|
[[Fitxer:Parthenon from south.jpg|thumb|Vista des del sud del [[Partenó]]]]
[[Fitxer:Venetian siege of Acropolis.jpg|thumb|left|[[Setge]] dels venecians a l'Acròpoli d'Atenes el [[1687]]<ref>[http://www.eie.gr/archaeologia/En/chapter_more_8.aspx ''Archaeologia of the city of Athens'']</ref>]]
[[168 aC]] es va lliurar la batalla de [[Pidna]], que va posar fi a la monarquia macedònica.
Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta l'Acròpoli es van edificar durant l'època de [[Pèricles]] ([[499 aC|499]]-[[429 aC]]). La plataforma estava envoltada per una muralla construïda pels [[Pelasgs (ètnia)|pelasgs]], que en va substituir una altra d'anterior més primitiva; més tard es va construir un temple, l'[[Hekatómpedon]], que va ser destruït pel rei [[Pèrsia|persa]] [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]]. Sobre les seves ruïnes Pèricles va aixecar el [[Partenó]] junt amb la resta dels edificis repartits per tot el turó. Va arribar en força bon estat fins al [[segle XVI]], quan a causa de la [[Imperi Otomà|dominació otomana]] el Partenó es va convertir en [[mesquita]], l'[[Erectèon]] en [[harem]] i els [[Propileus]] en polvorí.
Durant el [[Setge d'Atenes (1687)|setge d'Atenes]] del [[1687]], els venecians, sota el comandament del general Francesco Morosini, hi van fer grans destrosses amb les seves bombes i es van repartir com botí part dels seus tresors artístics. A començaments del [[segle XIX]] Lord Elgin va traslladar restes de les [[escultura|escultures]] del Partenó al [[Museu Britànic]] de [[Londres]].<ref> ''Enciclopedia Universal Sopena'' (1967), Barcelona, Ramón Sopena </ref>
=== Primer període ===
[[Fitxer:Erchtheum from western-north.jpg|thumb|250px|Vista de l'[[Erectèon]], al nord-oest]]
Existeixen evidències [[arqueologia|arqueològiques]] de l'ocupació i l'ús del turó de l'Acròpoli a l'[[edat del bronze]], quan s'hi alçava un palau, fa aproximadament 6.000 anys. En aquella època, estava envoltada per un mur gruixut (entre 4,5 i 6 metres) que constava de paraments construïts amb grans carreus de pedres consolidats amb un morter primigeni anomenat ''émplekton''. L'entrada principal mirava cap a l'est. Al nord-oest hi havia una entrada, a la qual s'arribava mitjançant una escala d'aproximadament quinze graons excavats a la roca.<ref>Devambez, Pierre (1972), pàg. 10</ref>
Aquesta entrada secundària estava situada pròxima al palau reial. Al nord-est hi havia un porticó i una escala que anava a la font coneguda com a ''Clepsidra''. Encara en roman un gran tros de muralla realitzat amb pedres diagonals mal escairades al costat sud.<ref name="gcr">Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 171</ref>
El rei d'Atenes [[Erecteu]], fill de [[Pandíon (fill d'Erictoni)|Pandíon]], el qual va ser divinitzat i se li va erigir l'[[Erectèon]] dins de l'Acròpoli, fou el que va introduir el culte a [[Atena|Pal·les Atena]] i va instituir les [[panatenees]].
