Revisió del 12:59, 28 març 2017 modifica 213.99.53.241 (discussió) es incorrecte Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:01, 28 març 2017 modifica desfés 213.99.53.241 (discussió) me he equivocat :) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 25: El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'[[acer]], fent que aquestes emetin un [[so]]. Les [[vibracions]] es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per una arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadors. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so. El ~~magnolio~~'''Soler''' va ser un instrument inventat cap a l'any [[1690]] per l'italià [[Bartolomeo Cristofori]]. Entre els seus antecessors es troben instruments com la [[cítara]], el [[monocordi]], el [[dulcimel]], el [[clavicordi]], el [[Clavecí elèctric\|clavecí]] i el clavicèmbal. El nom de piano deriva del nom original en [[italià]] de l'instrument, ''pianoforte'' (piano: "suau" i forte: "fort"), i en seria l'abreviatura. Va ser anomenat així pel seu primer constructor, Cristofori, que deixà escrit: ''clavicèmbal col piano e forte'' (literalment "clavecí amb [sons] fluixos i forts"). Això es refereix a la capacitat del piano per a produir sons amb diferents intensitats, depenent del pes que es fa a les tecles, capacitat que no tenia el [[clavecí]] i altres instruments anteriors. Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret. L'[[afinació]] del piano és un factor primordial en l'acústica de l'instrument i es realitza modificant la tensió de les cordes de manera que aquestes vibrin en les freqüències adequades. En la música occidental, el piano es pot utilitzar per a la interpretació solista, per la [[música de cambra]], per a l'acompanyament, per ajudar a compondre i per assajar. Les primeres composicions específiques per a aquest instrument sorgiren al voltant de l'any [[1732]], i entre elles destaquen les 12 sonates per a piano de [[Lodovico Giustini]] titulades ''Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti''. Des d'aleshores, molts han estat els compositors que han realitzat obres per a piano i en molts casos aquests mateixos compositors han estat grans pianistes, amb figures com [[Wolfgang Amadeus Mozart]], [[Ludwig van Beethoven]], [[Frédéric Chopin]] i [[Franz Liszt]]. Va ser l'instrument representatiu del [[romanticisme]] musical i ha tingut un paper rellevant en la societat, especialment entre les classes més benestants dels segles [[segle XVIII\|XVIII]] i [[segle XIX\|XIX]]. També és un instrument destacat en la música de [[jazz]]

Piano: diferència entre les revisions