Catedral de Vic: diferència entre les revisions

La '''catedral de [[Sant Pere]] Apòstol''' o '''catedral de Vic''', enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de [[Vic]], és la seu de la [[Bisbat de Vic|diòcesi de Vic]]. Presenta una mescla d'estils que van des del [[art romànic|romànic]] fins al [[neoclàssic]]. El [[campanar]] és romànic, el [[claustre]] i el [[retaule]] major són d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] i la [[capella (arquitectura)|capella]] de Sant Bernat és [[barroc]]a. De [[1781]] a [[1803]] la catedral va ser transformada i ampliada seguint l'estil neoclàssic.

 

La primera catedral de Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n'edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'[[Osona]] pel comte [[Guifré I el Pelós]] (886) i la restauració del bisbat.

 

Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe [[Pere de Redorta]]. Hom l'aterrà el [[1787]] per fer espai per a la nova catedral. Era a l'actual Plaça de la Catedral, davant la façana: al paviment s'hi pot veure el cercle que marca la seva localització, trobada arran d'unes recents excavacions que van deixar-ne els fonaments al descobert.

 

 

La catedral, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'[[abat Oliba]], bisbe de Vic entre [[1018]] i [[1046]], en estil [[romànic]]. Va ser consagrada l'any [[1038]] per l'arquebisbe [[Guifré de Narbona]]. Tenia una nau, amb transsepte de cinc absis i cimbori. El campanar, de 46 metres, estava separat de la nau. D'aquest edifici se'n conserven el campanar i la cripta, els capitells de la qual són del temple anterior. A més, al [[Museu Episcopal de Vic]] se'n conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica.

Ja al període [[barroc]] s'hi afegeixen algunes capelles al costat nord, com la de Sant Bernat.

 

[[Fitxer:Catedral de Sant Pere de Vic - 001.jpg|250px|left|Façana de la catedral de Vic]]

Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el [[24 de setembre]] del [[1781]], i es consagrà el [[15 de setembre]] del [[1803]]. El projecte és obra del vigatà [[Josep Moretó i Codina]], en estil [[neoclàssic]]. Aquest és el present edifici.

Ja al segle XX, [[Josep Maria Sert]] va rebre l'encàrrec de decorar els murs i sostres de l'interior. Sert va acabar les pintures de totes les parets en 1930 i, el [[1931]] la catedral va ser declarada '''Monument Històric Artístic'''. Poc després, durant la [[Guerra civil espanyola]], la catedral va ser cremada i part de l'edifici es va enfonsar. Restaurada, Josep Maria Sert va tornar a pintar els murs, ja que les pintures havien quedat totalment destruïdes. Aquesta nova versió dels olis va quedar acabada el 1945.

 

[[Fitxer:Catedral de Sant Pere de Vic - 003.jpg|thumb|right|200px|Figura de Sant Pere, amb una clau a la mà, de [[Joan Seguranyes]]]]

És un edifici d'un estil neoclàssic sever i fred, excessivament acadèmic. Combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una balustrada. La '''façana''' de la catedral data de la remodelació de [[1803]], d'estil [[neoclàssic]]. A la part superior presenta una sota una [[rosassa]] central, ornamentada amb [[arquivolta|arquivoltes]] romàniques aprofitades de l'antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponent a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l'escultura de Sant Pere, patró del temple.