=== Període micènic i edat fosca grega ===
[[Fitxer:Megaron.svg|thumb|Plànol esquemàtic del complex d'un ''[[mègaron]]'' (pati rectangular del palau cretenc i micènic per audiències i reunions): 1) avantsala - 2) naos - 3) columnes del pòrtic i del naos]]
{{principal|Civilització micènica}}
Després de l'[[edat fosca grega]], l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Després de la invasió [[doris (grup humà)|dòrica]] del [[segle X aC]], un nou edifici denominat ''Enneàpylon'' («nou portes») va cobrir la font. Traces de cases micèniques demostren que l'Acròpoli estigué permanentment habitada durant aquesta època i que va continuar així durant els períodes foscs que van precedir el naixement de la [[polis]] atenesa el [[segle VIII aC]].En aquella època hi havia també un petit temple dedicat a [[Antic temple d'Atena|Atena]] esmentat per [[Homer]] i un ''[[mègaron]]'' o pati d'audiències i reunions. No se sap amb certesa, però, si es tractava de diversos edificis o bé tots estaven agrupats en una única construcció.<ref name="gcr"/>
=== Període arcaic ===
[[Fitxer:Friso.jpg|thumb|[[Fris]]: ''Tifó de tres caps'', pertanyent a un frontó ([[560 aC|560]]-[[550 aC]]), Museu de l'Acròpoli d'[[Atenes]]]]
L'Acròpoli fortificada va servir com ciutadella per [[Pisístrat]]. Aquest va ser derrocat el [[510 aC]] per una revolució popular que va tenir el suport dels [[esparta]]ns i se'n van demolir els murs. Al mateix lloc, cap al [[480 aC]] s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les [[Guerres Mèdiques]] contra les [[Imperi Persa|tropes perses]], els quals van construir defenses de fusta a les parts fetes malbé de la muralla, que no van aturar les tropes invasores del rei [[Xerxes I de Pèrsia]] en la seva conquesta de l'Acròpoli, amb el saqueig i la crema dels temples més grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espartà [[Leònides I|Leònides]], els grecs van aguantar l'avenç dels perses de Xerxes durant tres dies. La resistència oferta a les [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Termòpiles]] va donar temps a Atenes i altres ciutats estat de l'[[Hèl·lade]] per preparar-se per la batalla i vèncer definitivament els perses a la [[batalla de Salamina]]. En retornar a Atenes, [[Cimó II]] i [[Temístocles]] van ordenar la reconstrucció dels murs sud i nord.
Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part més alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat sota els del [[Partenó]]. La seva planta era una mica més estreta i allargada, com era habitual als edificis [[dòric]]s arcaics. L'edifici, projecte de Temístocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom d'''[[Hekatómpedon]]'', però sembla que la construcció es va suspendre i, una vegada desterrat [[Cimó II]], va ser el gran [[Pèricles]] qui va assumir el projecte.<ref> Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 172 </ref>
=== Període clàssic ===
[[Fitxer:Perikles altes Museum.jpg|thumb|[[Pèricles]], gran impulsor de la construcció de l'Acròpoli d'Atenes, segons una còpia romana d'un retrat grec de l'any [[429 aC]] ([[Altes Museum]], [[Berlín]])]]
La major part dels grans temples van ser reconstruïts sota el lideratge de Pèricles durant l'edat daurada d'Atenes ([[460 aC|460]]-[[430 aC]]), que utilitzaria el tribut dels membres de la [[Lliga de Delos]] per construir el Partenó i altres monuments de la [[antiga Grècia|Grècia clàssica]]. Durant el [[segle V aC]], l'Acròpoli va obtenir la seva forma final.
[[Fídies]], un gran escultor atenès, i [[Ictinos]] i [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]], dos famosos [[arquitecte]]s, van ser els responsables de la reconstrucció del [[Partenó]] al costat sud de la plana, sobre els fonaments de l'antic edifici de Temístocles. La construcció va durar dotze anys, del [[448 aC]] al [[436 aC]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 174</ref>
El [[437 aC]] [[Mnèsicles]] va començar a bastir els [[Propileus]], les portes monumentals amb [[columna|columnes]] de [[marbre]] del [[Pentèlic]], parcialment construïdes sobre els antics Propileus de Pisístrat. Aquestes columnates estaven pràcticament finalitzades l'any 432 aC i tenien dues ales, amb la septentrional usada com [[pinacoteca]].<ref>Devambez, Pierre (1972), pàg. 11</ref>
Al mateix temps que els Propileus, es va començar la construcció del petit [[temple de Nike Àptera]], d'estil [[jònic]]. Després d'una interrupció deguda a la [[Guerra del Peloponès]] contra [[Esparta]] ([[431 aC|431]]-[[404 aC]]), el temple va ser conclòs a l'època de la [[pau de Nícies]], entre el [[421 aC]] i el [[415 aC]].
Durant el mateix període es va començar la construcció de l'[[Erectèon]], amb la seva ''Tribuna de les [[Cariàtide]]s'' i una ''[[stoà]]'' situada al costat sud dedicada a [[Pàndrosos]], filla de [[Cècrops]]; l'anomenat [[Pandrósion]] és atribuït a [[Cal·límac (artista)|Cal·límac]], deixeble de [[Fídies]]. Al pòrtic es custodiava la tomba de Cècrops. És el més grandiós temple [[jònic]] edificat en temps de [[Pèricles]], entre l'any 421 i el [[406 aC]], i tenia com a objectiu substituir el temple destruït pels perses els anys 480 i 479 aC, el qual estava dedicat a [[Posidó]] i [[Atena]], associats a [[Erecteu]], un dels primers reis d'Atenes, que va introduir el culte a Atena i va instituir les [[Panatenees]] i que, fulminat per Posidó, va ser enterrat al lloc de l'Acròpoli on s'alça l'Erectèon.
