Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

| nom = Església de Sant Feliu de Girona

| construit = s. XIV, XVII

'''Sant Feliu''' o '''Sant Fèlix'''<ref>{{ref-web|url=http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Art/santfelix.html |títol=Col·legiata de Sant Fèlix |consulta=2 març 2011 |obra=ciutatdegirona.info |editor= |data= |llengua= }}</ref> deés una [[Gironabasílica]] és unaal [[basílicaBarri Vell de Girona]] <ref name="basil">{{ref-notícia |url=http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/07/09/papa-benet-xvi-atorga-titol-basilica-al-temple-sant-feliu-girona/500172.html|títol=El Papa Benet XVI atorga el títol de basílica al temple de Sant Feliu de Girona|data=9 de juliol de 2011|editor=[[Diari de Girona]]}}</ref> col·legiata originària dels primers temps del [[cristianisme]]. Acull els oficis de la '''Parròquia Major de Sant Feliu''' del [[Bisbat de Girona]], dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral.<ref>{{ref-web|url=http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=13&fitxa=1&cerca_parroquia=1 |títol=Girona: Parròquia Major de Sant Feliu |consulta=2 març 2011 |obra=Bisbat de Girona |editor= |data= |llengua= }}</ref> L'església és documentada des de l'any 882, tot i que l'edifici actual correspon bàsicament a la construcció gòtica del segle XIV, acordada pel capítol l'any 1313. L'edifici, amb un campanar que constitueix una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat, ha estat declarat declarat [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_132 | títol=Església de Sant Feliu de Girona | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

L’esglésiaL'església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenias'estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir [[Feliu de Girona (màrtir)|sant Feliu]], es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici [[romànic]], completat més tard amb les naus i les cobertes [[art gòtic|gòtiques]] i la façana [[barroc]]a. A part del campanar gòtic destaca en el temple els vuit extraordinaris [[Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona|sarcòfags romans i paleocristians]] dels segles III i IV,<ref>{{ref-web|url=http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0415104-140324//tnar5de6.pdf|títol=El culte a Sant Feliu de Girona a l'antiguitat tardana |consulta=2 març 2011 |obra= Tesitesi doctoral|editor=[[UdG]] |data= |llengua= }}</ref> encastats als murs del presbiteri i que tradicionalment es considera que foren recollits al mateix lloc en construir-se l'església, la qual s’aixecarias'aixecaria sobre una antiga necròpolis. També és de destacar el sepulcre gòtic de [[Sant Narcís]] (1326-1328) realitzat en [[Alabastre (mineral) |alabastre]] pel mestre [[Joan de Tournai]].

[[FitxerFile:SantWLM14ES Feliu- i16072008 la163928 Devesa31637 des- del campanar de la catedral de Girona.jpg|esquerra|222px|thumb|El temple de '''Sant Feliu''' amb el seu característic campanar i la [[Devesacatedral de Girona|Devesa]]<br>des delconformen campanarun dels panorames inconfusibles de la [[Catedralciutat de Girona]] ]]

La primera referència a una primitiva comunitat cristiana és dels primers anys del segle IV: el poeta hispano-romàhispanoromà [[Aureli Climent Prudenci]] testimonia en l’Himnel'Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones elmartiriel martiri de Fèlix (Feliu) a la ciutat de Girona durant la persecució dels cristians dictada per l’emperadorl'emperador Dioclecià (303-305) amb aquestes paraules: “''Parva Felicis decus exhibebit 
artubus sanctis locuples Gerunda''" 
(La petita Girona, rica en santes relíquies
mostrarà la glòria de Fèlix).<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&nom_parroquia=140Girona,BasilicaParroquialdeSantFeliu|títol = Informació sobre la basílica parroquial de Sant Feliu a la web del bisbat de Girona|consulta = 8/10/2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref> El culte i la devoció al màrtir gironí va adquirir gran importància en els segles següents tant a la península Ibèrica com al sud de la [[Gàl·lia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amich i Raurich|nom = Narcís M.|títol = Els sarcòfags romans i paleocristians de Sant Feliu de Girona|url = |edició = |llengua = català|data = |editorial = Ajuntament de Girona i Institut d’Estudisd'Estudis Gironins|lloc = Girona|pàgines = 72|isbn = 84-86837-89-8}}</ref> Al costat de la [[via Augusta]] romana, a la sortida de Girona, hi hauria un temple martirial o ''[[martyrium]]'' paleocristià, bastit en l’indretl'indret onhauriaon hauria mort del màrtir Sant Feliu o bé on hauria estat enterrat.<ref>{{GEC|0059761|Sant Feliu de Girona}}</ref> Aquest centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'[[Hispània]]. Una dada que permet deduir gran predicament del temple és que ja el rei [[Recared]] (vers l’anyl'any 590) va donar a l'església una corona d’ord'or votiva que fou robada per [[Revolta de Paulus|Paulus]] per fer-se corona rei a Narbona (638) i restituïda pel rei [[Vamba]].<ref>«Sant Feliu de Girona», dins Rosa M. Asensi: ''El Gironès. La Garrotxa. El Pla de l'Estany''. Guies Comarcals Catalunya Romànica, vol. 6, pàg. 35. Barcelona: Pòrtic, 1999, pàg. 35.</ref>

