Revisió del 18:07, 13 gen 2008 modifica Terina13 (discussió \| contribucions) 14 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:16, 21 gen 2008 modifica desfés Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.928 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Article escolar}} ~~{{Inacabat}}~~ ~~===Símbol Químic===~~ Els '''símbols químics''' són els distints signes abreviats, de una o dues lletres, que s’utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels [[àtom\|àtoms]] d’un [[element químic\|element]] en lloc dels seus noms complets. Alguns [[element químic\|elements]] més freqüents són: [[carboni]], C; [[nitrogen]], N; [[hidrogen]], H; [[clor]], Cl; [[sofre]], S...▼ [[Imatge:Arsenic alchemical symbol.svg\|thumb\|Símbol de l'arsènic emprat pels alquimistes]] Així mateix, la [[fórmula química\|fórmula]] és la representació simbòlica de la [[molècula]] d’un [[compost químic\|compost]]. La [[fórmula química\|fórmula]] ha de recollir els '''símbols''' dels diversos tipus d’[[àtom\|àtoms]] que integren la [[molècula]], i indicant també la proporció en què es troben aquests diferents [[àtom\|àtoms]] ([[fórmula química\|fórmula empírica]]) o, de manera molt més corrent, la quantitat de cada un d’ells ([[fórmula química\|fórmula molecular]]).▼ ▲ Els '''símbols químics''' són els distints signes abreviats, de d'una o dues lletres, que s’utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels [[àtom\|àtoms]] d’un [[element químic\|element]] en lloc dels seus noms complets~~. Alguns [[element químic\|elements]] més freqüents són: [[carboni]], C; [[nitrogen]], N; [[hidrogen]], H; [[clor]], Cl; [[sofre]], S..~~. [[Imatge:Dalton atomic symbols.jpg\|thumb\|Simbols de Dalton semblants als dels alquimistes]] La majoria dels '''símbols químics''' deriven de les lletres del nom de l’[[element químic\|element]], principalment en llatí, però a vegades es anglès, alemany, francès o rus. La primera lletra del '''símbol''' s’escriu amb majúscula, i la segona (si n’hi ha) amb minúscula. Els '''símbols''' d’alguns [[element químic\|elements]] coneguts des de l’antiguitat, procedeixen normalment dels seus noms amb llatí. per exemple, [[coure\|Cu]] de ''cuprum'' ([[coure]]), o [[or\|Au]] de ''aurum'' ([[or]]). Aquest conjunt de '''símbols''' que domina els [[element químic\|elements químics]] és universal. ==Història== Les representacions mitjançant símbols dels elements químics i dels composts ja els empraven els alquimistes. El seu objectiu era emprar un llenguatge que no pogués ser comprès excepte pels iniciats. Per la qual cosa quan la química s'establi com a ciència es va veure la necessitat de representar els elements químics i els composts químics mitjançant un sistema racional fàcilment comprensible per tothom. A finals del segle XVIII i principis del XIX es va intentar racionalitzar els símbols dels elements químics i destaquen els intents que aparegueren en el llibre dels químics francesos [[Guyton de Morveau]], [[Berthollet]], [[Fourcroy]] i [[Lavoisier]], de l'any 1787, ''Méthode de Nomenclature Chimie'' on s'establí el sistema de [[nomenclatura química]] racional actual. També va fer un intent el químic anglès [[John Dalton]] (1766-1844), on les representacions es feien amb cercles amb diferents figures al seu interior. Ambdós sistemes encara recordaven bastant als símbols dels alquimistes. La representació actual dels elements químics fou proposada l'any 1813 pel químic suec [[Jöns Jacob Berzelius]] (1779-1848): * Els elements anomenats no metalls els va representar amb una sola lletra, a partir del seu nom en llatí que era l'idioma cult d'aquel temps, per exemple: [[carboni]], C; [[nitrogen]], N; [[hidrogen]], H; [[clor]], Cl; [[sofre]], S... * Pels elements metàl·lics Berzelius emprà dues lletres, també a partir del nom en llatí. La primera lletra del '''símbol''' l'escrigué en majúscula, i la segona en minúscula, per exemple, [[coure\|Cu]] de ''cuprum'' ([[coure]]), [[or\|Au]] de ''aurum'' ([[or]]), [[estany\|Sn]] de ''stannum'' ([[estany]]), etc. Actualment es segueix per regla general el sistema de [[Berzelius]] amb modificacions. Així