Denise Duval: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Bibliografia i correcció referències |
Dates |
||
Línia 9:
L’any 1945 va viatjar a París per una audició a l’ [[Òpera Garnier|Òpera]]. Allà va conèixer a Max Ruppat, el representant de l'actor [[Maurice Chevalier]]. El primer que li va dir al veure-la va ser "Treu-te l'abric", amb cap intenció d'escoltar-la cantar, segons va dir la pròpia Denise Duval en una entrevista.<ref>{{Ref-web|url=https://www.operanews.com/Opera_News_Magazine/2009/10/Departments/Reunion__Denise_Duval.html|títol=Reunion: Denise Duval (entrevista)|consulta=28 de març de 2017|nom=Stephen J. Mudge|llengua=Anglès|editor=|data=Octubre de 2009}}</ref> Aquest representant la va enviar a una audició privada amb Paul Derval, en aquell moment gerent del cabaret/music hall [[Folies Bergère (París)|Folies Bergère]], que la va contractar a partir del 5 d’abril de 1946 per l’espectacle variat ''“C’est la Folie”''.
Va ser el 1947 quan va debutar a l’ [[Òpera Garnier|Òpera de París]] amb el paper de Salomé a [[Hérodiade|''Hérodiade'']], de [[Jules Massenet|Massenet]] i després a l’[[Teatre Nacional de l'Opéra-Comique|Opéra Comique]] fent de Madama Butterfly. Francis Poulenc va assistir a un dels assajos d’aquesta òpera com a suggerència del seu amic Max de Rieux, qui es va referir a Denise Duval com “una jove que havia treballat al Folies Bergères” <ref>{{Ref-llibre|cognom=Schmidt|nom=Carl B.|títol=Entrencing Muse: A Documented Biography of Francis Poulenc (Lives in Music n.3)|url=|edició=|llengua=Anglès|data=2001|editorial=Pedragon Press|lloc=Hillsdale, NY|pàgines=325|isbn=1576470261}}</ref> i al sentir-la cantar va cridar “Aquesta és la soprano que necessito!”.<ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/music/2016/feb/07/denise-duval-obituary|títol=Denise Duval obituary|consulta=20 de març de 2017|llengua=Anglès|editor=Patrick O'Connor|data=4 de novembre de 2016}}</ref> Poulenc necessitava una soprano per a la seva òpera [[:en:Les_mamelles_de_Tirésias|''Les Mamelles de Tirésias'']], que va compondre el 1945, però la producció es va postposar fins a haver trobat la protagonista adequada: Denise Duval. El compositor va quedar clarament entusiasmat amb la seva interpretació del paper, tant que just després de l’estrena va escriure: “Tinc una incrïble Thérèse [el paper que interpretava Duval] que està deixant a tot París bocabadat amb la seva bellesa, els seus dots com a actriu i la seva veu”. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Schmidt|nom=Carl B.|títol=Entrancing Muse: A Documented Biography of Francis Poulenc (Lives in Music n.3)|url=|edició=|llengua=Anglès|data=2001|editorial=Pndragon Press|lloc=Hillsdale, NY|pàgines=325|isbn=1576470261}}</ref> A partir de llavors Duval i Poulenc van mantenir una molt propera relació personal i professional. Per ella va escriure els papers de Blanche de la Force a ''[[Dialogues des Carmélites (Poulenc)|Dialogues des Carmélites]]'' (1957), Elle, paper únic a ''[[La voix humaine|La Voix humaine]]'' (1959) amb textos de [[Jean Cocteau]] o ''[[La Dame de Monte-Carlo]]'' (1961). També va escriure-li el cilce de cançons per a nens [[La Courte Paille|''La Courte Paille'']] (1960).
A més de les obres de Poulenc, amb qui el seu nom quedarà indefectiblement associat, va ser una famosa Melisande en l'òpera de Debussy ''[[Pelléas et Mélisande]]'' (que va cantar en el [[Festival de Glyndebourne]]) i ''[[Thais]]'', de [[Massenet]], que va cantar a [[Dallas]] en 1961 dirigida per [[Franco Zeffirelli]].
| |||