Columbicultura: diferència entre les revisions

Amb el nom de colombaire, es coneix l'amoel mestre del colom; aquest, segueix els moviments dels coloms.  Colombaire, derivat de

El 8 d’octubre de 1944 s'aprova el Reglament pel qual es regirà la colombicultura: d'aquesta manera, passavaes considerava a considerar-separtir de llavors un nou esport protegit per la llei.

Els coloms missatgers recorren llargues distàncies fins a arribar a la seua destinació. Ja se n’utilitzaven a l’Antiguitat, i tenen el seu

moment àlgidacme durant la [[Primera Guerra Mundial]] (per intercanviara bescanviar missatges despartint de diferents parts del front de batalla); després de la [[Segona Guerra Mundial]], s’abandonen quasi per completcompletament en favor de les telecomunicacions modernes.

Actualment, les competicions més llargues s’efectuen des de Barcelona fins al nord dels Països Baixos (aprox. 1100 km). Com a esport, l’estat que disposa de més llicències és la Xina (300.000 llicències l’any 2005), seguit d’Alemanya (58.000), Bèlgica (43.000), RegneReialme Unit (37.800) i els Països Baixos (29.800). El primer concurs d’aquest tipus que es coneix, data del 15 de juny de l’any 1820. El colom guanyador de la prova és aquell que tarda menys temps a recórrer la distància establerta.  

Es pensa que aquesta pràctica es va iniciarengegar al [[País Valencià]] i es va estendre cap a [[Múrcia]], [[Catalunya]] i amb menor força, cap a la resta de l’Estatl'Estat espanyol i Amèrica del Sud.

El colom que s’utilitza per a la solta és un poc més grangros que el missatger, i es coneix amb al nom de ''paput' 'o ''butxó''; hi ha dues teories sobre els seus orígens com a espècie: la primera diu que aquesta nova raça va ser creada a partir de l’encreuament de l’espècie autòctona amb la que van portar els àrabs arran de la invasió musulmana de la península Ibèrica, l’any [[711]]; i la segona, afirma que l’actual colom esportiu, deu el seu origen a l’antiga coloma “laudina”, originària del Mediterrani Ibèric, de potent parrup i arrogant figura, aconseguitsobtingut a travésamb d'encreuamentsentrecreuaments fets amb altres races, fins a configurar-se en un colom que es distingeix per les seues qualitats atlètiques, resistència en vol, velocitat i esperit combatiu, i també psíquiques, com són intel·ligència, constància, docilitat i gran poder de seducció.

En la solta, s’allibera una sola femella (la qual porta adherida a la cua una ploma blanca per a identificar-la) i un nombre indeterminat de coloms mascles, amb la finalitatl'objectiu de no perdre la coloma, i si es pot, portar-la al seu colomer. Consisteix en la noble lluita dels mascles per a la possessió de la femella, però, el mascle ha de “conquerir” la femella, ja que si aquesta no ho vol, no se’n va amb el colom.

Per a la cria, s’habilita un espai bastantprou gran a principiscomenços de gener, es deixa la parella de coloms, i en una setmana, la coloma pondrà dos ous deldels qualquals eixiran els ''pitxons '' o ''colomins''. Més o menys al cap d'un mes io mig, el colombaire passa el nou colom al seu habitacle o caixó i comença amb la seua educació esportiva i a conéixerconèixer la solta. Els pares d’aquest faran tres o quatre postes més fins a finalsla fi de març.  

A tres mesos, ja comencen a anar calents i és quan arriba el moment d'ensinistrar-los: al seu habitacle hom introdueix una femella, ja ensenyada, de plomatge fosc (blava, toscada, fumada o mascarada); estan tres o quatre dies solts perquè el nou colom reconega la zona de vol i el seu caixó; després d’eixos dies es deixa el colom sol poc temps, i seguidament, s'hi fica una altra femella. Arribat aquest moment, se solta un grup de tres o quatre mascles amb una sola femella perquè s’habituen a "lluitar" per a conquerir-la, i, a poc a poc, el colombaire va fent el pilot (grup de coloms que va volant conjuntament) més gros, fins a poder arribar fins i tot al centenar de coloms en un mateix pilot. Cada colombaire pinta les ales dels coloms d’una manera determinada perquè els puga conéixerconèixer mentre volen.