Més endavant, en el mateix indret s’his'hi va afegir la devoció a sant Narcís; el 1002 el papa [[Silvestre II]] esmentava les relíquies d’aquestd'aquest sant, que es veneraven a Girona.<ref name=":1">{{Ref-web|url = http://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm|títol = Pàgina web dedicada als monestirs catalans|consulta = 9/10/2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref> La campanya d’excavacionsd'excavacions a l'interior de la col·legiata de Sant Feliu realitzada el gener de l’anyl'any 2010 ha permès conèixer alguns detalls d’aquestad'aquesta construcció.<ref>{{Ref-webcitar ref |url = http://www.aragirona.cat/noticia/2010/01/29/troben-les-restes-duna-esglesia-de-tres-naus-sota-el-paviment-de-sant-feliu-de-girona|títol data= Diari Ara, edició del 29 de gener del 2010.|publicació= Diari Ara|títol = ???|consulta = 9/10/2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref> Es tractaria d’unad'una construcció d’entred'entre finals del segle VI i principis del segle VII que tenia planta en forma de creu i que estava formada per tres naus amb dues capelles laterals, situades simètricament a banda i banda. La campanya d'excavacions també ha posat al descobert diverses tombes nobles dels segles VI i VII, que, segons tots els indicis, pertanyien als primers bisbes de la ciutat.

Durant l'ocupació musulmana de Girona ([[717]]) sembla que l'antiga església va tenir funcions [[catedral|catedralícies]], ja que la [[catedral de Girona|catedral]] havia estat convertida en [[mesquita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.artmedieval.net/Sant%20Feliu%20de%20Girona.htm |títol=Sant Feliu de Girona |consulta=2 març 2011 |obra editor= artmedieval.net |editor= |data= |llengua= }}</ref> Després de la [[conquesta de Girona|conquesta franca]] de Girona l’anyl'any 795, s’his'hi va establir una comunitat de [[prevere]]s regida per un abat, amb una vida canònica dependent de la catedral, a la qual restaria fortament lligada des d'aleshores.<ref name=":1" /> El 882 és documentada una canònica aquisgranesa. El primer abat conegut és Teudesind, esmentat el 949. Molts dels seus abats foren a la vegadaalhora bisbes de Vic, com [[Arnulf (bisbe de Vic)|Arnulf]] (993-1010) o [[Borrell (bisbe de Vic) |Borrell]] (1013-17), arquebisbes de Tarragona ([[Berenguer de Vilademuls]], 1167-94), bisbes de Girona ([[Guillem de Vilamarí]], 1309-12) o de València ([[Vidal de Blanes]], 1337-42).<ref name=":1" /> La comunitat fou reformada al segle XI, però no fou mai augustiniana i els seus membres seguiren el mateix tipus de vida que els de la catedral, fins al punt que molts dels seus membres eren a la vegada canonges d’ambdósd'ambdós llocs. Aquest fet fou prohibit pel bisbe [[Arnau de Montrodon]] el 1337.<ref name=":1" /> La puixança de la comunitat va començar a declinar a partir del segle XVI fins que el 1835 s'extingí i va passar a parròquia.

