Juno: diferència entre les revisions

El 1882 R. Mowat va publicar que havia trobat una inscripció que deia que Juno era filla de Júpiter{{efn|R. Mowat "Inscription latine sur plaque de bronze acquise à Rome par M. A. Dutuit" in Mem. de la Soc. nat. des Antiquités de France 5me Ser. 3 43 1882 p. 200: CIL XIV 2863: ORCEVIA NUMERI/ NATIONU CRATIA/ FORTUNA DIOVO FILEA/ PRIMOCENIA/ DONOM DEDI. (Publicat per G. Dumezil en:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 71 segs.)}}Dumézil va suggerir que podria tractar-se d'una versió de la deessa vèdica [[Aditi]], seguint la teoria que la majoria dels europeus tenen una procedència indú.<ref>Ṛg-Veda X 72, 4-5; G. Dumezil:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 311-312</ref>

Més endavant, a causa de la influència grega i l'associació amb [[Hera]], Juno va passar a ser l'esposa de Júpiter.

[[Janus (mitologia)|Janus]], com a guardià de les portes que connecten el cel i la terra, té relació amb Juno, protectora de tots els inicis, invocava cada dia primer de mes. En el ritu de la lluna nova se'ls esmentava junts.{{sfn|Schilling|1992|p=116}}<ref> Pau Diaca, p. 49</ref> El ''Tigillum Sororium'' era un ritual sagrat de la família [[Gens Horàcia|Horatia]] que amb el temps va passar a fer-se'n càrrec l'estat.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" I 26, 13</ref> En aquest culte ''Janus Curiatius'' estava associat a ''Juno Sororia''. Cadascun d'ells tenia un altar, l'un de cara l'altre, al passeig darrere el ''Tigillum Sororium''. Es tractava d'una construcció molt senzilla, només una obertura entre dos pilars. Era una cerimònia de purificació per expiar els pecats de [[gens Horàcia|Publius Horatius]] per haver matat la seva germana, en no acceptar el seu matrimoni amb un home de la família dels Curiacis.<ref>G. Dumézil:''"Les Horaces et les Curiaces"'', París 1942</ref> M.Renard va suggerir que potser en un principi Jano era el marit de Juno, però més endavant es va confondre amb Júpiter, per fer aquesta hipòtesi es va basar en els epítets compartits per tots dos, tema ja esmentat per Ovidi.<ref>Ovidi ''Metamorfosis'' XIV 778-804;Capdeville "Les epithets cultelles de Janus" pàg. 428</ref>