L'[[Erectèon]] és un temple hexàstil el [[naos]] del qual està dividit en tres parts destinades a guardar els objectes de culte: una part dedicada a la imatge d'Atena i la serp de l'Acròpoli; una altra on es guardava la imatge de Posidó i potser una cisterna per la [[sal marina]] d'aquest déu, i la tercera on es venerava Erecteu.
Entre el [[temple de Nike Àptera]] i el [[Partenó]] es trobava el [[santuari d'Àrtemis Braurònia]], divinitat representada com un [[ós]] i adorada a la ciutat [[Perifèria d'Àtica|àtica]] de [[Brauró]]. Al santuari es trobaven l'arcaic ''xóanon'' (estàtua votiva normalment de fusta) de la divinitat i una estàtua realitzada per [[Praxíteles]] al [[segle IV aC]].
Després dels [[Propileus]], dominava el conjunt de l'Acròpoli la gegantina estàtua de [[bronze]] realitzada per [[Fídies]] d'''[[Estàtua d'Atena Prómakhos|Atena Prómakhos]]'' («la que combat en primera línia»), construïda entre el [[450 aC]] i el [[448 aC]]. La base feia 1,50 m d'alt, mentre que l'alçària total de l'estàtua era de nou metres. La divinitat tenia una llança a la mà i un escut gegant al costat esquerre, decorat per [[Mis]] amb imatges de la lluita entre els [[Centaure (mitologia)|Centaures]] i els [[Làpites]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 174-175 </ref>
A més a més, l'[[Eleusínion]], situat a la base de l'Acròpoli, acollia les [[relíquia|relíquies]] sagrades dels [[Misteris d'Eleusis]].<ref>Kerényi, Karl (2004), ''Eleusis: Imagen arquetípica de la madre y la hija'', Madrid, Siruela, ISBN 84-7844-772-5 </ref>
Altres monuments, desapareguts avui, són la [[Calcoteca]], el [[Pandrósion]] esmentat més amunt, el santuari de Pandíon, l'[[altar d'Atena]], el santuari de Zeus Polieus i, de l'època romana, el temple circular d'[[August]] i [[Roma (mitologia)|Roma]].
=== Períodes posteriors ===
[[Fitxer:Theatre of Herodes Atticus 05.JPG|thumb|250px|Vista de l'[[Odèon d'Herodes Àtic]] des de l'Acròpoli d'Atenes]]
Amb la conquesta de l'[[imperi Persa]], [[Alexandre el Gran]], fill i hereu del rei [[Filip II de Macedònia]], va passar a dominar tota la Mediterrània. La llibertat de Grècia fou proclamada als [[Jocs Ístmics]], però en realitat el que es va fer fou un traspàs de l'hegemonia de Macedònia a Roma. El [[22 de juny]] de [[168 aC]] es va lliurar la batalla de [[Pidna]], que va posar fi a la monarquia macedònica.
Herodes Àtic, [[cònsol romà]], escrivia al seu amic [[Ciceró]] parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acròpoli. Per exemple, l'any [[161]] es va construir gràcies a Herodes Àtic un [[Odèon d'Herodes Àtic|odèon]] al costat del [[teatre de Dionís]]. Durant la invasió dels [[hèruls]] de l'any [[267]], aquest teatre va ser destruït i més tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccolò de Martini que es tractava d'un pont. Al [[segle XIX]] es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any [[1957]] s'hi realitzen normalment representacions i festivals.<ref>[http://odysseus.culture.gr/h/2/eh251.jsp?obj_id=6622 Kosma, Maria (2007), Ministeri de Cultura Hel·lènic], accés: 14-08-2008</ref>
== Significat cultural de l'Acròpoli ==
Cada any, els atenesos celebraven un festival denominat de les [[Panatenees]] que rivalitzava amb els [[Jocs Olímpics]] en popularitat. Durant el festival, una processó pujava des d'Atenes fins a l'Acròpoli, cap al [[Partenó]] (com es reflectia en el fris a l'interior del Partenó). Allà, es col·locava de manera cerimoniosa el [[peple]] (un costós mantell) a l'estàtua [[criselefantí|criselefantina]] d'[[Atena Pàrtenos]] («Verge»), realitzada per Fídies. L'[[escultor]] volia fer-la de marbre, però el poble va voler que fos d'[[or]] i d'[[ivori]]. Atena portavapfont end'aigua unasalada que suposadament Posidó va fer brollar amb un cop del seu trident durant la disputa amb Atena. màTé una estàtuagran de''[[stoà]]'' a la Victòriapart nord, amb columnes, i la la part sud és on es troba la 'altra'Tribuna màde sosteniales Cariàtides'', amb sis columnes amb figura de dona de 230 cm d'alçada, realitzades per [[Cal·límac (artista)|Cal·límac]], un escutajudant de [[Fídies]]. D'aquestaLes imatgeque solamentes sepoden veure ''in situ''n tenensón còpies de les cinc que es troben al Museu de l'èpocaAcròpoli i d'una sisena que hi ha al [[Museu romanaBritànic]].<ref>PijoanDevambez, ''HistoriaPierre del arte - 1''(1972), pàg. 174177-175178</ref>
== Art i arquitectura ==
[[Fitxer:ACMA Moschophoros.jpg|thumb|Estàtua del ''[[Moscòfor]]'' ([[575 aC|575]]-[[550 aC]]), conservada al Museu de l'Acròpoli d'[[Atenes]].]]
