Símbol químic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
 
[[Imatge:Arsenic alchemical symbol.svg|thumb|Símbol de l'arsènic emprat pels alquimistes]]
Els '''símbols químics''' són els distints signes abreviats, d'una o dues lletres, que s’utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels [[àtom|àtoms]] d’un [[element químic|element]] en lloc dels seus noms complets.
[[Imatge:Arsenic alchemical symbol.svg|thumb|Símbol de l'arsènic emprat pels alquimistes]]
 
[[Imatge:Dalton atomic symbols.jpg|thumb|Simbols de Dalton semblants als dels alquimistes]]
==Història==
===Símbols alquímics===
Linha 11 ⟶ 10:
===''Méthode de Nomenclature Chimie''===
A finals del segle XVIII i principis del XIX es va intentar racionalitzar els símbols dels elements químics i destaquen els intents que aparegueren en el llibre dels químics francesos [[Guyton de Morveau]], [[Berthollet]], [[Fourcroy]] i [[Lavoisier]], de l'any 1787, ''Méthode de Nomenclature Chimie'' on s'establí el sistema de [[nomenclatura química]] racional actual. En aquesta important obra s'hi posà una part on es descriuen els nous símbols dels elements químics que foren inventats específicament pels químics francesos [[Jean Henri Hassenfratz]] (1755-1827) i [[Pierre Auguste Adet]] (1763-1832) i que són línees, cercles, triangles, etc. Els grups, com ara [[sulfat]], [[oxalat]], [[fosfat]], etc. també tenen símbols específics independents de la seva composició.
[[Imatge:Dalton atomic symbols.jpg|thumb|Simbols de Dalton semblants als dels alquimistes]]
===John Dalton===
També va fer un intent de racionalització el químic anglès [[John Dalton]] (1766-1844), al seu llibre ''A new system of chemical philosophy'' (1808) on les representacions dels elements químics les va fer tots amb cercles amb diferents figures al seu interior. Els composts els representà mitjançant combinacions dels símbols dels elements i no posà símbols específics per grups.
===Jöns Jacob Berzelius===
La representació actual dels elements químics fou proposada l'any 1813 pel químic suec [[Jöns Jacob Berzelius]] (1779-1848) amb les següents característiques:
* Els símbols dels elements químics els representà mitjançant lletres. Això facilitava molt la feina dels impressors així com dels que els havien d'escriure.
* Els elements anomenats no metalls els va representar amb una sola lletra, a partir del seu nom en llatí que era l'idioma cult d'aquel temps, per exemple: [[carboni]], C; [[nitrogen]], N; [[hidrogen]], H; [[clor]], Cl; [[sofre]], S...
* Pels elements metàl·lics Berzelius emprà dues lletres, també a partir del nom en llatí. La primera lletra del '''símbol''' l'escrigué en majúscula, i la segona en minúscula, per exemple, [[coure|Cu]] de ''cuprum'' ([[coure]]), [[or|Au]] de ''aurum'' ([[or]]), [[estany|Sn]] de ''stannum'' ([[estany]]), etc.
* Per a les combinacions d'elements en els composts ideà un sistema que no es va mantenir. Així en els [[òxid]]s substituí el símbol de l'[[oxigen]] per punts damunt del símbol de l'element oxidat (l'òxid de coure el simbolitzava Cü), el [[sofre]] el substituí per comes als seus composts, etc.
* Per indicar el nombre d'[[àtom]]s en un compost posava superíndexos.
[[Imatge:HeTube.jpg|thumb|Símbol de l'heli representat amb un tub amb llum produïda per heli a baixa pressió]]
===Símbols moderns===
Actualment es segueix per regla general el sistema de [[Berzelius]] amb modificacions. Així:
* Hi ha elements químics que són metalls i s'anomenen només amb una lletra, són el [[potassi]], K, el [[vanadi]], V, el [[wolframwolframi]], W, l'[[itri]], Y i l'[[urani]], U. Però majoritàriament segueixen el sistema de [[Berzelius]].
* Hi ha alguns elements no metalmetàl·lics que s'anomenen amb dues lletres: els [[gasos nobles]] (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn), el [[seleni]], Se, el [[brom]], Br i l'[[àstat]], At. Els semimetalls (Si, Ge, As,...) es simbolitzen amb dues lletres.
* Els símbols dels elements es mantenen en els seus composts, per exemple [[sulfat de coure (II)]] es simbolitza per CuSO<sub>4</sub>, on s'indiquen els tres elements que formen part del compost: [[coure]], [[sofre]] i [[oxigen]].
* El nombre d'àtoms en un compost s'indica amb un subíndex com ho feren [[Liebig]] y [[Poggendorf]]. Així actualment representam l'[[aigua]] formada per dos [[àtom]]s d'[[hidrogen]] i un d'[[oxigen]] com H<sub>2</sub>O.
[[Imatge:HeTube.jpg|thumb|Símbol de l'heli representat amb un tub amb llum produïda per heli a baixa pressió]]
 
==Composts químics==
La [[fórmula química|fórmula]] és la representació simbòlica de la [[molècula]] d’un [[compost químic|compost]]. La [[fórmula química|fórmula]] ha de recollir els '''símbols''' dels diversos tipus d’[[àtom|àtoms]] que integren la [[molècula]], i indicant també la proporció en què es troben aquests diferents [[àtom|àtoms]] ([[fórmula química|fórmula empírica]]) o, de manera molt més corrent, la quantitat de cada un d’ells ([[fórmula química|fórmula molecular]]) mitjançant un subíndex.
 
==Bibliografia==
* BERZELIUS, J.J. "Essay on the Cause of Chemical Proportions, and on Some Circumstances Relating to Them: Together with a Short and Easy Method of Expressing Them" ''Annals of Philosophy'' 2, 443-454 (1813).
* PELLÓN, I. ''El hombre que pesó los àtomos. Dalton'' Nivola. Madrid, 2003.
 
==Enllaços externs==
* [http://web.lemoyne.edu/~giunta/berzelius.html Article original de Berzelius]
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_elementos_por_s%C3%ADmbolo Llista alfabètica dels elements químics]
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_peri%C3%B2dica Taula periòdica]