Història cultural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Slastic ha mogut Història de la cultura a Cultura animal |
creo un article nou tallant i copiant de l'article "cultura", que tenia auesta secció massa llarga |
||
Línia 1:
La '''història de la cultura''' és l'evolució de la definició, de la descripció, de la percepció, els valors i de la relació amb la [[cultura]] que han tingut les diverses [[societat]]s al llarg de la [[història]]. Resulta doncs que el propi [[concepte]] de cultura és cultural, és a dir, que la cultura s'analitza des d'un punt de vista subjectiu que depen del moment històric, el lloc geogràfic, la societat i, en definitiva, la pròpia cultura.
El concepte "cultura" va aparèixer per primera vegada a l'[[Europa]] del [[segle XVIII]] i es referia al símil d'un procés de cultiu o de millora de la [[persona]], com en l'[[agricultura]] o l'[[horticultura]]. Al [[segle XIX]], el terme va arribar a referir-se primer al perfeccionament de la persona, especialment mitjançant l'[[educació]], i després a la realització de les aspiracions [[nacionalisme|nacionals]] o ideals. Fins i tot, alguns científics van utilitzar el terme per a referir-se a una capacitat humana universal.
Fonamentalment, el conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada [[comunitat]] i que són transmesos entre els seus individus per [[aprenentatge]]: aquesta sintètica definició no copsa necessàriament tots els aspectes d'allò que generalment s'entén per cultura i s'han proposat moltes definicions per a la cultura. Per exemple, el [[1952]], [[Alfred Kroeber]] i [[Clyde Kluckhohn]] van compilar una llista de 164 definicions de la paraula en la seva obra ''Cultura: una revisió crítica dels conceptes i definicions''.<ref>Kroeber, A.L. i C.Kluckhohn, 1952. ''Culture: A Critical Review of Concepts and Definitions''</ref>
== Segle XVII: origen ==
El terme ''cultura'' prové del [[llatí]] ''cultura'' que significa 'cura del camp o del bestiar'. Cap al [[segle XIII]], el terme s'emprava per a designar una parcel·la conreada, i tres segles més tard havia canviat el seu sentit com a estat d'una cosa, al de l'acció: el cultiu de la terra o la cura del bestiar,<ref name="Cuche">(Cuche, 1999)</ref> aproximadament en el sentit que s'empra en el [[català]] dels nostres dies en vocables com [[agricultura]], [[apicultura]] o [[piscicultura]], per exemple. A mitjan [[segle XVI]], el terme adquireix una connotació metafòrica, com el cultiu de qualsevol facultat. L'accepció figurativa de cultura no s'estendria fins al [[segle XVII]], quan va començar a aparèixer en certs textos acadèmics.
== Segle XVIII: cultura o civilització ==
El [[segle de les Llums]] ([[segle XVIII]]) és l'època en què el sentit figurat del terme com a "cultiu de l'esperit" s'imposa en amplis camps acadèmics, per exemple, en el ''Dictionaire de l'Academie Française'' del [[1718]]. Tot i que l'enciclopèdia francesa l'inclou només en el seu sentit restringit de cultiu de terres, no desconeix el sentit figurat, que apareix en els articles dedicats a la literatura, la pintura, la filosofia i a les ciències.
Amb el pas del temps, es va començar a entendre el concepte de cultura com un procés de la formació de la ment. És a dir, es va convertir novament en una paraula que designa un estat, encara que en aquesta ocasió és l'estat de la ment humana, i no l'estat de les parcel·les.
[[Fitxer:Jean-Jacques Rousseau (painted portrait).jpg|thumb|dreta|[[Jean Jacques Rousseau]]]]
La clàssica oposició entre cultura i natura també té les seves arrels en aquesta època. El [[1798]], el ''Dictionaire'' hi inclou una accepció de cultura que s'estigmatitza en l{{'}}''esperit natural''. Per a molts dels pensadors de l'època, com [[Jean Jacques Rousseau]], la cultura és un fenomen distintiu dels éssers humans, que els col·loca en una posició diferent de la de la resta d'animals. En aquesta època, la cultura s'entén com el conjunt dels coneixements i sabers acumulats per la humanitat al llarg de diversos [[mil·lenni]]s d'[[història]]. Com a característica universal, el vocable s'empra en singular, ja que es troba en totes les societats sense distinció d'ètnies, ubicació geogràfica o moment històric.
També és en el context del segle de les Llums quan sorgeix una altra de les clàssiques oposicions que involucra el concepte de cultura, aquesta vegada, com antítesi de la civilització. Apareix per primera vegada en la [[francès|llengua francesa]] del [[segle XVIII]], i significava la refinació dels costums. ''[[Civilització]]'' és un terme relacionat amb la idea de progrés. Segons això, la civilització és un estat de la humanitat en què la ignorància ha estat abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seva més elevada expressió. La civilització no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern i del coneixement. Com la cultura, també és un procés universal que inclou tots els pobles, fins i tot als més endarrerits en la línia de l'evolució social. Per descomptat, els paràmetres amb els quals s'amidava si una societat era més civilitzada o més salvatge eren els de la seva pròpia societat. En les albors del [[segle XIX]], ambdós termes, cultura i civilització, eren emprats gairebé de manera indistinta, sobretot en francès i en [[anglès]].