=== Període micènic ===
El ''[[mègaron]]'' (Μέγαρον), mot grec però de probable derivació [[llengües semítiques|semítica]], és el «Gran Saló» que es trobava als palaus de la [[civilització micènica]], a [[Grècia]] i [[Anatòlia]]. Acostumava a estar en un costat del pati central i davant de l'altar. Constava de tres parts: el [[pòrtic]] obert amb dues columnes, un vestíbul o avantsala i la sala principal, també anomenada ''[[naos]]''.
=== Període arcaic ===
L'Acròpoli té una gran activitat constructora durant la segona meitat del [[segle VI aC]]. [[Atenes]] presenta una ciutat dispersa però dominada per l'Acròpoli, l'''[[Hekatómpedon]]'' es va ampliar i es va realitzar una ''[[stoà]]'' amb un frontó de marbre mostrant un relleu amb les figures quasi independents de la lluita dels déus contra els gegants.<ref> [[Xavier Barral i Altet|Barral i Altet, Xavier]] (1986), pàg. 88-89 </ref>
A les excavacions arqueològiques de l'any [[1866]] es van descobrir en una fossa, excavada segurament durant la invasió persa, catorze imatges de ''[[kore (escultura)|kórai]]'' i ''[[koúros|koúroi]]'' arcaics, entre les quals destaquen el ''[[Moscòfor]]'' i el ''Cap Rampin''. La primera representa un jove portant sobre les espatlles un [[vedella|vedell]] acabat de néixer. Totes les escultures d'aquesta època presenten els ulls en forma d'ametlla i un somriure «arcaic» que tracta d'expressar una plàcida beatitud, i els seus músculs estan realitzats amb una gran elegància. S'ha datat de començaments del [[segle VI aC]], és de marbre, té una alçada de 163 cm i es troba al [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 152</ref>
[[Fitxer:ACMA Trois Grâces.jpg|thumb|left|Relleu de les [[Càrites (mitologia)|Tres Gràcies]] ([[segle V aC]]), Museu de l'Acròpoli d'Atenes]]
De les [[Càrites (mitologia)|Càrites]] o Gràcies associades als [[Misteris d'Eleusis]], i que a la [[mitologia grega]] es considerava que eren tres deesses (de la menor a la més gran: [[Aglaia]], [[Eufròsine]] i [[Talia (Càrite)|Talia]]), [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] va escriure: {{cita|… ''a Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les Càrites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a gaire gent.''
I, més endavant, en el mateix llibre diu:
''Qui va ser el que primer va representar nues les Càrites, en escultura o en pintura, no es pot pas discernir. Durant el període més antic, certament, tant escultors com pintors les representaven cobertes. […] També Sòcrates, fill de Sofronisc, va fer imatges de les Càrites pels atenesos, que estan davant l'entrada de l'Acròpoli. Totes aquestes estan igualment cobertes. |Llibre 9, xxxv.6-7''}}
=== Període clàssic ===
==== [[Partenó]] ====
[[Fitxer:Parthenon.jpg|thumb|250px|Les columnes d'[[ordre dòric]] del Partenó]]
[[Pèricles]] va donar la direcció de les obres de l'Acròpoli a [[Fídies]]. El [[Partenó]] va ser erigit entre els anys [[448 aC]] i [[430 aC]], sobre els fonaments de l'[[Hekatómpedon]], amb el projecte dels arquitectes [[Ictinos]] i [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]].