L'església actual es comença a construir durant els segles XI-XII. Es tracta d’unad'una església romànica de la qual només se'n conserva la planta i l'alçat de la [[capçalera]], ja que la resta de l'estructura és obra gòtica aixecada a partir del segle XIV i aconsegueix la màxima esplendor al segle XVI. L’esglésiaL'església aconsegueix la seva longitud actual a finals del segle XV, la façana es va finalitzar a principis del segle XVII i encara, en el segle XVIII, es va afegir la capella barroca dedicada a Sant Narcís. Les obres es van allargar tant en el temps perquè l’esglésial'església va ser fortificada per diferents conflictes en nombroses ocasions al trobar-se fora de les muralles medievals. Això va dilatar la construcció, ja que una part significativa dels diners destinats a aquesta construcció es destinaren a les obres de fortificació.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Marquès|nom = Josep Maria|article = El temple de Sant Feliu de Girona al segle XIV|publicació = Annals de l'Institut d'Estudis Gironins Vol. 42|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54439/63552|data = 2001|pàgines = 131-150}}</ref>

Existeixen dades documentals de l’exteriorl'exterior de l'església de Sant Feliu abans de les grans modificacions del segle XIV les quals ens permeten fer-nos una idea de la seva ubicació en l'entramat de la ciutat. Aquestes són:<ref name=":2" />

* L'església anterior a l'actual disposava d'un campanar &nbsp; situat a la banda nord de l'església i en construir-se l'actual campanar, prengué el nom de "cloquer vell".

Aquest temple romànic era inacabat quan va ser destruït parcialment l’anyl'any 1285 <ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Chamorro Trenado|nom = M.A.|article = La construcción de la fachada de la iglesia de San Félix de Girona|publicació = Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la Construcción|url = http://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CNHC5_023-M.Chamorro.pdf|data = 2007|pàgines = }}</ref> en del setge a la ciutat del rei francès [[Felip III l'Ardit|Felip III l’Arditl'Ardit]] (juny-setembre 1285). Aquesta construcció estava aturada a l'altura del [[trifori]]. A principis del segle XIV es va optar per refer l’edificil'edifici, treballs que començaren a partir del 1309 sota la direcció d’d'[[Arnau Estany]]. Les feines de construcció es van realitzar en diferents fases:<ref name=":3" /> entre 1315 i 1321 s’executarens'executaren les obres de l’l'[[absis]], el 1349 la capella del Sant Sepulcre (aquesta capella fou enderrocada més tard i l'espai que ocupava és ara l’accésl'accés a la capella de Sant Narcís,<ref name=":2" /> entre 1357 i 1360 es va construir en la part sud un [[claustre]] gòtic, el qual va ser posteriorment desmuntat per millorar la defensa de l’esglésial'església enfront d’atacsd'atacs francesos. El 1368 s’iniciarens'iniciaren les obres del campanar gòtic de forma octogonal, obra de [[Pere Sacoma]], les quals no finalitzaren fins al segle XVI tot mantenint l’estill'estil gòtic. Un cop acabada la construcció del campanar, i ja en el segle XVII, es va executar la façana barroca prenent com a model la de la Catedral de Girona i la de l’esglésial'església de Sant Martí Sacosta.<ref name=":3" /> L’obraL'obra es va realitzar en dues fases: la primera, entre 1605 i 1607 va ser encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jausí i la segona fase va ser contractada el 1610 a Felip Regí i es va acabar el 29 d’abrild'abril de 1629. La concepció de la façana es va fer seguint el llibre de [[Jacopo Vignola]] “''Regola delli Cinque Ordini d'Architettura''” (1562) que circulava en versió castellana de Patricio Caxesi d’ençàd'ençà 1593.<ref name=":3" />

Finalment, entre els anys 1782 i 1792 es va construir la capella de Sant Narcís, encarregada pel bisbe [[Tomàs de Lorenzana]] a l’arquitectel'arquitecte [[Ventura Rodríguez]] amb pintures de [[Manuel Tremulles]] i en la que es va instal·lar un reliquiari d’argentd'argent on va trasladar-se el cos del Sant.<ref name=":0" />

L'any [[1835]], però, va esdevenir una simple parròquia.<ref name="monestirs">{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm |títol=Canònica de Sant Feliu de Girona |consulta=2 març 2011 |obra=Monestirs de Catalunya |editor= |data= |llengua= }}</ref> A principis de la guerra Civil, el 1936, el temple fou assaltat i pati diverses destrosses. El 2011 el [[papa Benet XVI]] va atorgar el títol de [[basílica menor]] a l'església a instàncies del [[bisbe de Girona]], Francesc Pardo, esdevenint la segona de les [[comarques gironines]] després de [[Santa Maria de Castelló d'Empúries]].<ref name="basil" /> Va ser consagrada el 9 d'octubre de 2011 com a basílica menor en una missa d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal [[Antonio Cañizares]] i el bisbe de Girona, [[Francesc Pardo i Artigas|Francesc Pardo]].<ref>La Vanguardia, 10 octubre 2011, "Sant Fèlix de Girona celebra la consagració com a basílica"</ref>

