Revisió del 12:06, 17 març 2017 modifica Enric (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 54.944 edits m Enric ha mogut Mazar-e Sharif a Mazar-e Xarif ← Edició anterior		Revisió del 12:08, 17 març 2017 modifica desfés Enric (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 54.944 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Mazar-e sharif - Steve Evans.jpg\|thumbnail\|300px\|La gran mesquita blava de '''Mazar-e ~~Sharif~~Xarif''']] '''Mazar-e ~~Sharif~~Xarif''' (''Mazār-e Šarīf'', del [[persa]] '''مزار شریف''' ''Mazāre Šarīf'') és la quarta ciutat més gran de l'[[Afganistan]], amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006). Capital de la [[província de Balkh]], al nord del país, està comunicada per carretera amb [[Kabul]] al sud-est, amb [[Herat]] a l'oest i amb l'[[Uzbekistan]] al nord. Les ruïnes de [[Balkh]] (que, fins al temps del timúrides, fou el principal centre urbà de la regió) estan a uns 20 km a l'oest. Disposa d'aeroport civil i militar. El nom de ''Mazar-e ~~Sharif~~Xarif'' (traduït a vegades com 'noble joier') fa referència al santuari del centre de la ciutat i a la seva mesquita, gran monument de teules blaves que els afganesos, ja siguin [[xiïtes]] o [[sunnites]], consideren que és la tomba d'[[Alí ibn Abi Tàlib\|Alí]], tot i que els historiadors creuen més aviat que està enterrat a [[Najaf]] ([[Iraq]]). Les llengües principals en són el [[darí]] (dialecte persa de l'Afganistan) i l'[[uzbek]]. La ciutat és un centre turístic important a causa del seu patrimoni arquitectònic musulmà i de les restes arqueològiques hel·lenístiques. Línia 10: ==Història== La població antiga es deia ''Khayr'' i després fou rebatejada ''Khodja Khayran''. Dues vegades hi fou "descoberta" la tomba d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], la primera sota el soldà seljúcida [[Sandjar]] el [[1135]]/[[1136]], i la segona sota el timúrida [[Husayn Baykara]] (1470-1506) el 1480/1481. La seva autenticitat fou declarada indiscutible (tot i que es força dubtosa) i prop de la tomba es va construir un lloc de pelegrinatge (''mazar'') amb un mercat. La primera tomba, construïda per ordre de Sandjar, fou destruïda per [[Genguis Khan]] el [[1220]]. La segona tomba encara existeix avui dia, i en data la construcció del 1481/[[1482]]. Sota els uzbeks, a partir del segle XVI, el "mazar" no tenia gaire importància, i s'esmenta poques vegades, tot i que alguns soldans uzbeks hi foren enterrats. Fins al segle XIX, només s'esmenta la població com a ''Mazar''. Després s'hi va afegir ''~~Sharif~~Xarif''. El [[1832]], hi va estar Alexandre Burnes i era una petita localitat de 800 cases (5.000 habitants). El [[1866]], el governador del [[Turquestan Afganès\|Turquestan afganès]], Naib Alim Khan, que era xiïta, va escollir el lloc com a capital del seu govern i abandonà [[Balkh]], que era malsana. El [[1878]], el general rus Marveyev la descriu com una de les millors poblacions de la part nord de l'[[Afganistan]] i li calcula uns 30.000 habitants. Va agafar importància estratègica després de la intervenció soviètica a l'[[Afganistan]] del desembre del [[1979]], quan fou utilitzada com la seva principal base al nord. La ciutat, a més, era un dels llocs que donava més suport als comunistes. Quan els soviètics es van retirar el [[1990]], les milícies islamistes tadjikes d'[[Ahmad Shah Massud]] i [[Burhanuddin Rabbani]] ([[Jamaat-e-Islami]]) i els uzbeks ([[Moviment Nacional Islàmic de l'Afganistan]] o Jumbesh-e Melli), dirigits per [[Abdul Rashid Dostum]] (general comunista d'ètnia uzbeka que va canviar de bàndol), la van disputar a la guarnició del govern de Najubullah; Dostum la va ocupar ([[1992]]) i es va aliar a Massud. Sota el general Dostum, la ciutat va gaudir de completa pau del [[1992]] al [[1997]], mentre els talibans ocupaven la resta del país. El nord de l'Afganistan va esdevenir autònom amb moneda pròpia, una aerolínia, i altres signes de sobirania. Un dels seus aliats, [[Abdul Malik Pahlawan]], es va rebel·lar el maig del [[1997]], i després d'un temps de lluita Dostum va abandonar la ciutat, que estava amenaçada pels talibans; aquestos van intentar ocupar la ciutat el maig i el juliol del [[1997]], sense èxit. Abdul Malik i els seus guerriller hazares xiïtes van matar uns tres mil talibans.<ref>[[BBC News]], [http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1615824.stm#pahlawan Afghan powerbrokers: Who's who]</ref> En revenja, els talibans van iniciar el [[8 d'agost]] del [[1998]] una matança d'hazares Línia 24: ==Enllaços externs== {{Commons\|Mazar Sharif}}{{commonscat}} [http://www.aims.org.af/maps/urban/mazar.pdf Mapa de ~~Mazari~~Mazar-e ~~Sharif~~Xarif]. [http://www.mazar-i-sharif.de Mazar-i-Sharif] {{de}}. <br /> Línia 31: {{coord\|36\|42\|N\|67\|07\|E\|\|display=title}} {{ORDENA:Mazar-E ~~Sharif~~Xarif}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Ciutats de l'Afganistan]]

Mazar-e Xarif: diferència entre les revisions