L'interior estava dividit en dues sales independents, amb l'entrada per cada façana oposada de l'edifici. La sala oriental era la més gran, dividida per columnes dòriques en tres naus, i era on es trobava l'escultura d'[[Atena]] de Fídies. A la sala occidental, amb quatre columnes al centre d'estil [[jònic]], es guardava el tresor de la deessa, i rebia el nom de Partenó, és a dir, la 'sala de les verges'. La [[façana]] principal dóna cap a orient, el punt per on surt el sol, com és habitual a totes les construccions religioses de l'antiguitat. Tenia vuit [[columna|columnes]] a les seves dues [[façana|façanes]] principals i disset a les laterals que envoltaven tot el temple i deixaven un passadís o [[deambulatori]] que permetia a la població vorejar completament el temple en les seves celebracions religioses.<ref>Barral i Altet, X. (1987), pàg. 160-165</ref>
[[Fitxer:Ac marbles.jpg|thumb|250px|Mètopa amb la representació de la centauromàquia, [[Museu Britànic]] de [[Londres]]]]
A l'exterior, amb una superfície de 6,54 metres per 30,87 metres, i columnes d'una alçada de 10,43 metres, presenta com tots els temples grecs una escalinata composta de tres graons que envolta completament el basament: els dos primers graons inferiors es denominen [[estereòbata]] i el graó superior, [[estilòbata]].
És un temple d'[[ordre dòric]], projectat de tal manera que es corregeixin les desviacions de la [[perspectiva]], és a dir, totes les línies horitzontals es tornen lleugerament corbes, efecte que va ser descobert per l'arquitecte anglès Penrose l'any [[1847]].<ref>Devambrez, Pierre (1972), pàg. 364-366 </ref> Aquest edifici va romandre intacte fins a l'any [[1687]], quan va quedar mig destruït per una explosió durant la guerra venetoturca.<ref>Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 34</ref> Es creu que les escultures de Fídies estaven realitzades en [[argila]] o [[guix]], perquè després els seus deixebles les passessin a [[marbre]]. El frontó de la façana occidental representa la lluita d'[[Atena]] i de [[Posidó]] per aconseguir el patronat de la ciutat. [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] diu que les escultures del frontó oriental representaven el naixement d'Atena del cap de [[Zeus]]. De fet, els frontons són coneguts per dibuixos del [[segle XVII]] i per còpies antigues.<ref>Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166</ref>
La novetat arquitectònica del Partenó és el [[fris]] interior que recorre el mur de la nau, un lloc que cap edifici dòric havia emprat per decoració. Té una longitud de 160 metres, 105 cm d'alçada i 5,6 cm als llocs de màxima profunditat del [[Baix relleu|relleu]]. Estava realitzat en marbre de la muntanya del [[Pentèlic]], a 19 km de l'Acròpoli. El formaven 378 figures humanes i 245 d'animals representant la processó de les festes de les [[Panatenees]], la lluita dels déus amb els gegants i la centauromàquia, i hi havia policromia: el color de les [[mètopa|mètopes]] era vermell com el dels frisos, el frontó era blau i a les figures se'ls pintaven els ulls i els cabells. De les 92 mètopes originàries dels quatre costats només se'n conserven 19, algunes al temple mateix i altres al [[Museu Britànic]], ja que la majoria van ser destrossades quan el temple es va convertir en església cristiana.<ref>Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166-167</ref>
[[Fitxer:Elgin marbles frieze.jpg|thumb|450px|center|Detall del [[fris]] interior del [[Partenó]], [[Museu Britànic]] de [[Londres]]]]
El Partenó allotjava la gran estàtua de la deessa [[Atena Pàrtenos]], que va realitzar Fídies. Aquesta estàtua era d'or i ivori ([[criselefantí|criselefantina]]) i de 15 metres d'alçada amb pedestal. Estava vestida amb el [[peple]] i, damunt, l'ègida; sobre el cap tenia un casc tot cobert amb figures simbòliques i anava armada amb llança i escut en actitud de repòs; en una mà portava la imatge de la Victòria alada, que era de mida natural. L'antic historiador [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] va fer una descripció de l'estàtua: {{cita| ''La imatge és feta d'ivori i or. Enmig del casc hi ha una figura de l'[[Esfinx]] […] i a banda i banda de l'elm hi ha [[griu]]s esculpits […]. L'estàtua d'Atena s'està dreta, amb el [[peple]] fins als peus, i al pit hi té inserit el cap de [[Medusa (mitologia)|Medusa]] d'ivori. Té una [[Nice (filla d'Estix)|Victòria]] d'aproximadament quatre colzes i, a la mà, una llança; hi ha un escut al costat dels seus peus i, prop de la llança, una serp. Aquesta serp podria ser [[Erecteu]]. A la base de l'estàtua hi ha esculpit el naixement de [[Pandora]]''.<ref>Pausànies, ''Descripció de Grècia'', i.24.5–7</ref>}}
De l'estàtua d'Atena Pàrtenos n'hi ha algunes còpies antigues de l'època romana:
* ''Atena Varvàkion'', en marbre romà del [[segle II]], considerada una de les més pròximes a la real, que es troba al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
* ''Atena Lenormant'', sense acabar, al Museu Nacional d'Atenes, una altra de les considerades més reals.
