Diferència entre revisions de la pàgina «Fal·làcies»

m
cap resum d'edició
m (Afegint plantilla:Viccionari-lateral)
m
Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un [[principi]] [[lògic]] vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el [[raonament]] d'una [[argumentació]], independentment de si es basa en [[premissa|premisses]] [[veritat|veritables]]. Per [[accident]], o a [[voluntat]], les fal·làcies explotenpoden activar reaccions emocionals[[emocional]]s en l'audiència o l'interlocutor (p ex [[apel·lació a l'emoció]]) o s'aprofiten de les [[relacions]] socials[[social]]s entre la [[gent]] (p ex [[apel·lació a l’autoritat]]). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics[[retòric]]s que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.
 
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiuspresumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
 
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables,]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics[[empíric]]s o morals[[moral]]s, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment[[casual]]ment certs[[cert]]s, però, o no són lògics, o són una [[estructura]] lògica mal formada.
 
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].
 
Finalment hi ha lL'[[axioma]]. Un axioma, -almenys tal com és vist per [[Aristòtil]]-, és una [[veritat]] fonamental[[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, (a diferència de l'entimema).
 
==Llista de fal·làcies lògiques==
Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa [[afirmació]]. La majoria són reconegudes tradicionalment[[tradicional]]ment i estudiades en treballs de [[pensament]] [[crític]]. Altres, per contra, són més especialitzades.
 
* [[Ad hominem]] (també anomenada ''argumentum ad hominem'' o ''personal attack'') Inclou:
16.403

modificacions