Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

L{{'}}''[[A Diognet|Epístola a Diognet]]'' especifica que la llengua no era un factor determinant de la identitat cristiana; els cristians podien parlar qualsevol llengua.<ref>Simon Price, «Latin Christian Apologetics: Minucius Felix, Tertullian, and Cyprian», indins ''Apologetics in the Roman Empire: Pagans, Jews, and Christians'' (Oxford University Press, 1999), p. 103.</ref> Durant l'antiguitat tardana, com a mínim algún component de la literatura cristiana havia estat escrita virtualment en totes les llengües d'ús regular de tota l'Imperi podien haver creat exemples de literatura cristiana.<ref>Valantasis, introductionintroducció toa ''Religions of Late Antiquity'', p. 11.</ref>

L'ús internacional del grec va ser un factor que va permetre l'expansió del cristianisme, com ho indica, per exemple, l'ús del grec ena les [[epístolesEpístoles Paulines]].<ref>Treadgold, ''A History of the Byzantine State,'' p. 5.</ref> [[Constantí I el Gran|Constantí]], el primer emperador que es va convertir al cristianisme, probablement coneixia prou el grec, tot i que el llatí era la llengua principal de la seva cort i utilitzava un intèrpret per adreçar-se als bisbes grecoparlants del [[Primer Concili de Nicea|Concili de Nicea]].<ref>Mark Edwards, «The Constantinian Circle and the Oration to the Saints», indins ''Apologetics,'' p. 255.</ref> EnA l'occident llatí cristià, el grec es va associaracabar associant amb el «[[paganisme]]», i considerates considerava una llengua estrangera (''lingua peregrina)''.<ref>Augustine[[Agustí d'Hipona|Agustí]], ''[[Confessions]]'' 1.14.23; Moatii, «Translation, Migration, and Communication», p. 112.</ref> [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] va confessar que menyspreava el grec i que el trobava difícil d'aprendre.<ref>Augustine[[Agustí d'Hipona|Agustí]], ''[[Confessions]]'' 1.13.20 andi 2.38.91; Moatti, «Translation, Migration, and Communication», p. 112, notenota 16.</ref> A l'antiguitat tardana, era ben possible parlar el grec com a primera llengua però, en canvi, no considerar-se a un mateix com a «hel·lè», en matèria de religió i cultura.<ref>Simon Swain, «Defending Hellenism: Philostratus, in Honour of Apollonius», indins ''Apologetics,'' p. 173.</ref> Durant la primera meitat del segle V, el grec era la llengua habitual en lade comunicació per part dels bisbes,<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' pp. 97–9897-98.</ref> i les ''Acta Conciliorum'' («Actes dels Concilis de l'Església») van ser registrades, originalment,originàriament en grec, i, posteriorment, traduïdes al llatí, al [[siríac]] o al [[Idioma copte|copte]].<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 98.</ref> Durant aquest període, el llatí només va jugartenir un paper subordinat en els primers [[Concili ecumènic|concilis ecumènics]], com van tenir també un paper secundari els representants de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi occidental]].<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' pp. 102–103102-103.</ref> Tot i que, tradicionalment, s'ha considerat que l'[[armeni]] vaes serva establertestablir com unaa llengua cristiana endurant aquesta època, no aparèixapareix a les ''Acta''.<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' pp. 103–104103-104.</ref> Hi ha rastresindicis que apunten a que el copte podria haver estat parlat als concilis, però no n'hi ha cap prova irrefutable.<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 104.</ref> S'hiAls realitzavaconcilis ecumènics es feia una traducció simultània per a aquells participants que utilitzaven la seva pròpia llengua, inclososfins i tot alguns que eren esmentats com a «[[àrabs]]», «[[Sarraí|saraquenssarraïns]]» o «[[ismaelitesIsmaïlisme|ismaïlites]]».<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 105.</ref> S'ha trobat molt poc contingut cristià en inscripcions aràbigues a partir del segle VI.<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 105.</ref>

