Ignasi Ferrés i Iquino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció lingüística |
Correcció lingüística |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ignasi Ferrés i Iquino''', conegut artísticament com a '''Ignacio F. Iquino''' ([[Valls]], el 25 d'octubre de [[1910]] - [[Barcelona]], el 29 d'abril de [[1994]]), va ser un prolífic director, guionista i productor de cinema català.
== Biografia ==
Ignasi F. Iquino era fill d'un compositor i una actriu de [[sarsuela]] en gira permanent. Iquino va ser educat per l'avi, un advocat rellevant a la vida política de Valls. La ciutat es trobava en plena esplendor industrial i els avis participaven de la particular ''Belle époque''. Quan encara era molt jove es va traslladar a París, on, gràcies als seus dots per al dibuix i a un esperit emprenedor, es va fer un lloc al món de l'[[alta costura]] i el disseny d'interiors. De retorn a Barcelona va iniciar diversos negocis i va aplicar tot allò que havia après, alhora que es va introduir als cercles de la burgesia catalana i als del món de la nit i l
El debut cinematogràfic d'Iquino es va produir el 1933 amb el documental ''Toledo y el Greco'', però aviat es va decantar per un cinema eminentment popular i de vocació comercial, amb una estructura de producció impecable, que va treure el màxim benefici a les normes legals de cada moment. L'any següent, el 1934, Iquino ja havia creat una productora pròpia, [[Emisora Films]], amb la qual va realitzar els primers llargmetratges: ''Al margen de la ley'' (1935), ''Diego Corrientes'' (1936) i ''Paquete, el fotógrafo público número 1'' (1937). Tot i arruïnar-se per primer cop, aquesta aventura el va formar com a cineasta.<ref name="gencat1307"/>
El 1943, amb l'ajuda financera del seu cunyat [[Francisco Ariza]], va reflotar Emisora Films inspirant-se en
Amb la posada en marxa de la seva pròpia empresa,
La falta de subvencions oficials va obligar els estudis a reconduir l'estratègia des del 1962. Va apuntar als gèneres i tendències internacionals i va adoptar un marcat caràcter d'explotació, amb coproduccions, dobles versions i unes promocions agressives. En aquests anys, Iquino es va apuntar
==Filmografia==
'''Director'''
* 1935. ''Al margen de la ley''
* 1941. ''El difunto es un vivo''
* 1942. ''Boda accidentada''
* 1942. ''El pobre rico''
* 1943. ''Un enredo de familia''
* 1943. ''Viviendo al revés''
* 1945. ''Ni pobre ni rico''
* 1948. ''Canción mortal''
* 1948. ''El tambor del Bruch''
* 1949. ''La familia Vila''. Drama
* 1950. ''Historia de una escalera''
* 1950. ''Brigada criminal''
* 1952. ''El Judes''
* 1952. ''El sistema Pelegrín''
* 1959. ''Buen viaje, Pablo''. Drama
* 1968. ''La mini tía''
* 1973. ''Busco tonta para
* 1974. ''Aborto criminal''
* 1978. ''Las que empiezan a los 15 años''
* 1979. ''La basura está en el ático''
* 1979. ''Un millón por tu historia''
* 1981. ''Los sueños húmedos de Patrizia''
* 1984. ''Hombres que rugen''
|