hi ha elements químics que són metalls i s'anomenen només amb una lletra, són el [[potassi]], K, el [[vanadi]], V, el [[wolfram]], W, l'[[itri]], Y i l'[[urani]], U. Però majoritàriament segueixen el sistema de [[Berzelius]]. També hi ha alguns elements no metal·lics que s'anomenen amb dues lletres: els [[gasos nobles]] (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn), el [[seleni]], Se, el [[brom]], Br i l'[[àstat]], At. Els semimetalls (Si, Ge, As,...) es simbolitzen amb dues lletres. [[Imatge:HeTube.jpg\|thumb\|Símbol de l'heli representat amb un tub amb llum produïda per heli a baixa pressió]] ==Composts químics== ▲ ~~Així mateix, la~~La [[fórmula química\|fórmula]] és la representació simbòlica de la [[molècula]] d’un [[compost químic\|compost]]. La [[fórmula química\|fórmula]] ha de recollir els '''símbols''' dels diversos tipus d’[[àtom\|àtoms]] que integren la [[molècula]], i indicant també la proporció en què es troben aquests diferents [[àtom\|àtoms]] ([[fórmula química\|fórmula empírica]]) o, de manera molt més corrent, la quantitat de cada un d’ells ([[fórmula química\|fórmula molecular]]) mitjançant un subíndex. Els '''símbols químics''' dels [[element químic\|elements]] poden ser utilitzats com abreviacions per nombrar l’[[element químic\|element]], però també s’utilitzen a [[fórmula química\|fórmules]] i [[equació química\|equacións]] per indicar una quantitat relativa fixa del mateix. El '''símbol''' sol representar un [[àtom]] de l’[[element químic\|element]]. Encara que, els [[àtom\|àtoms]] tenen unes masses fixes, denominades [[massa atòmica\|masses atòmiques]] relatives, així que els '''símbols''' representen una [[massa molar]] de l’[[element químic\|element]] o [[mol]]. ===Enllaços externs===▼ ~~L’[[equació química]] és la representació simbòlica de la [[reacció química]]. Ha d’indicar:~~ * [http://web.lemoyne.edu/~giunta/berzelius.html Article original de Berzelius] * [http://es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_elementos_por_s%C3%ADmbolo Llista alfabètica dels elements químics]▼ • Les substàncies reaccionants (els [[reactiu\|reactius]]) i les resultants (els [[producte químic\|productes]]) de la [[reacció química\|reacció]], mitjançant les [[fórmula química\|fórmules moleculars]] corresponents. * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_peri%C3%B2dica Taula periòdica]▼ • L’[[estequiometria]] o relació necessària d’[[àtom\|àtoms]] i [[molècula\|molècules]] en la [[reacció química\|reacció]] perquè es compleixi la [[llei de conservació de la massa\|llei de la conservació de les massa]], o dit d’altra manera, la relació que mantingui, abans i després de la [[reacció química\|reacció]], el mateix nombre d’[[àtom\|àtoms]] de cada tipus. Una [[equació química]] escrita amb aquest requisit diem que està igualada. • Tota la simbologia addicional que pugui aportar informació complementària sobre les condicions en què ha succeït la [[reacció química\|reacció]]: estat físic dels [[reactiu\|reactius]] i [[producte químic\|productes]] (si són [[sòlid\|sòlids]], [[líquid\|líquids]], [[gas\|gasos]], estan dissolts en un [[dissolvent]] concret o ho estan en [[aigua]]), possibles despreniments de [[gas\|gasos]] o formació de productes [[insoluble\|insolubles]] en el medi de la [[reacció química\|reacció]], denominats precipitats, necessitat d’escalfar per afavorir el procés, etc. ~~Com a exemple d’[[equació química]] tenim la de la [[reacció química\|reacció]] de la descomposició del [[nitrat amònic]]:~~ ~~NH<sub>4</sub> NO<sub>3</sub> → N<sub>2</sub>O<sub>(g)</sub> + 2H<sub>2</sub>O<sub>(g)</sub>~~ Podem constatar que l’[[equació química\|equació]] està igualada ja que el nombre d’[[àtom\|àtoms]] de la [[molècula]] de [[reactiu]] és igual al nombre d’[[àtom\|àtoms]] de les [[molècula\|molècules]] dels productes. ▲===Enllaços externs=== ▲[http://es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_elementos_por_s%C3%ADmbolo Llista alfabètica dels elements químics] ▲[http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_peri%C3%B2dica Taula periòdica]

Símbol químic: diferència entre les revisions