== LlengüesLes llengües rituals ==

Els diversos ritualsritus privats o personalitzats caracteritzatsconeguts genèricament com a «[[màgia]]»<ref>Alderik Bloom, «''Linguae sacrae'' in Ancient and Medieval Sources: An Anthropological Approach to Ritual Language», indins ''Multilingualism in the Graeco-Roman Worlds,'' p. 124, prefereix «ritu» davant la distinció problemàtica entre «religió» i «màgia» a l'antiguitat.</ref> podriaes haverpodrien estathaver desenvolupadadesenvolupat en una gran varietat d'idiomes. La màgia, així com algunes teràpies per curar malalties, gairebé sempre involucrava recitar [[Encanteri|encanteris]] ''(carmina)'', i sovint estava acompanyada per la creació ritual de tauletes inscrites ''(lamellae)'' o [[amulet]]s. Aquest coneixement ens ha arribat tant per la descoberta d'artefactes arqueològics com pera través de textos escrits, com ara els [[papirs màgics grecs]], una col·lecció d'encanteris datats entre el segle II aC i el VI dC. Tot i que [[August]] va intentar eliminar la màgia mitjançant la crema d'uns 2.000 llibres [[Esoterisme|esotèrics]] aal principiscomençament del seu regnat,<ref>[[Hans Dieter Betz]], «Introduction to the Greek Magical Papyri», ''The Greek Magical Papyri in Translation, Including the Demotic Spells'' (University of Chicago Press, 1986, 1996), p. xli.</ref> les pràctiques màgiques estaven molt escampades per tot el món grecoromà, a més de donar fe del multilingüisme existent entre els pobles de l'Imperi.<ref>William M. Breshear, «The Greek Magical Papyri: An Introduction and Survey», ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt'' II 18.5 (1994), ''passim.''</ref> Els encanteris no eren traduïts perquè es considerava que l'eficiènciala delsseva mateixoseficiència residia precisament en la seva correcta pronunciació;<ref>Blom, «''Linguae sacrae''», p. 130.</ref> una llengua com el [[Gal (llengua)|gàl·lic]] podria haver sobreviscut només pel seuper l'ús que se'n feia en la pràctica de ritualsritus privats, quan aquestaaquest llenguaidioma ja no es parlava a la vida quotidiana.<ref>James Clackson, «Language Maintenance and Shift», indins ''Multilingualism in the Graeco-Roman Worlds,'' p. 55.</ref>

Els papirs màgics grecs reflecteixen el [[Interpretatio romana|sincretisme]] grecoegipci, que no només incorpora les religions [[Religió de l'antic Egipte|egípcia]] i [[Religió hel·lenística|hel·lenística]], sinó també la màgia jueva i algunes mostres de la màgia cristiana. També s'hi esmenten les deïtats egípcies i gregues, el [[Jehovà|Déu dels jueus]], els [[Àngels al judaismeÀngel#Judaisme|àngels judaics]] i [[Jesús de Natzaret|Jesús]]. Aquests papirs estan escrits, principalment, en grec, amb alguns passatges destacats en [[Demòtic|egipci demòtic]],<ref>Betz, introducció a «The Greek Magical Papyri», pp. xlv–xlvixlv-xlvi; Janet H. Johnson, «Introduction to the Demotic Magical Papyri», p. lv indins theel samemateix volumevolum (pagela numberingnumeració ofde theles twopàgines introductionsde isles dues introduccions és independent, notno sequentialseqüencial).</ref> i a més d'afegira més afegeixen fragments de síl·labes que són «pronunciables, tot i que inintel·ligibles».<ref>Campbell Bonner, «Harpokrates (Zeus Kasios) of Pelusium», ''Hesperia'' 15 (1946), p. 54.</ref> Aquestes ''[[voces magicae]]'' («paraules màgiques») apareixen en textos i inscripcions màgiques,<ref>InA additionpart tode thela seva presència en els [[papirs màgics grecs]]''PGM,'' charmsels areencanteris commonsón inhabituals textsen fromtextos latede antiquityl'antiguitat tardana, includingcom theara collectedel pharmacologicalrecull recipesde ofreceptes Marcellusfarmacològiques ofde Bordeaux[[Marcel Empíric|Marcel de Bordeus]]; Pseudo-Apuleius[[Apuleu Bàrbar]], ''Herbarius''; [[Sextus Placitus|Sext Plàcit]], ''Liber medicinae ex animalibus''; ''Hippiatrica''; ''[[Physica Plinii]]''; Pseudo-Dioscurides[[Dioscòrides Pedaci|Dioscòrides]], ''De herbis feminis''; andi the Anglo-Saxonel ''[[Lacnunga]]'' anglosaxó. SeeVegeu Blom, «''Linguae sacrae''», p. 127, notenota 22. InscriptionsS'han aretrobat foundinscripcions onen amulets, [[intagliogemmes gemtreballades]]s, bols per a encanteris, [[incantationTauleta bowl]]s,de cursemaledicció|tauletes tablets,de andmaledicció]] i ''lamellae'' (metal-leaflàmines de tabletsmetall).</ref> i sovint suggereixen un [[egipci]] o [[Idioma copte|copte]],<ref>Fritz Graf, «Prayer in Magic and Religious Ritual», indins ''Magika Hiera: Ancient Greek Magic and Religion,'' (Oxford University Press, 1991), p. 191, andi Roy Kotansky, «Incantations and Prayers for Salvation on Inscribed Greek Amulets», alsotambé indins ''Magika Hiera,'' p. 132, notenota 60, bothtots ondos Egyptianpel que fa a l'egipci; John G. Gager, «A New Translation of Ancient Greek and Demotic Papyri, Sometimes Called Magical», ''Journal of Religion'' 67 (1987), p. 83, onpel Copticque fa al copte.</ref> [[hebreu]],<ref>Gager, «A New Translation of Ancient Greek and Demotic Papyri»,, p. 83; Paul Mirecki, «The Coptic Wizard's Hoard», ''Harvard Theological Review'' 87 (1994), pp. 457–458457-458.</ref> [[arameu]] o [[llengües semitessemítiques]],<ref>Kotansky, «Incantations and Prayers for Salvation», p. 117.</ref> i [[Llengües cèltiques|celta]] corruptes.<ref>Lambert, ''La langue gauloise'', pp. 176–178176-178, particularlyparticularment onen auna 3rd–4thtauleta centurydel tabletsegle fromIII-IV thede Gallo-Romanla townciutat gal·loromana de [[Rom, (Deux-Sèvres)|Rom]] thatque maypodria beser Celticcelta inen a Latinun context llatí. </ref> L'hebreu i el grec apareixen en textos màgics en [[demòtic]]; la màgia coptecopta incorpora l'hebreu; els egipcis realitzen encanteris en llatí.<ref>Breshear, «The Greek Magical Papyri», p. 3435.</ref> Tot i que moltes ''voces magicae'' poden ser [[neologisme|neologismes]] o [[Obscurantisme|obscurantismes]] deliberats,<ref>Matthias Klinghardt, «Prayer Formularies for Public Recitation: Their Use and Function in Ancient Religion», ''Numen'' 46 (1999), p. 50; Hans Dieter Betz, «Secrecy in the Greek Magical Papyri», indins ''Secrecy and Concealment: Studies in the History of Mediterranean and Near Eastern Religions'' (Leiden 1995), 153–175pp. 153-175, especiallyespecialment 158–164les pp. 158-164; Brashear, «The Greek Magical Papyri», p. 3434.</ref> els acadèmics han teoritzat que els passatges més clars podrien ser producte d'una transmissió parcial o dolentadefectuosa, tant alpel fet de copiar una font escrita o albé transcriure material oral.<ref>Richard Janko, «Forgetfulness in the Golden Tablets of Memory», ''Classical Quarterly'' 34 (1984), pp. 89–10089-100, onpel problemsque offa oralals transcriptionproblemes que comporta la transcripció oral; Graf, «Prayer in Magic and Religious Ritual», p. 191; Betz, «The Greek Magical Papyri», p. xlvi; Breshear, «The Greek Magical Papyri», pp. 3434–34383434-3438.</ref>

