar la [[universitat de Cervera]], atenent la necessitat de “''fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional''”, l'Ajuntament constitucional de [[Cervera]] és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a [[Barcelona]] de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a [[Cervera]]. El 18 d'octubre de [[1840]] torna a obrir les aules la [[universitat de Cervera]], encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a [[Barcelona]] i es nega a
El 19 de febrer de [[1841]],
El decret del 10 d'agost del [[1842]] que signa el [[general Espartero]],regent del regne, redueix les vint Universitats existents, per tal de poder reorganitzar millor l'ensenyament superior. Aquest mateix decret ordena d'incorporar les Universitats de Cervera i [[Universitat de les Illes Balears|Palma]] a la de [[Barcelona]]. [[Barcelona]] esdevé, així, l'única Universitat de Catalunya.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Pàg 39-47. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3</ref>
==Institut Antoni Torroja==
| |||