Jaume Carner i Romeu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 59:
A finals del [[1906]] participà en la fundació del [[Centre Nacionalista Republicà]] (CNR), del quel fou elegit president, i a l'ajuntament de Barcelona defensà el projecte de pressupost de cultura de [[Pere Coromines]] contra el parer de la Lliga i dels republicans d'[[Alejandro Lerroux]]. Participà activament en l'organització de [[Solidaritat Catalana]], amb la que fou elegit diputat pel Vendrell. El 1910 fou un dels fundadors de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR), que substituí el CNR. El [[1914]] fou un dels artífex del [[pacte de Sant Gervasi]], coalició electoral d'UFNR amb el [[Partit Republicà Radical]], força desprestigiat aleshores, que acabà amb una gran derrota davant la [[Lliga Regionalista]]. Carner fou elegit diputat pel Vendrell, però la davallada de la UFNR s'accentuà a les eleccions generals del 1916, i va perdre l'acta de diputat. Aleshores es va mantenir allunyat de la polític i es dedicà a fer d'advocat; el seu bufet esdevingué un dels més prestigiosos de Catalunya, ell mateix assolí una gran fama de jurista, alhora que participava en la promoció d'empreses industrials catalanes.
En proclamar-se la [[Segona República Espanyola]] fou elegit diputat a les corts constituents amb [[Esquerra Republicana de Catalunya]], tot i que no participà gaire en la formació d'aquest partit, i com a membre de la Diputació Provisional de Catalunya, formà part de la comissió que redactà el projecte d'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], aprovat pel poble català en massa i presentat a les Corts Constituents pel govern de la [[Generalitat de Catalunya]]. El [[15 de desembre]] de [[1931]] fou designat ministre de finances del segon govern de [[Manuel Azaña]]; nomenà secretari [[Artur Perucho i Badia]]. Des del seu nou càrrec plantejà la reforma tributària i elaborà el primer pressupost de la Segona República. Se'l considera el precursor de l'establiment de l'actual [[impost sobre la renda]].
=== Mort ===
| |||