Cal assenyalar que no tots els intel·lectuals francesos van emprar el terme. Rousseau i [[Voltaire]] es van mostrar reticents a aquesta concepció progressista de la història. Van intentar proposar-ne una versió més relativista, encara que sense èxit, car el corrent dominant era el dels progressistes. Va ser a [[Alemanya]] on les postures relativistes van guanyar major prestigi. El terme ''Kultur'' en sentit figurat apareix a Alemanya cap al [[segle XVII]], aproximadament amb la mateixa connotació que en francès. Durant el [[segle XVIII]], gaudeix de gran prestigi entre els pensadors burgesos alemanys. Això es va deure al fet que va ser emprat per a injuriar els aristòcrates, als quals acusaven de tractar d'imitar les maneres "civilitzades" de la cort francesa. Per exemple, [[Immanuel Kant]] apuntava que ''"ens conreem per mitjà de l'art i de la ciència, ens civilitzem [en adquirir] bones maneres i refinaments socials"''.<ref>(Thompson, 2002: 187)</ref> Per tant, a Alemanya, el terme ''civilització'' va ser equiparat amb els valors cortesans, qualificats de superficials i pretensiosos. En sentit contrari, la cultura es va identificar amb els valors profunds i originals de la burgesia.<ref name="Cuche"/>
En el procés de crítica social, l'accent en la dicotomia cultura/civilització es trasllada de les diferències entre estrats socials a les diferències nacionals. Mentre França era l'escenari d'una de les revolucions burgeses més importants de la història, Alemanya estava fragmentada en múltiples [[estat]]s. Per això, una de les tasques que s'havien proposat els pensadors alemanys era la unificació política. La unitat nacional passava també per la reivindicació de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia esborrar en nom de la civilització. Ja el [[1774]], [[Johann Gottfried Herder]] proclamava que el geni de cada poble (''Volkgeist'') s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquesa humana i en contra de l'[[universalisme]]. Per això, l'orgull nacional radicava en la cultura, amb la qual cada poble havia de complir un destí específic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressió de la humanitat diversa, i no excloïa la possibilitat de comunicació entre els pobles.
== Segle XIX : expressió del nacionalisme==
Durant el [[segle XIX]], a Alemanya, el terme cultura va evolucionar sota la influència del nacionalisme. Mentrestant, a França, el concepte es va ampliar per a incloure no sols el desenvolupament intel·lectual de l'individu, sinó el de la humanitat en el seu conjunt. D'aquí que el sentit francès de la paraula presenta una continuïtat amb el de civilització: no obstant això, la influència alemanya persisteix en la idea que més enllà de les diferències entre "cultura alemanya" i "cultura francesa" (per posar un exemple), hi ha una idea que les unifica a totes: la cultura humana.
Va accentuar-se en aquesta època el vincle entre llenguatge i cultura, no solament perquè es creu que un idioma és un element central d'una cultura i de la manera de veure el món i estructurar el pensament dels seus habitants, sinó perquè es creu que l'[[origen del llenguatge]] és paral·lel al de la cultura o íntimament relacionat: el paper dels símbols, conceptes abstractes i imaginaris que permet el llenguatge són elements claus en el sentiment de pertinença i diferenciació dels grups, així com en l'acceleració de l'aprenentatge i la codificació de les normes de conducta socialment acceptades. Això no vol dir que la cultura es pugui reduir al llenguatge o a una sola llengua (de fet, la majoria de cultures viuen en un règimen de [[plurilingüisme]], però sí que la relació amb la parla és un element distintiu.
==Segle XX: tecnologia com a una expressió de la cultura==
[[Fitxer:Cultura material (Museu Valencià d'Etnologia).jpg|thumb|Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de l'[[Etnologia]] i l'[[Antropologia]]. [[Museu Valencià d'Etnologia]].]]Al [[segle XX]], la cultura va esdevenir un concepte central de l'[[antropologia]]. Amb dos significats: la [[classificació]] de les diferents formes en què les persones viuen en diferents parts del món i l'[[evolució]] de la capacitat humana per a classificar i representar experiències amb [[símbol]]s i actuar amb [[imaginació]] i [[creativitat]].
Aquesta capacitat ha estat considerada com a característica única del gènere ''[[homo]]''. No obstant això, certs primatòlegs, com ara [[Jane Goodall]], han identificat aspectes culturals entre els animals més propers als humans. Als anys 1960, Goodall va observar la [[fabricació]] d'[[eines]] per a caçar [[tèrmit]]s en poblacions de [[ximpanzé]]s. Aquesta conducta era apresa pels individus del grup per l'observació d'altres individus. La fabricació d'eines es considera un tret cultural, ja que no és transmès de manera innata. Posteriorment, s'han observat altres rudiments de cultura en ximpanzés i [[bonobo]]s. Tanmateix la cultura humana és possiblement la més sofisticada de les existents al planeta.
==Segle XXI: deconstrucció de cànons versus imposició global homogeneitzant==
La interpretació del terme durant la [[Il·lustració]], entenent cultura com la condició necessària per a la realització de l'individu autònom xoca amb la visió [[Romanticisme|romàntica]] del terme, en què la cultura és l'expressió de l'esperit del poble. Aquesta dualitat d'interpretacions determina la visió conservadora o progressista de la cultura. Tots dos models estan en crisi a principis del segle XXI.<ref name=Fina03>{{ref-llibre|cognom=Fina Ribó|nom=Xavier|títol=Referentes teóricos de la gestión cultural|lloc=Barcelona|editorial=Universitat de Barcelona|any=2003|cognom2=Falgueras|nom2=Francesc|editor=UB Virtual|capítol=Tema 2|llengua=castellà|format=paper}}</ref>
==Referències==
{{referències}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Cultura]]
| |||