* Una altra còpia romana entre els [[segle I|segles I]] i [[segle II|II]] al [[Museu del Louvre]] de [[París]].<ref>[http://cartelen.louvre.fr/cartelen/visite?srv=car_not_frame&idNotice=809 Museu del Louvre, còpia d'Atena Pàrtenos]</ref>
* Una altra còpia romana en marbre realitzada entre els anys [[130]]-[[150]] al [[Museu del Prado]] de [[Madrid]].
* Una altra còpia romana signada per [[Antíoc (escultor)|Antíoc]] ([[segle I aC]]) al Museo Nazionale Romano de [[Roma]].
<center><gallery perrow="3" widths="155" heights="150">
Fitxer:NAMA Athéna Varvakeion.jpg|''Atena Varvàkion'', Museu Arqueològic Nacional, [[Atenes]]
Fitxer:NAMA 129 Athena Varvakeion 2.JPG|Detall de l'''Atena Varvàkion''
Fitxer:NAMA 128 Athena Lenormant 1.JPG|''Atena Lenormant'', Museu Arqueològic Nacional, [[Atenes]]
Fitxer:Athena Parthenos Louvre Ma91.jpg|Còpia de l'Atena Pàrtenos, [[Museu del Louvre]], [[París]]
Fitxer:Afinaprado.jpg|Còpia de l'Atena Pàrtenos, [[Museu del Prado]], [[Madrid]]
Fitxer:Athena Parthenos Altemps Inv8622.jpg|Còpia de l'Atena Pàrtenos al Museo Nazionale Romano (Palazzo Altemps), [[Roma]]
</gallery></center>
==== [[Erectèon]] ====
[[Fitxer:Erechtheum porch.jpg|thumb|300px|left|''Tribuna de les [[Cariàtides]]'' a l'[[Erectèon]]]]
Fou edificat en temps de [[Pèricles]]; va ser començat l'any [[421 aC]], durant la treva de la [[Pau de Nícies]] a la [[Guerra del Peloponès]], reemplaçant l'antic temple arcaic d'Atena que va ser destruït pels perses durant les [[guerres mèdiques]].
Està format per un edifici central amb planta irregular, adequat al desnivell del terreny, que comprèn dues parts sense comunicació entre elles: a l'est és un santuari dedicat a Atena, amb unes columnes d'[[ordre jònic]]; a l'oest està format per dues capelles amb doble culte: una a [[Erecteu]] i [[Posidó]], i l'altra per [[Hefest]] i [[Butes (fill de Pandíon)|Butes]]. A l'accés a aquestes sales es trobava la font d'aigua salada que suposadament Posidó va fer brollar amb un cop del seu trident durant la disputa amb Atena. Té una gran ''[[stoà]]'' a la part nord, amb columnes, i a la part sud és on es troba la ''Tribuna de les Cariàtides'', amb sis columnes amb figura de dona de 230 cm d'alçada, realitzades per [[Cal·límac (artista)|Cal·límac]], un ajudant de [[Fídies]]. Les que es poden veure ''in situ'' són còpies de les cinc que es troben al Museu de l'Acròpoli i d'una sisena que hi ha al [[Museu Britànic]].<ref> Devambez, Pierre (1972), pàg. 177-178</ref>
[[Fitxer:Propileos1.JPG|thumb|250px|Els [[Propileus]] de l'Acròpoli d'Atenes]]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Acropoli D'Atenes}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Articles de qualitat d'art]]
[[Categoria:Acròpoli d'Atenes|Acròpoli d'Atenes]]
| 