[[Fitxer:Església de Sant Feliu (Girona) - 3.jpg|alt=Façana principal de l'església|thumb|222px|Façana barroca de l'església de Sant Feliu]]

[[Fitxer:NarcisFeliu.jpg|thumb|222px|Sepulcre gòtic de Sant Narcís]]

L'església de Sant Feliu, que per la seva posició extramurs fou fortificada en més d'una ocasió, és el fruit de diverses etapes constructives i presenta per tant diversos estils arquitectònics. CalEn destacra-nedestaca el seu campanar, que constitueix una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat.<ref name="patmapa"/>

AEl principis del segle XVII (1601), s'edificà la façana barroca, obra del picapedrer gironí Llàtzer Cisterna. La seva composició, que recorda solucions de retaules contemporanis, amb les [[fornícula|fornícules]] sense imatges i un gran rosetó, fou recollida molt posteriorment per Pere Costa a la façana de la catedral (1730). La façana resta entre el campanar i l'altra torre bessona que restà inacabada.<ref name="patmapa"/>

El 1989 la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona signaren un conveni de col·laboració conjunta per a les tasques de restauració de Sant Feliu. Des d'aleshores s'han dut a terme diveresesdiverses obres de connexió i restauració global de l'edifici.<ref name="patmapa"/>

Barroca, de traces molt senzilles i encaixada entre la torre campanar i una torre bessona inacabada. Es compon de dos cossos amb quatre columnes cadascun. Entre aquestes columnes hi ha cinc fornícules sense Sant titular. Al damunt de les quatre columnes inferiors hi havia quatre caps, dels quals un ha desaparegut, obrats pels mestres picapedrers Felip Regi i Joan Jausi, entre els anys 1605 i 1610. Sobre aquests dos cossos hi ha un gran rosetó i al damunt d'aquest, tres finestres amb frontons alternants. Una cornisa i una balustrada limiten la façana per la part superior.<ref name="patmapa"/> Dissenyada per Llàtzer Cisterna, picapedrer de [[Pedret]], l'any 1601.<ref name="patmapa"/>

Durant l'any 2009 es va restaurar l'interior del temple i en netejar les voltes i els nervis de la nau central es va descobrir que conservaven la policromia d'època gòtica que havia estat tapada amb una capa de calç durant el barroc.<ref>{{Ref-webcitar ref |url = http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/09/17/restauracio-sant-feliu-posa-al-descobert-noves-pintures-del-s-xiv/357677.html|títol = Diari de Girona. Edició de 17 de setembre de 2009???|consulta = 10/10/2014|llenguapublicació = catalàDiari de Girona|editor = |data = 17 de setembre de 2009}}</ref> Les ornamentacions de les quatre claus de volta més properes a la façana principal del temple són del segle XV. Tenen pintures de colors vius que també recobreixen part del sostre amb motius com dracs (que en aquella època eren una al·legoria del mal), sants, caçadors i ornamentacions florals.<ref>{{Ref-web|url = http://www.pedresdegirona.com/separata_feliu_volta.htm|títol = Les pintures gòtiques de les claus de volta de Sant Feliu de Girona|consulta = 10/10/2014|llengua = català|editor = |data = pedresdegirona.com}}</ref> Pel que fa a les sis claus de volta més properes a l’absisl'absis i al presbiteri, aquestes es van pintar a principis del segle XIV, i presenten decoracions més pròpies del romànic tardà o principis del gòtic. Són més arcaiques i les policromies només s’estenens'estenen als nervis i tenen formes molt més simples i geomètriques, com puntes o corones. 

Des del presbiteri en endavant, els relleus de les claus representen, respectivament, un [[pantocràtor]] en majestat, un escut de Catalunya fet amb tres barres, Sant Feliu amb una palma del martiri i l'evangeli, l'escut de Girona, una mare de Déu amb el Messies a la falda i el martiri de Sant Feliu. Tots els relleus es van cobrir durant el segle XIV amb pintura feta a partir de resines de coníferes mesclades amb pigments naturals i oli de llinosa.


