|
== Missió franco-toscana a Egipte ==
Del [[1828]] al [[1830]] realitza, per fi, el seu gran somni: parteix amb una missió científica a l’[[Egipte]] i recull nombroses dades i objectes. Confirma sobre el terreny els seus descobriments, retorna la veu als monuments de l'antic [[Egipte]] i dóna llum a una nova disciplina: l’[[egiptologia]]. Carles X de [[França]] i el gran duc de [[Toscana]], Leopold II, van acceptar finançar l'expedició de dotze membres dirigida per Champollion i el seu primer deixeble l'orientalista Italià, [[Ippolito Rosellini]]. Partiran del port de [[Toló]] el [[21 de juliol]] de [[1828]], per desembarcar a [[Alexandria]] el [[18 d'agost]].
[[Fitxer:Graf-van-Champollion.jpg|thumb|170px||La [[tomba]] de Champollion, presidida per un [[obelisc]], al [[Cementiri del Père-Lachaise]] de [[París]].]]
El setembre de [[1828]] anant al [[El Caire|Caire]], Champollion visita la [[mesquita]] on es troba l'Estela que duu inscrita el decret de Canopus, immediatament entén la importància d'aquest text bilingüe que data del regnat de [[Ptolemeu III Evergetes I]] per aconseguir desxifrar els jeroglífics. Demanarà ajuda al cònsol francès a [[Alexandria]] Bernardino Drovetti. Aquest usarà la seva influència amb el [[Paixà]] [[otomà]] d'Egipte Mehmet Ali i assolirà afegir l'Estela a la llista de regals del Pasha al rei Carles X de França, i tindrà com destinació final la col·lecció egípcia en el museu del Louvre.
Des de Wadi Halfa, enviarà la seva segona Lettre à M. Dacier, en la qual respon a tots els seus detractors sobre els seus nous descobriments. Durant un temps va viure a la tomba de [[Ramsès IV]]. Es durà amb ell dos baixos relleus de la tomba de Sethy I, un acabarà al Louvre i l'altre al museu Egipci de Florència.
La seva col·lecció de dibuixos i notes era immensa, una bona part seran publicades a la sèrie de deu volums ''Monumenti dell'Egitto i della Nubia'', publicada per Rosellini. Al seu retorn de l'expedició obté la càtedra d'Arqueologia Egípcia al [[Collège de France]], i és triat com membre de l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (L'Académie des Inscriptions et Belles-lettres).
Morirà, a [[París]], el [[4 de març]] de [[1832]], d'un atac d'[[apoplexia]]. El seu funeral es va portar a terme en l'església de Saint-Roch, a [[París]], on havia après copte. Conforme als seus últims desitjos, serà enterrat en el [[cementiri del Père-Lachaise]] al costat de la tomba de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Jean-Baptiste Joseph Fourier]].
Un dels Liceus de Grenoble duu el seu nom en reconeixement al seu exhaustiu treball. Hi ha una reproducció de la pedra de Rosetta en Districte de [[Fijac]] ([[Òlt]] -Lot) la ciutat natal de Champollion, és obra de l'artista [[Joseph Kossuth]], realitzada en granit negre portat des de [[Zimbabwe]] als seus tres esglaons estan inscrits els textos en jeroglífic, demòtic i grec, la plaça duu el nom de Place des écritures (plaça de les escriptures).
== Obres ==
| 