Convent de Santa Clara de Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#1Lib1Ref Ampliació d'informació |
#1Lib1Ref Ampliació d'informació |
||
Línia 23:
=== Portada romànica ===
Portada que presenta arcs en degradació amb tres arquivoltes que descansen sobre una sola imposta que recorre tota la portalada. Les columnes que suporten les arquivoltes són coronades per capitells d'esculturació simple i senzilla. De les
=== Convent ===
Línia 29:
== Història ==
Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o [[clarisses]], s'instal·là vora una antiga capella romànica dedicada a dos sants guaridors, [[Blai de Sebaste|Sant Blai]] i [[Llàtzer de Betània|Sant Llàtzer]], que havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats.<ref name="patmapa"/> En un principi fou habitat per una comunitat de cinc monges, sent [[Alamanda de Vilafreser]] la primera abadessa d'aquest convent fins l'any 1350.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Sarret i Arbós|nom=Joaquim|títol=Història religiosa de Manresa: iglésies i convents|url=|edició=|llengua=|any=1924|data=|editorial=Impremta i enquadernacions de Sant Josep|lloc=Manresa|pàgines=|isbn=}}</ref>
El 1342 comencen les obres del claustre amb el suport reial.
L'any 1346 hi havia a la comunitat setze religioses, però aquesta xifra va disminuir considerablement a començament del segle XV degut a les lluites polítiques que hi havia. Acabat aquest període de temps, tornaren les monges al monestir, on estigueren fins l'any 1462 en que la guerra contra [[Joan el Sense Fe|Joan II el Sense Fe]] les va fer abandonar de nou el monestir i recollir-se dins dels murs de la ciutat mentre dura aquesta.<ref name=":2" /> A principi del segle següent integraven el capítol al voltant de mitja dotzena de monges, fins que al 1546 només n'hi restaren dues.<ref name=":1" /> Amb la mort l'any 1599 de la darrera i única monja, sor Jerònima Parés, morí també el monestir de sors menoretes de Santa Clara.<ref name=":2" />
El 1602, gràcies als esforços dels manresans per a que el monestir tornés a tenir vida, s'aconseguí arribar a un acord amb el [[convent dels Àngels]] de Barcelona. D'aquesta manera s'instal·laren les primeres cinc religioses dominiques<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Xicota|nom=Josep|article=El monestir de Santa Clara|publicació=Manresa a cop d'[ull]|url=|exemplar=num. 8|any=2013|mes=maig|data=|pàgines=}}</ref> i el convent adoptà el nom formal de '''Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara'''. Aleshores es van fer diverses obres i importants millores com l'engrandiment del [[presbiteri]] de l'altar major, on es posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l'any 1811. ▼
▲El 1602, gràcies als esforços dels manresans per a que el monestir tornés a tenir vida, s'aconseguí arribar a un acord amb el [[convent dels Àngels]] de Barcelona. D'aquesta manera s'instal·laren les primeres cinc religioses dominiques<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Xicota|nom=Josep|article=El monestir de Santa Clara|publicació=Manresa a cop d'[ull]|url=|exemplar=num. 8|any=2013|mes=maig|data=|pàgines=}}</ref> i el convent adoptà el nom formal de '''Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara'''. Aleshores es van fer diverses obres i importants millores com l'engrandiment del [[presbiteri]] de l'altar major, on es posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l'any 1811.
A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent,<ref name="patmapa" /> per ampliar les dependències i fou quan s'edificà l'ala modernista seguint el projecte de l'arquitecte Soler i March.
| |||