En el [[presbiteri]], orientat a llevant, s'hi obren tres grans finestrals amb vitralls que daten de 1945. El retaule és posterior a l’anyl'any 1936 però en ell part de l'antic retaule gòtic, concretament les escultures dels apòstols envoltant la gran imatge gòtica de la Verge Maria i el nen va ser aprofitat. D’aquestD'aquest retaule gòtic, la part que corresponia a les sis taules de la vida de sant Feliu, obra de Joan de Burgunyà, ara es guarden al Museu Diocesà de Girona ([[Museu d'Art de Girona|Museu d'Art]]). S’hiS'hi pot observar també les imatges de sant Narcís i sant Feliu a banda i banda de la reixa que tanca el presbiteri.

* [[Fitxer:Aloi de Montbrai (1350) Gerona.jpg|alt=Crist jacent d'Aloy de Montbrai |thumb|Estàtua d'alabastre del Crist jacent, obra d'Aloy de Montbrai (1350) que formava part d’un grup escultòric dedicat al Sant Enterrament. situada a la capella del Corpus Christi.]]Capella de santa Anna que ara és el Baptisteri on hi ha la pica d'aigua beneïda.

* Capella del Corpus Christi, situada més enllà de la porta principal, sota el campanar. S’hiS'hi pot admirar l’estàtual'estàtua d'[[alabastre]] del ''Crist jacent'', obra d'Aloy de Montbrai (1350) que formava part d’und'un grup escultòric dedicat al Sant Enterrament.<ref>{{Ref-web|url = http://www.magistricataloniae.org/ca/indexmcat/artistdocument/item/aloy.html|títol = Entrada "Aloy de Montbrai" a la web Magistri Cataloniae|consulta = 9/10/2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref>

* Capella de sant Narcís, de factura barroca i forma el·líptica, realitzada per l'arquitecte Ventura Rodríguez amb pintures de Francesc de Tremulles. Va ser construïda entre els anys 1782 i 1792. S'hi venera el bisbe i màrtir Sant Narcís, patró de Girona. Les parets són de marbre i jaspi. A banda i banda es veuen les sepultures d'[[Álvarez de Castro]] i de les Heroïnes de Santa Bàrbara. Al creuer nord hi ha instal·lat els vestigis més antics del culte a sant Narcís: El sarcòfag primitiu (s. XIII), el sepulcre gòtic de Joan de Tournai (1328) i el quadre que recorda el miracle de les mosques (1675) obra també de Francesc de Tremulles.

Hi ha una ossera de pedra, sostinguda per mènsules. Al centre de la part frontal hi ha una inscripció il·legible degut a l'erosió. Flanquejada per dos relleus iguals amb una figura vuitlobulada on s'inscriu un escut emmarcat on s'hi representa un lleó rampant. <ref name="patmapa"/>

Destaca també el Sepulcre de Pere de Requesens, qui fou abat entre el 1216 i el 1228. El seu sepulcre és de marbre blanc adossat a la paret meridional de l'església. Hi ha una inscripció: " FORMA VENUSTATIS, SCOLA IURIS, VAS PROBITATIS, PRIMAS JUSTICIE, FONS DOGMATIS, ARCA SOPHIE, ISTE FUIT PETRUS, PIUS ABBAS, DOGMUS ET EQUS, SUMPLIBUSQUE DONIS ASCENDIT CULMEN HONORIS, MORS MALA, MORS SEVA, QUAN CUNCTIS INTULIT EVA, FOELICIS FESTO CAPIT ISTUM FUNERE MESTO, QUESUMUS, O CHRISTE, CUM SANCTIS GAUDEAT ISTE, GLORIA SOLAMEN SIS ILLI CELITUS, AMEN OBIIT ANTEM KAL, AUGUSTI ANNO DNI MCCX, II"<ref name="patmapa"/>

Pel que fa als mausoleus, n'hi ha dos. El primer mausoleu fou projectat per l'arquitecte Marià Sureda i executat pels escultors Jeroni Sunyol i Joan Figueres. Fou inaugurat el 2 de maig de 1880 traslladant les despulles del general des d'una urna en la que estaven des de l'any 1816.<ref name="patmapa"/> El segon mausoleu fou erigit en honor de les heroïnes de Santa Bàrbara, companyia fundada pel mariscal Àlvarez[[Álvarez de Castro]] en una instrucció de 3 de juliol de 1809. Estava formada inicialment per 200 dones amb la missió d'assistir als ferits en el setge de Girona del general [[Laurent Gouvion Saint-Cyr|Saint-CirCyr]] el qual reconegué el seu heroisme com consta en el "''Journal des operations de l'armée de Catalogne, en 1808 et 1809''".<ref name="patmapa"/> Fou inaugurat el 4 de juny de 1925 pels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia.<ref name="patmapa"/>

