Fal·làcia: diferència entre les revisions

Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un [[principi]] [[lògic]] vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el [[raonament]] d'una [[argumentació]], independentment de si es basa en [[premissa|premisses]] [[veritat|veritables]]. Per [[accident]], o a [[voluntat]], les fal·làcies explotenpoden activar reaccions emocionals[[emocional]]s en l'audiència o l'interlocutor (p ex [[apel·lació a l'emoció]]) o s'aprofiten de les [[relacions]] socials[[social]]s entre la [[gent]] (p ex [[apel·lació a l’autoritat]]). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics[[retòric]]s que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.

Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiuspresumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].

L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables,]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics[[empíric]]s o morals[[moral]]s, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment[[casual]]ment certs[[cert]]s, però, o no són lògics, o són una [[estructura]] lògica mal formada.

L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].

Finalment hi ha lL'[[axioma]]. Un axioma, -almenys tal com és vist per [[Aristòtil]]-, és una [[veritat]] fonamental[[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, (a diferència de l'entimema).

Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa [[afirmació]]. La majoria són reconegudes tradicionalment[[tradicional]]ment i estudiades en treballs de [[pensament]] [[crític]]. Altres, per contra, són més especialitzades.