Les inscripcions per a la pràctica de la màgia a la [[Gàl·lia]] durant el període Imperial mostramostren l'ús característic del grec per encanteris durantfer el període Imperialencanteris. En una inscripció del segle II, en una [[tauleta de maledicció]] descoberta a Autun ([[Ciutat d'Autun|Augustodunum]]), es relacionen els noms d'aquells que s'han d'expressar en llatí, dues paraules màgiques en grec i un seguit de ''voces magicae''.<ref>''IGF'' 159; Mullen, ''Southern Gaul and the Mediterranean,'' pp. 266–267266-267.</ref> Una ''[[defixio]]'' (encanteri) dedels [[Els Banys i Palaldà|Banys i Palaldà]] sembla compostestar composta en celta, amb alguns fragments en llatí.<ref>Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 194.</ref> Una ''lamella'' descoberta a la Britània romana ha estat interpretada com a hebreu escrit amb caràcters grecs.<ref>L.C. Youtie, «A Medical Prescription for Eye-salve», ''ZPE'' 23 (1976), pp. 121–29<!121--this citation may be incorrect-->129; Collingwood andi Wright, «Roman Inscriptions of Britain I» (Oxford 1965), p. 144, nonúm. 436.</ref>

Els cristians de l'antiguitat tardana podien afegir mots en hebreu en els exorcismes en grec.<ref>According toSegons [[OrigenOrígenes]], ''CommentaryComentari ona MatthewMateu'' (''PG'' 13.1757): ''Hebraeo acceptis adiurant daemonia''; Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 194.</ref> [[Jeroni d'Estridó|Sant Jeroni]] explica un cas estrambòtic sobre un home que parlava llatí i [[Fràncic|franc]], membre de la guàrdia personal de la ''[[ScholaeAcadèmia PalatinaePalatina|Schola Palatina]]'' imperial, que en un estat de [[possessió demoníaca]] va començar a parlar un arameu perfecte, llengua que no coneixia.<ref>Jerome[[Jeroni d'Estridó|Jeroni]], ''Vita Hilarionis'' 13.7: ''«videres de ore barbaro, et qui Francam tantum et Latinam linguam noverat, Syra ad purum verba resonare'':»; citat a Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 275.</ref>