En relació amb el sepulcre de Sant Narcís, el primer sepulcre de Sant Narcís fou costejat per l'Ajuntament de Girona, segons consta en la inscripció que es llegeix a la part frontal d'aquest sepulcre: ''PATRONO SUO PRAESANTISSIMO SENATUS GERUNDENSIS XV CALENDAS APRILIS ANNO MDCCC''.<ref name="patmapa"/> Del segon sepulcre sabem que l'any 1328, el mestre Joan realitza aquest sepulcre a expenses del Canonge Guillem de Sucarats i del capítol col·legial. La majoria d'autors identifiquen aquest autor amb Joan de Tournai. Segons explica la tradició, des de la seva construcció fins a finals del segle XVIII, va guardar les relíquies del Sant. En aquest moment el bisbe [[Lorenzana]] ordenà el trasllat a la capella i sepulcres actuals. És una obra de caràcter realista i dinàmic, amb predomini de les formes plenes, especialment cúbiques, més properes del [[gòtic flamenc]] que no pas del català.<ref name="patmapa"/> Els [[Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona|sarcòfags romans de Sant Feliu]] provenen segurament d'una necròpoli tardorromana que estaria situada en el mateix lloc de l'església. Estaria fora la muralla al costat de la porta nord, avui coneguda amb el nom de Sobreportes. Devien ser trobats en el moment de la construcció de l'església.<ref name="patmapa"/>

Fet de marbre de 215x56 cm. Representa el mite del rapte de [[Proserpina]] per part de [[Plutó (mitologia)|Plutó]]. Les escenes es distribueixen en un [[fris]] continu. Partint de l'extrem dret es distingeixen tres grups de figures. El primer està dominat per la representació de Ceres en un carro estirat per dos cavalls per sobre dels quals vola la figura alada de Caligo. Per sota trobem a Tellus estirat a terra, amb petit [[Eros (fill d'Ares) |Eros]] al seu costat mentre que dos més se situen als peus dels cavalls. A l'angle superior apareix una figura masculina que s'identifica amb una personificació d'una muntanya. En el grup central trobem Plutó en el moment que intenta apressar Proserpina, la qual, mig agenollada i amb el vel flotant intenta evitar-ho. Al seu costat [[Venus (mitologia)|Venus]], [[Minerva]], [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]] i [[Cronos]]. El terç esquerre està ocupat per la representació del moment del rapte amb el carro.<ref name="patmapa"/> Se suposa que fou realitzat en un taller romà. García Bellido el data a finals del s. IId.CII dC. Koch i Sichtermann, en una data més recent a l'entorn de l'any 230.<ref name="patmapa"/> Presenta moltes semblances amb un que tracta el mateix tema conservat al [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]].<ref name="patmapa"/>

Realitzat en marbre blanc fa 219x61 cm. La seva cara frontal és decorada amb quatre escenes diferents, referides a la cacera del lleó. Apareixen diversos caçadors a cavall, un atacant un lleó i una lleona, un altre caçador i peons en segon terme. Al centre apareix, darrere un genet, una figura femenina amb una toga i un [[carcaix]] que s'ha identificat amb la personificació de la [[virtut]].<ref name="patmapa"/> N'hi ha un de semblant a l'església de [[Sainte Aphrodise]] ([[Beziers]]).<ref name="patmapa"/>

Realitzat en marbre fa 210x57 cm. Hi ha una recerca de la simetria en la disposició des personatges. Al centre hi ha l'escena que li dóna nom, on destaca la simbologia de l'eucaristia reforçada per l'escena del miracle de [[Canà]] i completada per la idea de perdó i conversió que es desprèn de la resta d'escenes. Als costat del grup central apareix l'escena de la conversió de l'aigua i el vi i la curació del cec. A continuació, a l'esquerra, la curació del paralític i al costat oposat l'escena de les negacions de Pere. Als extrems se situen les altres dues escenes que formen la trilogia del sant: la de la font, a la dreta i la de l'arrest a l'esquerra.<ref name="patmapa"/>

