Potosí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
correccions ortogràfiques |
||
Línia 43:
La història inicial de la ciutat és una barreja intricada de fets fantàstics amb verídics, per la qual cosa és difícil distingir la història de la llegenda. Es diu que les vetes de [[plata]] van ser descobertes de forma casual, una nit de l'any [[1545]], per un pastor [[quítxua]] anomenat Diego Huallpa, que es va perdre mentre tornava amb el seu ramat de [[llames]]. Decidir acampar al peu del Cerro Rico i va encendre una gran foguera per abrigar-se del fred. Quan va despertar al matí, es va trobar que, entre les brases fumejants de la foguera, brillaven filets de [[plata]], fosos per la calor del foc. El turó, aparentment, era tan ric en vetes de plata que la mateixa es trobava a tocar de terra. L'1 d'abril de 1545, un grup d'espanyols encapçalats pel capità [[Juan de Villarroel]] prengué possessió del Cerro Rico, després de confirmar la troballa del pastor, i immediatament van establir-hi un poblat.
Segons una altra versió, els [[Inques]] ja coneixien l'existència de plata al turó, però quan l'emperador inca va intentar començar l'explotació del turó,
El cert és que per a [[1570]], tan sols vint-i-cinc anys després del seu naixement, la seva població ja era de 50.000 habitants. Inicialment es va constituir com un assentament [[mineria|miner]] dependent de la ciutat de La Plata (avui [[Sucre]]) però, després d'una llarga lluita per aconseguir la seva autonomia, va adquirir el rang de ciutat el 21 de novembre de [[1561]] mitjançant una capitulació expedida pel llavors [[Virrei del Perú]] [[Diego López de Zúñiga y Velasco]], [[comte de Nieva]].
Línia 49:
Mitjançant aquesta capitulació, la ciutat va rebre el nom de Villa Imperial de Potosí i va adquirir el dret a triar a les seves autoritats. La immensa riquesa del Cerro Rico i la intensa explotació a la que el van sotmetre els espanyols van fer que la ciutat la ciutat creixés de manera sorprenent. El [[1625]] tenia ja una població de 160.000 habitants, per sobre de Sevilla i major encara que [[París]] o [[Londres]]. La seva riquesa va ser tan gran que en la seva monumental obra "[[Don Quixot de la Manxa]]" [[Miguel de Cervantes]] la cita dues vegades en la segona part de l'obra (capítols 40 i 45). Paral·lelament es va encunyar la dita castellana "vale un Potosí", que significa que alguna cosa val una fortuna, la documentació més antiga de la qual es troba, segons els registres de la Real Academia Española, a la "Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas alias Zotes" (1758), de José Francisco de Isla.
Els espanyols que vivien a la ciutat gaudien d'un luxe increïble. A començaments del [[segle XVII]] Potosí ja comptava amb trenta-sis esglésies esplèndidament ornamentades, altres tantes cases de joc i catorze escoles de ball.Hi havien salons de balls, [[teatre]]s i taulats per les festes que lluïen riquíssims [[tapis]]sos, cortinatges, [[blasons]] i obres d'[[orfebreria]]. Dels balcons de les cases penjaven [[damascos|damascs]]
Però la població indígena, en tant, patia una explotació infrahumana. Desenes de milers d'indígenes van ser sotmesos a la "mita", un sistema d'esclavitud que ja era habitual en el
La producció de plata va arribar al seu punt màxim al voltant de l'any 1650, moment en el qual les vetes van començar a esgotar-se, i Potosí va entrar en un camí decadent del que no va poder recuperar-se mai. El [[1719]], una epidèmia de [[tifus]] va matar prop de 22.000 persones, i tantes altres van abandonar la ciutat. El [[1750]] la població es va reduir a 70.000 habitants. Trenta anys després, va caure a 35.000 habitants. Des de [[1776]] Potosí, com tot l'Alt Perú (l'actual [[Bolívia]]), va passar a formar part del [[Virregnat del Ríu de la Plata|Virregnat del Riu de la Plata]], per la qual cosa la plata va deixar d'embarcar a Espanya pel port d'[[Arica]] i va començar a embarcar pel de [[Buenos Aires]], a 55 dies a cavall de distància. Quan va esclatar el moviment d'independència, la població havia baixat a només 8.000 habitants.
El que va salvar Potosí de convertir-se en un poble fantasma va ser la producció d'[[estany (element)|estany]], un metall al qual els espanyols mai li van donar importància, la producció es va iniciar durant la primera meitat del [[segle XIX]]. Però a principis del [[segle XX]], la sobre producció va fer que els preus internacionals caiguessin, per la qual cosa Potosí va tornar a enfonsar en la pobresa.
Línia 72:
La ciutat té, en realitat, diferents altituds. El 2002 l'alcaldia va encomanar a la companyia danesa Kampsax l'execució d'un cadastre urbà que va incloure la mesura de l'alçada del municipi de Potosí. Així, el punt de menor elevació del municipi és Mondragón (3.200 msnm), mentre que el de major elevació és el barri Nou Potosí, en T'ikaloma (4.400 msnm).
Però, l'alçada oficial de Potosí és la que va ser establerta en la
== Economia ==
Línia 80:
L'economia Potosina té com a producte nominal dels [[mineral]]s, l'explotació, tant en el passat com actualment, han estat els productes més notables i potser coneguts. Actualment la mineria ha incrementat el seu valor d'exportacions netes en 126 per cent, amb un lleu increment en el seu tonatge (el valor de les exportacions van augmentar per l'increment del preu; més no així per l'increment de les seves quantitats).
Potosí és un dels majors explotadors d'[[estany (element)|estany]] i [[plata]]. Actualment es gesten grans projectes de concentració de minerals de baixa llei (sobretot deixalles de plata,
Potosí és conegut per les seves grans reserves mineralògiques en explotació i en reserva, El salar de Uyuni, la major reserva de [[liti]] i no-metalls del món, amb petites empreses d'explotació manual, i centres miners concentrats a la ciutat i en algunes províncies properes
Línia 109:
Un dels símbols de la ciutat és la Torre de la Companyia, un [[convent]] religiós del [[segle XVIII]], que reflecteix la màxima esplendor de Potosí, la seva edificació es va concebre com un arc del triundo amb cinc obertures, trenta-dues columnes salomòniques i tres cúpules de mitja taronja. És una ostensible expressió de l'espiritualitat de l'època.
A l'església de Sant Francesc, igual que a la
A partir de 1991 les autoritats locals han emprès un ambiciós pla de rehabilitació del Centre Històric, amb l'ajuda de l'[[Agència Espanyola de Cooperació]]. El Pla va ser dirigit pels [[arquitecte]]s [[Rafael Fontes]] d'[[Espanya]] i Luis Prado de [[Bolívia]].
| |||