Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
== Política externa ==
[[Fitxer:Pisanello - Codex Vallardi 2481.jpg|thumb|200px|dreta|'''Alfons el Magnànim''', dibuixat per l'artista del [[renaixement]] [[Pisanello]], el qual des del [[1448]] visqué els últims anys de la seva vida a la cort d'Alfons a [[Nàpols]].]]
Tot just pujar al tron Alfons volia recomençar la tradicional guerra entre catalans i genovesos aprofitant que llavors expirava la treva de tres anys pactada el 1413. Però elEl Parlament català reunit aquell any 1416 va denegar el subsidi a instàncies de l'estament militar, i per tant el 1417 hagué de renovar la treva.<ref name="Diccionari"/>
 
El maig del 1420 Alfons s'embarcà en una expedició per consolidar el domini catalano-aragonès a les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega. Durant aquest període de viatge constant va interessar-se per la successió del [[regne de Nàpols]], on governava la [[Joana II de Nàpols|reina Joana II]] sense descendència, i aquesta el va adoptar com a futur hereu l'agost de 1420.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA37&dq=alfons+1421+hereu&hl=ca&ei=6DJoTcC4K4zrOffJvMYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=alfons%201421%20hereu&f=false | editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.37 }}</ref> Alfons va derrotar l'octubre del 1421 amb un estol comandat per [[Romeu de Corbera]] als genovesos a la [[batalla de la Foç Pisana]],<ref>{{es}} Josep Ametller i Vinyas, ''Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV'', p.118-120</ref>
Usuari anònim