Pel seu estil és considerat d'època constantiniana i per tant datat posteriorment a l'any 315d.C315 dC. Conserva, però algunes característiques de l'època tetràrtica, especialment l'estreta composició, les figures en segon terme i els tipus de cara ovalats.<ref name="patmapa"/>

Realitzat en marbre blanc fa 208x56 cm. A la part frontal hi ha cinc grups representant les escenes en relació al tema bíblic de [[Santa Susanna]]. A la primera apareix la santa vestida amb [[túnica]] i vel aixecant el braç dret mentre que a l'altre hi porta un cofre o un [[còdex]]. La figura està emmarcada per dos arbres entre els que s'estèestén una cortina. A banda i banda apareixen els vells amb túnica i pal·li. La segona escena es desenvolupa davant l'entrada d'una casa de la que en veiem el frontó, dues finestres, el sostre i els capitells de les columnes de l'entrada. Al davant apareix Susanna en posició frontal entre els dos vells i dos servidors. La tercera és el judici. La santa apareix dreta i voltada de diverses figures familiars. La quarta representa la proclamació de la innocència de la santa i a la darrera els dos vells en actitud suplicant.<ref name="patmapa"/>

Fet en pedra amida 220x58 cm. A la cara frontal hi ha vuit escenes que segueixen esquemes força habituals. Hi destaquen les que formen la trilogia de Sant Pere: a l'extrem dret Pere fent sortir aigua de la roca davant els seus soldats, a l'extrem oposat i cercant l'efecte de simetria, es disposa l'escena de la [[resurrecció de Llàtzer]]. A continuació de l'escena de la font es representa l'arrest del sant per part de dos soldats i al lateral oposat, l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. La tercera de l'esquerra és la curació del paralític. La quarta de l'esquerra és l'anunci de la traïció de Pere. Entre aquesta i la curació del cec es representa el tema del miracle de Canà, on es converteix l'aigua en vi.<ref name="patmapa"/>

Segons alguns autors aquest és el sepulcre trobat el darrer terç del s. X pel Bisbe [[Miró]] i es trobava darrere l'altar major. Traslladat el 1607 al pilar del [[púlpit]] corresponent a la nau de l'epístola. Més tard, el juliol 1779 i segurament a instàncies del canonge [[Dorca]], se situa sobre l'arc de l'altar major. Finalment l'any 1943 s'eliminà la pintura amb què s'havia cobert i es col·locà al lloc actual.<ref name="patmapa"/> D'època clarament constantiniana, caracteritzada per la manca de contrastos, un nou sentit de la línia, una forma gairebé cúbica dels caps i una composició menys bigarrada.<ref name="patmapa"/>

Marbre blanc, 190x61cm. Presenta una decoració consistent en dues sèries d'estrígils disposades en sentit oposat. Al centre originen un espai ocupat per la figura d'un orant vestit, com és habitual, amb estola i pal·li i cobrint-se el cap. En els dos extrems els espais rectangulars sobrers estan decorats amb sengles figures del bon pastor, vestits amb túnica ''manicata'', alícula, botes i "''faciae crurales''". Les figures sostenen un xai per les potes amb una mà mentre que a l'altra hi porten una gerra. Als seus peus hi ha un gos amb el cap aixecat. Les figures presenten actituds oposades i simètriques.<ref name="patmapa"/>

De marbre blanc, fa 221x48cm. Decorat amb fris corregut, hi ha fins a nou escenes en una composició bigarrada. Al centre hi trobem la figura de l'orant amb palla i estola. La primera escena de la dreta és una combinació del miracle de la font i l'arrest de Sant Pere que juntament amb la de la traïció formen la trilogia del sant. A continuació hi ha l'escena de la curació del paralític i en tercer lloc la multiplicació dels pans i els peixos. L'última escena és la curació del cec. A l'altre costat de l'orant està representada la Resurrecció basada en l'episodi bíblic que narra la visió del profeta [[Ezequiel]]. A continuació apareix Crist sobre la figura d'un lleó ajagut i al voltant del que es cargola una serp. L'última escena mostra el sacrifici d'Abraham.<ref name="patmapa"/>

Diversos autors (Sotomayor, Schlunk, Bovini, Palol) coincideixen a datar-lo als primers anys dels s. IVd.CIV dC.<ref name="patmapa"/>

* [http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=13&fitxa=1&cerca_parroquia=1 Parròquia Major de Sant Feliu], dins lael web del Bisbat de Girona.